Caragolí comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCaragolí comú
Littorina littorea Modifica el valor a Wikidata

Caragolí comú emergint de la closca (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreLittorinimorpha
FamíliaLittorinidae
GènereLittorina
EspècieLittorina littorea Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimTurbo littoreus Modifica el valor a Wikidata

El caragolí comú[1] (Littorina littorea) és una espècie de gastròpode marí comestible de la família Littorinidae.

Closca[modifica]

Closca de caragolí comú

La closca arriba a fer de 10 a 12 mm essent el límit superior de 30 mm.[2] La closca pot pesar 55 mm.

Distribució[modifica]

Són originaris del nord-est de l'oceà Atlàntic, des de les costes del nord de la península Ibèrica, Irlanda, Escandinàvia i Rússia.

Expansió[modifica]

Aquesta espècie ha estat introduïda a la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord de manera accidental durant el segle xix i ara és el mol·lusc predominant des de Nova Jersey cap al nord. També s'ha trobat a la costa del Pacífic de Califòrnia a Washington. La seva presència causa danys a Nord-amèrica per la competència amb les espècies de mol·luscs natives.

Hàbitat[modifica]

Es troba en roques en la zona alta i mitjana entre marees. També es troba en bassiols marins i en estuaris i pot arribar a fondàries de 60 m.

Cicle vital[modifica]

Les femelles del cargolí comú ponen entre 10.000 a 100.000 ous continguts en una càpsula còrnia de la que escapa la larva i es posa al fons marí. Si el clima ho permet pot alimentar-se durant tot l'any. Arriba a la maduresa amb 10 mm i pot viure entre 5 i 10 anys.

Alimentació[modifica]

S'alimenta principalment d'algues però pot menjar invertebrats petits com les larves del percebe.

Ús[modifica]

Restes de dinar al Magdaleniense Inferior Cantàbric (15.000 abans del present) de Altamira.

Ha servit d'aliment durant centenars d'anys. A Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica són molt consumits. Als Països Catalans són molt apreciats. També són considerats molt bons a les cuines africanes i asiàtiques. Tenen molta proteïna (15%) poc greix (!,4%) i poques calories.

Els caragolins poden servir d'esquer per a la pesca.

Referències[modifica]

  1. «cargolí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 desembre 2020].
  2. Common periwinkle Arxivat 2009-06-04 a Wayback Machine. at marlin.ac.uk consultat 16.10.2008
  • Abbott, R. Tucker, 1974. American Seashells. Second edition. Van Nostrand Rheinhold, New York
  • Abbott, R. Tucker, 1986. Seashells of North America, St. Martin's Press, New York

Enllaços externs[modifica]