Carboner ver

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCarboner ver
Russula nigricans
Russula.nigricans.-.lindsey.jpg
Exemplars fotografiats a Commanster (Bèlgica).
Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms - t. 36.png
Il·lustració de l'any 1797
Bolet
[[imatge:|Capell|35px]]

concave to plane

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni adnat

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Russulales
Família Russulaceae
Gènere Russula
Espècie Russula nigricans
(Bull.) Fr., 1838[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus adustus var. elephantinus (Pers. 1801)
  • Agaricus elephantinus (Sowerby, 1788)
  • Agaricus nigrescens (Lasch, 1829)
  • Agaricus nigricans (Bull., 1798)
  • Omphalia adusta elephantinus (Bolton) Gray, 1821
  • Omphalia adusta var. elephantinus (Pers.) Gray, 1821
  • Russula elephantina (Bolton) Fr., 1838[2]
Modifica dades a Wikidata
Exemplars fotografiats a prop de París.
Carboner a Commanster, Bèlgica

El carboner ver o carboner gros[3] (Russula nigricans) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.[4]

Etimologia[modifica]

Del llatí nigricans (negrós) perquè la seua carn esdevé de color negre.

Descripció[modifica]

  • És de mida gran.
  • S'enfosqueix fins a negre a mesura que es fa gran.
  • Barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre.
  • Cama curta i gruixuda.
  • Al frec, la superfície es torna vermellosa, amb el temps bruna, i finalment negra.
  • Làmines molt separades, gruixudes, espaiades i aviat ennegrides a partir de l'aresta en l'adult.
  • La carn, dura i fràgil, és al tall blanca, tot seguit rosa i després lentament negra. També és dolça i, al final, lleugerament coent.
  • L'esporada és de color blanc.
  • Olor feble a fruites.[5][6][7][8][9][10][11]

Paràsits[modifica]

És parasitat per Asterophora lycoperdoides i Asterophora parasitica.[12]

Hàbitat[modifica]

Fructifica als boscos de planifolis (especialment faigs) i de coníferes a la darreria de l'estiu i a la tardor, i entre 0-1.412 m d'altitud.[13]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques) i la costa atlàntica de Nord-amèrica.[14]

Ús culinari[modifica]

La seua carn (dura i alhora grumollosa) conjuntament amb el seu color i el seu sabor acre, no el fan un bon comestible. Segons alguns autors, sembla que, fins i tot, ha provocat certs trastorns.[15][16][17]

Propietats medicinals[modifica]

Entre d'altres, té propietats antitumorals[18][19]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 63.
  6. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. p. 47. ISBN 0-330-44237-6.
  7. Encyclopedia of Life (anglès)
  8. RogersMushrooms (anglès)
  9. isona.org (català)
  10. Medicinal Mushrooms (anglès)
  11. first-nature.com (anglès)
  12. BioLib (anglès)
  13. ZipCodeZoo (anglès)
  14. David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  15. Enciclopèdia Catalana (català)
  16. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  17. RedNaturaleza (castellà)
  18. Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
  19. Keller C, Maillard M, Keller J, Hostettmann K. Screening of European fungi for antibacterial, antifungal, larvicidal, molluscicidal, antioxidant and free-radical scavenging activities and subsequent isolation of bioactive compounds. Pharmaceutical Biology. 2002 40(7):518-25.


Bibliografia[modifica]

  • Tan BW, Xu JB, Dong ZJ, Luo DQ, Liu JK. Nigricanin, the first ellagic acid derived metabolite from the Basidiomycete Russula nigricans. Helv Chim Acta. 2004 87(4):1025-8.


Enllaços externs[modifica]