Carl Gustav Axel Harnack

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarl Gustav Axel Harnack
Axel harnack.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Axel Harnack Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1851 Modifica el valor a Wikidata
Tartu Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1888 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Trinitatis (Dresden) 51° 03′ 16″ N, 13° 46′ 19″ E / 51.054556°N,13.772052°E / 51.054556; 13.772052 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Erlangen-Nuremberg
Universitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralÜber die Verwerthung der Elliptischen Functionen für die Geometrie der curven dritten grades  (1875 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFelix Klein Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Dresden (1877–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
PareTheodosius Harnack (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansOtto Harnack (en) Tradueix i Adolf von Harnack Modifica el valor a Wikidata

Carl Gustav Axel Harnack (en alemany: Axel Harnack) (Tartu, 7 de maig de 1851 Dresden, 3 d'abril de 1888) va ser un matemàtic alemany que va contribuir a la teoria potencial.

Vida i Obra[modifica]

Nascut a Dorpat, Imperi Rus (actual Tartu, Estònia), era fill del teòleg Teodosius Harnack[1] i germà bessó del també teòleg Adolf von Harnack (que li va sobreviure molt de temps).[2] El seu pare era professor de la Universitat de Tartu, i ell va estudiar-hi també. Després dels seus estudis a Tartu, es va traslladar a la Universitat d'Erlangen per esdevenir deixeble de Felix Klein.[3] Va publicar la seva tesi doctoral el 1875 fortament influenciada per Alfred Clebsch i Paul Gordan,[4] i va rebre l'habilitació docent (venia legendi) a la Universitat de Leipzig el mateix any. Un any més tard va acceptar un lloc docent a la Universitat Tècnica de Darmstadt. El 1877 es va casar amb Elisabeth von Öttingen, i es va traslladar a Dresden, on havia obtingut la càtedra al Polytechnikum, que es convertiria en Universitat Tècnica el 1890. Harnack sofria de problemes de salut des de 1882, el que el va obligar a passar llargues temporades en un sanatori. Va publicar 29 articles científics i va ser un matemàtic molt conegut fins al moment de la seva mort.

Entre les seves aportacions més importants es poden citar:

  1. les diverses desigualtats de Harnack en anàlisi harmònica i en contextos discrets i probabilístics relacionats
  2. el teorema de la corba de Harnack, que estableix el nombre màxim de components connectats d'una corba algebraica
  3. el principi de Harnack sobre la convergència de les sèries de funcions harmòniques

La medalla Harnack de la Societat Max Planck és en honor del seu germà, Adolf von Harnack.

Obres seleccionades[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Harnack, Axel; George L. Cathcart. "An Introduction to the Study of the Elements of the Differential and Integral Calculus" London: Williams and Norgate, 1891, p. 6.
  2. Agarwal i Sen, 2014, p. 305.
  3. Kassmann, 2007, p. 2.
  4. Voss, 1888, p. 162.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]