Capità general de València

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.[1][2]

Mitjançant un decret de 1841 de Baldomero Espartero es van establir 14 capitanies generals arreu de l'Estat espanyol, una de les quals tenia la caserna general a València. En 1859 les 14 capitanies foren agrupades en 5 districtes militars; la capitania de València fou enquadrada en el I Districte juntament amb Castella la Nova. La capitania va perdre les seves funcions entre 1872 i 1876. En 1876 va recuperar les seves funcions i es va dividir en els governs militars d'Alacant, Castelló, València, Múrcia i Albacete. La capitania tenia la seva seu al convent de Sant Domènec.

Pel Reial Decret del 22 de març de 1893 Espanya es va dividir en set regions militars, i l'antiga Capitania general de València fou integrada en la nova III Regió Militar, que aplegava el País Valencià, l'actual regió de Múrcia i les províncies d'Albacete i Conca.[3] Aquesta divisió es va mantenir després de la divisió militar de 1939. En la nova divisió de 1986 va formar la nova Regió Militar Llevant que agrupava el País Valencià, Múrcia i Albacete.[4]

Amb la nova reestructuració de regions militars de 1997 el territori de l'antiga III Regió Militar va formar part Regió Militar Centre, amb comandament i caserna general a Madrid, i que comprèn també les comunitats autònomes de Castella-La Manxa, Madrid i Extremadura.[5] Alhora, València fou designada seu de la Força de Maniobra de l'Exèrcit de Terra, que el 2004 es transformà en Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD).

El Capità general de València és jutge protector de la Reial Mestrança de Cavalleria de València des de la seva creació en 1737.[6]

Llista de capitans generals de València[modifica]

Regnat de Felip V 
Regnat de Ferran VI 
Regnat de Carles III 
Regnat de Carles IV 
Regnat de Ferran VII 
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Regnat de Ferran VII (restauració) 
Regnat d'Isabel II 
Govern Provisional de 1868 a 1870 
Regnat d'Amadeu I d'Espanya 
Govern Provisional de 1873 a 1874 
Regnat d'Alfons XII d'Espanya 
Regnat d'Alfons XIII d'Espanya 
Segona República Espanyola 
Dictadura franquista
Regnat de Joan Carles I 
Caps de la Regió Militar Llevant
Caps de la FAR, després CGTAD

Referències[modifica]