Carl Diem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarl Diem
Carl Diem.jpg
Biografia
Naixement 24 juny 1882
Würzburg
Mort 17 desembre 1962 (80 anys)
Colònia
Activitat
Ocupació Professor d'universitat
Ocupador German Sport University Cologne Tradueix
Conflicte Primera Guerra Mundial
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Carl Diem en un segell commemoratiu
D'esquerra a dreta: Weitzer, Lt. Reichenau, Dr. Bemer, i Carl Diem i el 1913 a Princeton University
Lewald i Diem a St. Moritz, 1928
Carl Diem a la dècada de 1950

Carl Diem (24 de juny de 1882, a Würzburg – 17 de desembre de 1962, Colònia) va ser un administrador d'esports alemany i el Secretari General del Comitè Olímpic organitzador dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936.

Va ser el creador de la tradició de la Torxa olímpica en els Jocs olímpics d'estiu de 1936.

Biografia[modifica]

Diem va ser corredor de mitjana i llarga distància des de la seva adolescència. Aviat va destacar com organitzador dels esports am el seu primer club atlètic anomenat Marcomannia, el 1899.[1][2] Diem creia en l'ideal olímpic i a que l'sport contribuiria a l'harmonia entre les nacions. Era seguidor de Pierre de Coubertin.[3]

El 1906, Diem va participar en els Jocs Olímpics d'Atenes.[4]

Diem es va preparar per als Josc Olímpics previstos per a 1916 junt amb Theodor Lewald, però aquests Jocs van ser cancel·lats per la Primera Guerra Mundial. Diem es va allistar a l'exèrcit alemany, va ser ferit a St. Quentin.[5]

Després de la guerra, no es va permetre que els alemanys participessin en els Jocs olímpics fins als d'Amsterdam de 1928.[6] With support from the state, Diem fundà la Deutsche Hochschule für Leibesübungen, una escola dedicada a l'estudi de la ciència de l'esport. El 1929 va viatjar als Estats Units i es va fer amic d'Avery Brundage.[7]

Jocs Olímpics de Berlín[modifica]

Carl Diem va esdevenir el secretari de tota l'organització esportiva alemanya (DRL) precursora de la Nationalsozialistischer Reichsbund für Leibesübungen, Òrgan esportiu del Tercer Reich.

El maig de 1932, Berlin va ser seleccionada per a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Amb l'arribada d'Adolf Hitler al poder el 1933 va quedar amenaçada la celebració dels Jocs Olímpics de Berlin. Hitler opinava que aquests Jocs eren un projecte dels jueus i masons. Joseph Goebbels, el nou Ministre de Propaganda a convèncer Hitler per a donar suport als Jocs.[8]

L'esposa de Diem, era jueva. Ell mateix estava classificat com un "Jueu blanc."[9]

Carl Diem va mantenir llocs alts en l'organització d'esports del Tercer Reich, (NSRL) fins i tot després dels Jocs Olímpics.[10] Amb les seves bones relacions amb el Comitè Olímpic Internacional,IOC, Diem va tenir èxit la seva oferta de preparar els Jocs Olímpics d'hivern de 1940 programats per Garmisch-Partenkirchen, però Alemanya ja havia envaït Txecoslovàquia.[11]

Torxa olímpica[modifica]

Respecte a la torxa olímpica, malgrat semblar una tradició molt antiga, de fet és una invenció moderna a càrrec de Lewald i Diem: en els antics Jocs Olímpics s'inclïa una flama e foc ritual commemorant Prometeu, però no un relleu de la torxa.

El 30 de juny de 1936,[3] es va encendre la primera torxa a Olímpia, Grècia, a les ruïnes del temple d'Hera, per part de 15 "verges", usant un mirall còncau d'enfocament dels raigs del sol, tot això sota la supervisió d'un "gran sacerdotessa ". Es va dur a l'Acròpolis d'Atenes per a una invocació especial i, a continuació, es va transmetre al llarg d'una distància de 3.422 quilòmetres a l'estadi Olímpic de Berlín per un nombre igual de joves corredors aris on cadascú corria un km.

