Carícies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCarícies
Fitxa
DireccióVentura Pons
Protagonistes
ProduccióVentura Pons
GuióVentura Pons
Sergi Belbel
MúsicaCarles Casas
MuntatgePere Abadal Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEls Films de la Rambla, S.A.
Dades i xifres
País d'origenCatalunya
Estrena1997
Durada94 min.
Idioma originalCatalà
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0140879 Filmaffinity: 287990 Allocine: 19296 Rottentomatoes: m/caresses Allmovie: v160619 TCM: 526998 Modifica els identificadors a Wikidata

Carícies és una pel·lícula del director català Ventura Pons basada en «Reigen» («La ronda») d'Arthur Schnitzler que parla de temes com les relacions de parella o de família a través de personatges que s'enfronten a sentiments intensos que no aconsegueixen materialitzar-se en carícies.

Argument[modifica]

Barcelona serveix d'escenari dels onze diàlegs i discussions en els quals els successius personatges descobreixen episodis de les seves vides, les seves pors, desitjos i frustracions. Comença amb la violenta baralla d'un matrimoni. A continuació la dona es troba amb la seva mare que està començant a sentir la senilitat i es posen d'acord que és millor internar-la en una residència d'avis. Allà li explica la seva companya d'habitació lesbiana com es va quedar embarassada sent jove. Després la companya visitarà el seu germà que és un sense llar pertorbat que l'odia per haver-se embolicat amb la seva esposa en el passat. Després de la trobada el captaire és atracat per un jove drogoaddicte. Posteriorment el noi que viu en l'ombra del seu germà mort parla amb el seu pare amb el qual sembla tenir una estranya relació. Més tard el pare trenca amb la seva amant a l'estació de tren. Ella visitarà el seu pare amb qui no s'entén. I el pare després té una trobada amb el seu jove amant, després de la qual el jove soparà amb la seva mare. Es tanca el cicle quan el veí, el marit de la primera escena ve a demanar-li una mica d'oli i la mare li cura les ferides de la baralla.[1]

Repartiment[2][modifica]

Crítica[modifica]

  • Té una bellesa estàtica de cinema experimental"[3]
  • "11 històries d'amor, desamor i simple afecte. Tan irregular com vibrant, tan inaudita com vivificadora[4]

Referències[modifica]

  1. «Carícies». The New York Times.
  2. «Carícies, repartiment». The New York Times.
  3. Weinrichter, Antonio Cinemanía.
  4. Martínez, Luis El País.

Enllaços externs[modifica]