Carelià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCarelià
karjalan kieli
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Parlants
118.000 principalment a Carèlia
Parlants nadius35.600 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aFinlàndia, República de Carèlia, Província de Tver
Idioma carelio.png
Autòcton deCarèlia Meridional, Carèlia Septentrional, Carèlia i província de Múrmansk Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2krl Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3krl Modifica el valor a Wikidata
Glottologkare1335 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comkrl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1518 Modifica el valor a Wikidata
IETFkrl Modifica el valor a Wikidata
Endangeredlanguages.com2368 Modifica el valor a Wikidata

El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle xx se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.

Dialectes[modifica]

L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes:

  • Karjalan, al Nord de Carèlia
  • Livonià o Olonets (Aunus) a la Província de Tver, al NO del Ladoga, més influït pel rus.
  • Lude
Mapa dels dialectes carelians

Característiques[modifica]

La llengua és molt similar al finès, de la qual molts en consideren un dialecte, i es caracteritza per:

  • Presència en l'inventari fonètic de les sonores b, d, g, de les fricatives sh i zh, de l'africada ch (tsh)
  • Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre vocals curtes i llargues i graduació consonàntica.
  • Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos.

Situació actual[modifica]

Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. El 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, així com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús en l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses, però no s'ha començat a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil. Els d'Olonets editaren durant algun temps el diari Oma Mua (Terra Nadiua).

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carelià