La flama va passar per Bulgària, Iugoslàvia, Hongria, Àustria i Txecoslovàquia, tots van ser aviat envaïts pels nazis.[12] L'esdeveniment va ser filmat per Leni Riefenstahl, les lents dels miralls eren de l'empresa Zeiss i les torxes xapades amb magnesi les va construir l'empresa Krupp.[13]

El relleu final el va fer l'1 d'agost Fritz Schilgen. En aquesta cerimònia la nena de cinc anys que va donar un ram de flors a Hitler era la filla de Diem, Gudrun.

Darrers anys[modifica]

En la batalla de Berlín, va animar, en l'Estadi Olímpic, a les Joventuts hitlerianes a lluitar fins a la mort.[14]

Després de la Guerra Diem va ser rehabilitat ràpidament dins la nova República Federal Alemanya i va ser el director del Departament d'Educació Física de la Universitat de Berlin. L'any 1960 va publicar una història general de l'esport.[15] Hi ha hagut controvèrsia per les seves relacions amb el nazisme .[16]


Referències[modifica]

  1. Mandell, Richard, The Nazi Olympics, 1987 reprint edition, University of Illinois Press, Champaign, IL, 1987, p. 84
  2. Findling, John E. and Pelle, Kimberly E., Historical Dictionary of the Modern Olympic Movement, Greenwood Publishing Group, Westport, CT, 1996, p. 87
  3. 3,0 3,1 Taylor, Paul, Jews and the Olympic Games, Sussex Academy Press
  4. Findling and Pelle, Historical Dictionary, p. 28 and 43
  5. Daniels, George G., The Olympic Century (Vol. 6): V and VI Olympiads, Stockholm-The Inter-Allied Games (Los Angeles: World Sport Research and Publications, Inc., 2000), p. 99
  6. Bryant, John, "The Stadium Hitler Hated," The Times, December 10, 1998
  7. Guttmann, Alan, The Games Must Go On, Columbia University Press, New York, 1984, p. 64
  8. Arnd Krüger'Germany: The Propaganda Machine', in: ARND KRÜGER & WILLIAM MURRAY (eds.): The Nazi Olympics. Sport, Politics and Appeasement in the 1930s. Champaign, IL: Univ. of Illinois Press 2003, pp.17 – 43. ISBN 0-252-02815-5
  9. Guttmann, The Games Must Go On, p. 64
  10. «Der "politische Sturm" um Carl Diem als Leiter der Sporthochschule ... - Hausarbeiten publizieren». hausarbeiten.de.
  11. Arnd Krüger: The Nazi Olympics of 1936, in: Kevin Young & Kevin B. Wamsley (eds.): Global Olympics. Historical and Sociological Studies of the Modern Games. Oxford: Elsevier 2005, 43 – 58 ISBN 0-7623-1181-9.
  12. Andy McSmith, "Aryan ideals, not ancient Greece, were the inspiration behind flame tradition," The Independent, April 8, 2008
  13. "The Olympic torch's shadowy past," by Chris Bowlby, BBC News, April 5, 2008, available at http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7330949.stm
  14. "From Berlin to Beijing," by Guy Walters, in Standpoint Online, July 2008, available at http://www.standpointmag.co.uk/from-Berlin-to-Beijing-july
  15. details from the website of the CuLDA, the Carl and Liselott Diem Archive, available at http://www.culda.de/
  16. Arnd Krüger & Rolf Pfeiffer: Theodor Lewald und die Instrumentalisierung von Leibesübungen und Sport. Uwe Wick & Andreas Höfer (eds.): Willibald Gebhardt und seine Nachfolger (= Schriftenreihe des Willibald Gebhardt Instituts vol.14). Aachen: Meyer & Meyer 2012, pp. 120 - 145, ISBN 978-389899-723-2

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Diem Modifica l'enllaç a Wikidata