Card girgoler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCard girgoler
Eryngium campestre
Eryngium capestre 310705.jpg
Aspecte de la inflorescència
Eryngium campestre 310705b.jpg
Aspecte d'un capítol florit
Planta
Tipus de fruit aqueni
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereEryngium
EspècieEryngium campestre
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Varietats
  • Eryngium campestre var. campestre L.
  • Eryngium campestre var. virens Link
  • Modifica dades a Wikidata

    El card girgoler, carcanical, card sant, cardot petit, panical femella, espinacard, herba de la parrella o panical campestre (Eryngium campestre) és una espècie de planta amb flors del gènere Eryngium i de la família de la pastanaga (Apiàcia). Es tracta d'una planta herbàcia vivaç on (sobre la soca o les arrels) hi creix la gírgola de panical un bolet molt cercat i apreciat. A les seves fulles s'hi fa una concrescència per l'acció d'un paràsit anomenat Euleia heraclei.

    Distribució[modifica]

    Es troba a la conca del Mediterrani fins al Caucas i d'Europa Central fins a Holanda, és rar a les Illes Britàniques. Es fa en camins, camps abandonats, i pastures sobrepasturades (els ramats no se la mengen i aleshores prospera sobre les altres plantes)

    Morfologia[modifica]

    Planta espinosa, però no pilosa, amb arrel molt llarga i bastant engruixida. A la primavera apareixen les fulles i a la tardor la part aèria es trenca i pot ser emportada pel vent (per això en castellà s'anomena cardo corredor). La tija és erecta i pot arribar a fer 70 cm d'alt. Les fulles estan cobertes d'espines i dividides en lòbuls. Floreix en un capítol de finals de primavera a l'estiu, quan en els ambients de clima mediterrani hi queden poques flors, la pol·linitzen molts insectes. El seu fruit és un aqueni transportat pel vent (anemocòria).

    Usos[modifica]

    Antigament es considerava l'arrel com a planta medicinal a la que se li atribuïen tot tipus de propietats des de filtre amorós a remei contra les infeccions urinàries. També s'havien utilitzat les arrels, endolcides, com a llaminadura mentre que bullides i torrades eran una hortalissa. Conté olis essencials, saponines i tanins.

    Referències[modifica]

    Enllaços externs[modifica]