Cariofilè

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicCariofilè
Caryophyllene2.png
Substància compost químic
Massa molecular 204,187801 uma
Estructura química
Fórmula química C₁₅H₂₄
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Perills
Identificadors
CAS 87-44-5
InChIKey NPNUFJAVOOONJE-GFUGXAQUSA-N
PubChem 5281515
RTECS DT8400000
AEPQ 201-746-1
ChEBI 10357
KEGG C09629
ChemSpider 4444848
ChEMBL CHEMBL445740
UNII BHW853AU9H
Infocard ECHA 100.001.588
DSSTOX DTXSID8024739
RxNorm CUI 1368148
Beilstein 2044564
MeSH C024714
Modifica dades a Wikidata

El Cariofilè o (-)-ß-Cariofilè és un hidrocarbur alifàtic, bicíclic, volàtil i d'origen orgànic. Pertany a la categoria dels terpens, més concretament als sesquiterpens. La seva estructura conté un anell de ciclobutà, fet que és una raresa en la natura. El cariofilè té per isòmers l'Isocariofilè i l'α-Humulè (abans α-Cariofilè).

La font natural més abundant de cariofilè és l'arbre de clau Eugenia caryophyllata, però aquest compost també és constituent de nombrosos olis essencials de plantes, tals com el romaní, la marihuana, l'orenga i el basilisc. Juga papers importants en les interaccions químiques entre insectes i plantes,[1] i és un sesquiterpè molt rellevant en química atmosfèrica, ja que la seva oxidació és una important font d'aerosols orgànics secundaris.[2] També s'ha observat que té una funció com a anestèsic local en proves fetes en conills i rates.[3]

Història[modifica]

El cariofilè es coneix des de 1834, i es va descobrir a partir dels olis essencials de clau, tot i que el material obtingut era una barreja de cis-cariofilè i trans-cariofilè amb α-humulè. El 1892, Wallach i Walker van ser capaços de caracteritzar el trans-cariofilè. Extensos estudis degradatius duts a terme durant els 60 següents anys van aconseguir definir l'estructura del cariofilè. E.J. Corey va aconseguir la primera síntesi total de Cariofilè, l'any 1964.[4]


Referències[modifica]

  1. «El rol del Cariofilè en la comunicació insecte-planta a Pherobase».(anglès)
  2. Jaoui, M; Leungsakul, S; Kamens, RM. Gas and Particle Products Distribution from the Reaction of [beta]-Caryophyllene with Ozone. Journal of Atmospheric Chemistry 45, issue 3 (2003), pags 261-287
  3. C. Ghelardinia, N. Galeottia, L. Di Cesare Mannellia, L. Di Cesare Mannellia, G. Mazzantib, A. Bartolinia «Local anaesthetic activity of ß-caryophyllene». Il Farmaco, 56, 5-7, 2001, pàg. 387–389.(anglès)
  4. Corey EJ, Mitra RB, Uda H «Total Synthesis of d,l-Caryophyllene and d,l-Isocaryophyllene». Journal of the American Chemical Society, 86, 3, 1964, pàg. 485–492. DOI: 10.1021/ja01057a040.(anglès)