Carib

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre l'àrea d'Amèrica. Si cerqueu la massa d'aigua, vegeu «Mar Carib».
Infotaula de geografia físicaCarib
Playa Puerto Cruz.JPG
Tipologia regió geogràfica
Continent Amèrica del Nord
Característiques
Punt més alt Pico Duarte

16° 15′ 25″ N, 73° 18′ 03″ O / 16.256944°N,73.300833°O / 16.256944; -73.300833
Modifica dades a Wikidata
Localització del Carib
Carib

S'anomena el Carib a l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha. Aquestes illes, dites també Antilles i, antigament, les Índies Occidentals, es disposen en una corba que va del sud de Florida, cap al sud-oest, fins al nord-est de Veneçuela. N'hi ha prop de 7.000, entre illes, illots, esculls i cais. S'organitzen en 25 territoris, que inclouen tant estats sobirans com departaments d'ultramar i dependències.

El gentilici és caribenc[1][2] o caribeny (interferit pel castellà).

Els territoris del Carib, tant els insulars com els continentals, és part majoritàriament de l'Amèrica Central, si bé també s'hi inclou la costa nord de l'Amèrica del Sud.

El Carib pren aquest nom dels caribs, una de les tribus ameríndies que habitaven la regió abans de l'arribada dels europeus, sobretot les Petites Antilles i una part de les terres veïnes del continent. Ara en resten molt pocs, la major part en zones muntanyoses de maal accés de les Guaianes i de Veneçuela.

La regió caribenca històricament ha estat famosa pels seus pirates i actualment és una destacada destinació turística.

Organitzacions intergovernamentals de caràcter regional[modifica]

Llista d'alguns dels organismes de col·laboració entre les diverses illes caribenyes:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carib Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. https://aradiari.net/2016/07/16/lisboa-no-existeix/
  2. -eny no és un sufix català formador de gentilicis. Els gentilicis dels diccionaris catalans acabats en -eny són adaptacions de gentilicis espanyols o sud-americans en -eño. En el DIEC hi ha: caribeny, costa-riqueny, extremeny, gibraltareny, hondureny, madrileny, malagueny, panameny, porto-riqueny i rifeny. D’altra banda, hi ha nicaragüenc i salvadorenc, amb les formes secundàries nicaragüeny i sal-vadoreny. Segurament en català hauríem de donar altres formes a aquests gentilicis en -eny. Per exemple, en occità, es diu madridenc. Al DIEC hi ha alzireny, castellanisme evident. El DNV duu alzirenc i com a forma secundària alzireny. Al DIEC no hi ha alzirenc ni com a forma secundària.

Coord.: 14° 31′ 32″ N, 75° 49′ 06″ O / 14.52556°N,75.81833°O / 14.52556; -75.81833