Caregue

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCaregue

Localització
Localització de Surp respecte del Pallars Sobirà.png
42° 28′ 14″ N, 1° 06′ 20″ E / 42.47053611°N,1.10556111°E / 42.47053611; 1.10556111
LocalitatSurp
Població
Total 29 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.165,5 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25594
Modifica les dades a Wikidata

Caregue és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.

És situat a 1.165,5 m alt, en un coster a la dreta del Riu de Caregue, en el contrafort sud-oest del Serrat d'Arquer. És a prop i al nord del poble d'Escàs.

Caregue té l'església parroquial de Sant Martí i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

Etimologia[modifica]

Explica Joan Coromines que Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue.

Geografia[modifica]

El poble de Caregue[modifica]

Les cases del poble[1][modifica]

  • Casa Anton
  • Casa Ardiaca
  • Casa Asidro
  • Casa Baró
  • Casa Batlle
  • Casa Bellera
  • Casa Bertran
  • Casa Botxa
  • Casa Bruno
  • Casa Bursó
  • Casa Cappelat
  • Casa Contra
  • Casa Cucoró
  • Casa Ampuy
  • Casa Esquerdet
  • Casa Fierro
  • Casa Font
  • Casa Fraret
  • Casa Galí
  • Casa Gallard
  • Casa Gepa
  • Casa Jaumet
  • Casa Jaume Xic
  • Casa Joan Baró
  • Casa Jongalí
  • Casa Llaqueta
  • Casa Llau
  • Casa Macareu
  • Casa Maciana
  • Casa Maïlla
  • Casa Marió
  • Casa Mestret
  • Casa Montaner
  • Casa Pejan
  • Casa Peri
  • Casa Plaça
  • Casa Quet
  • Casa Ramon
  • La Rectoria
  • Casa Reiet
  • Casa Sastre
  • Casa Tapiró
  • Casa Toni
  • Casa Veleta
  • Casa Vidal
  • Casa Voluntari

Història[modifica]

Mare de Déu de la Muntanya de Caregue, talla romànica exposada al Museu Diocesà d'Urgell.

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Caregue declara 1 foc eclesiàstic i 11 focs laics,[2] uns 60 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Caregue. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya amb exposició al sud; la combaten perfectament tots els vents. El clima hi és fred, i les malalties més comunes són les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 18 cases i una font d'aigua molt forta. L'església parroquial de Sant Martí, té rector de provisió diocesana en concurs general i dos beneficiats de sang (fills de la parròquia). En depèn l'església d'Escàs. Les terres són en general fluixes, pedregoses i muntanyoses, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sobretot sègol, a més de fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 142 ànimes (habitants).

Demografia[4][modifica]

Evolució demogràfica
1857188819001910192019301940195019601970198119912000200220042006200820102011
2092041401471951591159010239111920202224262922

Referències[modifica]

  1. Montaña 2004.
  2. Mossèn Pere Periquet; Antoni Periquet, Antoni Plassa, Antoni Baró, Joan Periquet, Jaume Periquet, Pere Massa, Gaspar Benavent, Guillem de Vidal, Joan Ricart, Pere Roní i Bernat Montaner. Iglésias 1981, p. 70.
  3. Madoz 1845.
  4. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Bagergue/Caregue». A: Onomasticon cataloniae. I A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Surp». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]