Carl Friedrich Wilhelm Claus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarl Friedrich Wilhelm Claus
Carolus-Claus.jpg
CAROLUS ⋅ CLAUS ⋅ ZOOLOGIÆ ⋅ PROF: 1891
Dades biogràfiques
Naixement 2 de gener de 1835
Kassel, Alemanya
Mort 18 de gener de 1899(1899-01-18) (als 64 anys)
Viena, Àustria-Hongria
Nacionalitat Alemanya
Alma mater Universitat de Marburg
Universitat de Gießen
Activitat professional
Director de tesi Rudolf Leuckart
Camp de treball Zoòleg
Ocupació zoologia marina
Organització Universitat de Würzburg
Universitat de Göttingen
Universitat de Viena
Obra
ICZN abrev. Claus
Modifica dades a Wikidata

Carl Friedrich Wilhelm Claus o Carl Klaus, (1835 – 1899) va ser un zoòleg alemany. Es va oposar a les idees d'Ernst Haeckel.

Biografia[modifica]

Claus estudià a la Universitat de Marburg i a la Universitat de Giessen amb Rudolf Leuckart. Treballà a la Universitat de Würzburg. L'any 1863, va esdevenir professor de zoologia a la Universitat de Marburg, i després a les universitats de Göttingen i la de Viena.[1] Va ser cap de la recerca oceanogràfica a l'estació de Trieste i es va especialitzar en zoologia marina especialment centrat en els crustacis. En la seva recerca sobre biologia cel·lular encunyà el terme fagocitosi

Sigmund Freud va estudiar amb ell el cicle encara no solucionat de les anguiles.[2][3][4]

Obres[modifica]

  • Die freilebenden Copepoden (1863);
  • Beiträge zur Kenntnis der Ostracoden (1868);
  • Grundzüge der Zoölogie (1868) [1];
  • Ueber den Bau und die Entwicklung der Cumaceen (1870);
  • Die Metamorphose der Squilliden (1872);
  • Ueber die Entwicklung Organisation und systematische Stellung der Arguliden (1875);
  • Lehrbuch der Zoölogie [2] (6th ed., 1897; trans. into English, under the title of Text-book of Zoölogy, by Claus and Sedgwick, London, 1897 [3]).[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Friedrich Wilhelm Claus Modifica l'enllaç a Wikidata