Capitell d'Ashoka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaCapitell d'Ashoka
Emblem of India.svg
Emblema nacional d'Índia Modifica el valor a Wikidata
Tipuscapitell Modifica el valor a Wikidata
Part dePilars d'Ashoka Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentSarnath Modifica el valor a Wikidata
Materialgres Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
El capitell del pilar d'Ashoka, amb els quatre lleons

El capitell d'Ashoka és una escultura de quatre lleons asiàtics que estan parats esquena a esquena en una elaborada base circular que inclou altres animals. Una representació gràfica en fou adoptada com a emblema oficial d'Índia al 1950. Fou col·locat originàriament sobre el pilar d'Ashoka a l'important lloc budista de Sarnath per l'emperador Ashoka, cap al 250 ae. El pilar, de vegades anomenat columna d'Ashoka, continua en la ubicació originària, però el capitell dels lleons es troba ara al Museu de Sarnath, en l'estat d'Uttar Pradesh, Índia. Fa 2,15 metres d'alt incloent-ne la base, i és més elaborat que els altres capitells que sobrevisqueren dels pilars d'Ashoka, també duent sengles animals a la cúpula.[1][2][3]

El capitell està tallat en un únic bloc de gres i sempre fou una peça separada de la columna. Representa quatre lleons asiàtics esquena contra esquena. Estan muntats sobre un àbac amb un fris de relleus d'un elefant, un cavall al galop, un toro, i un lleó. Tot això està recolzat sobre un lotus. Hi ha una rèplica del s. XIII del pilar de Sarnath i el seu capitell a Wat Umong, prop de Chiang Mai, Tailàndia. Construït pel rei Mengrai, preserva la seua corona Dharmachakra. La roda del capitell, sota els lleons, és el model que es prengué per a la bandera d'Índia. També apareix en la rupia, moneda nacional de l'Índia.[4][5]

Història[modifica]

El motiu en relleu del cavall

Actualment queden set escultures d'animals als pilars. Aquests formen el primer "grup important d'escultura en pedra d'Índia", tot i que es creu que en veritat prové d'una tradició existent de tallar columnes en fusta coronades per escultures d'animals de coure, de les quals cap ha sobreviscut fins hui.[6][7][8]

A les columnes que sostenen la tòrana sud del mur que protegeix la Gran stupa de Sanchi poden trobar-se escultures molt semblants, també amb quatre lleons. Com altres pilars, el de Sarnath degué alçar-se per commemorar una visita de l'emperador.

Simbologia[modifica]

Una de les interpretacions en suggereix que el pilar ha de llegir-se de baix cap a dalt. El lotus sol representar el nostre món. Els animals, l'interminable cicle del samsara. Els lleons representen Buda, pel qual fou possible trencar el cicle. I sobre ell, antigament hi havia un txakra que representava l'alliberament del samsara. La lectura començant pel món terrenal fins a la il·luminació fa al·lusió a la meditació amb aquest fi.[9]

Una altra lectura de l'escultura és aquesta: els quatre lleons poden estar relacionats a les quatre veritats del budisme. Es creu això perquè el pilar es troba al mateix lloc on Buda feu el seu primer sermó i exposà les seues quatre veritats (la llei o el dharma). Altres interpretacions suggereixen que els animals a la base representen els punts cardinals d'aquesta forma: nord (lleó), sud (elefant), est (bou) i oest (cavall). També es diu que simbolitzen els quatre rius que ixen del llac Anavatapta (situat al centre del món, segons una antiga cosmovisió budista). També s'identifica els animals amb els quatre perills del samsara. Els animals, en el seu moviment, se segueixen un a altre en l'etern girar del cicle existencial.[9]

Els lleons, que apunten a cada direcció cardinal, tenen la boca oberta per difondre el dharma. S'escollí el lleó per ser membre Buda del clan Sakia (lleó) i per simbolitzar al rei Ahsoka.[9]

Referències[modifica]

  1. State Emblem, Know India india.gov.in
  2. «Sarnath site». Arxivat de l'original el 7 de juny de 2017. [Consulta: 2 octubre 2014].
  3. Harle, 24
  4. Allen, caption at start of Chapter 15
  5. «Wat Umong Chiang Mai». Thailand's World. Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 26 novembre 2013].
  6. Himanshu Prabha Ray. The Return of the Buddha: Ancient Symbols for a New Nation. Routledge, p. 123. 
  7. Rebecca M. Brown, Deborah S. Hutton. A Companion to Asian Art and Architecture. John Wiley & Sons, p. 423-429. 
  8. Harle, 22, 24, quoted in turn; Companion, 429-430
  9. 9,0 9,1 9,2 «Lion Capital, Ashokan Pillar at Sarnath» (en anglés). Khan Academy. [Consulta: 17 novembre 2030].

Notes[modifica]

  • Allen, Charles, Ashoka: The Search for Índia's Lost Emperor , 2012, Hachette Regne Unit, ISBN 1408703882  , 9781408703885.
  • "Companion": Brown, Rebecca M., Hutton, Deborah S., eds., A Companion to Asian Art and Architecure, Volum 3 de Blackwell companions to art history, 2011, John Wiley & Sons, 2011, ISBN 1444396323  , 9781444396324, google llibres
  • Harle, JC, The Art and Architecture of the Indian Subcontinent, 2n. edn. 1994, Yale University Press Pelican History of Art, ISBN 0300062176