Carbonat de coure(II)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicCarbonat de coure(II)
Substància química compost químic
Massa molecular 122,914 uma
Estructura química
Fórmula química CuCO₃
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Modifica les dades a Wikidata

El carbonat de coure(II), anomenat antigament carbonat de coure o carbonat cúpric, és un compost químic de color blau verdós amb la fórmula química CuCO3 forma part de la capa de verdet que es troba al llautó, el bronze i el coure exposats a la meteorització. El seu color pot variar de blau brillant a verd per la presència de mescles.

Reaccions[modifica]

El carbonat de coure(II) va ser el primer compost químic a ser disgregat en elements químics separats (coure, carboni i oxigen). Aquesta disgregació la va fer l'any 1794 el químic Joseph Louis Proust (1754–1826). Quan s'escalfa es descompon per donar diòxid de carboni, CO2, i òxid de coure(II), CuO, que és un sòlid negre.

El coure en l'aire humit adquireix lentament una capa de color verd sense brillantor per oxidació de la capa superior. Aquest material verd és una mescla 1:1 d'hidròxid de coure(II), Cu(OH)2, i carbonat de coure(II), CuCO3:[1]

2 Cu(s) + H2O(g) + CO2 + O2 → Cu(OH)2 + CuCO3(s)

El carbonat de coure es descompon a 290 °C, alliberant diòxid de carboni i deixant òxid de coure(II):

CuCO3(s) → CuO(s) + CO2(g)

La malaquita presenta carbonat de coure(II) bàsic (Cu2(OH)2CO3) i l'azurita (Cu3(OH)2(CO3)2).

Preparació[modifica]

El carbonat de coure es prepara combinat solucions aquoses de sulfat de coure(II) i carbonat de sodi:

2 CuSO4 + 2 Na2CO3 + H2O → Cu2(OH)2CO3 + 2 Na2SO4 + CO2


Pàtina de verdet al Château Frontenac.

El carbonat de coure pur s'obté del carbonat de coure bàsic en presència de diòxid de carboni a 180 °C i 4.6 MPa (46 atm) de pressió.

Usos[modifica]

Anteriorment s'usava molt com pigment, i encara es fa en colors per artistes pintors. S'havia usat en algunes barres de llavis però s'ha demostrat que és tòxic. També s'havia usat com un potent algicida en aquaris i com colorant en pirotècnia.

Referències[modifica]

  1. Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 498).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbonat de coure(II) Modifica l'enllaç a Wikidata