Vés al contingut

Carl Nägeli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Wilhelm von Nägeli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 març 1817 Modifica el valor a Wikidata
Kilchberg (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 1891 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Múnic Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSuïssa
FormacióUniversitat de Ginebra
Universitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiOswald Heer i Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCromosomes
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Friburg de Brisgòvia
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànica
OcupadorUniversitat de Múnic
Universitat de Zúric
Universitat de Friburg de Brisgòvia
ETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsOswald Heer Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralErich von Tschermak-Seysenegg, Johannes Eugenius Bülow Warming i Carl Eduard Cramer Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaNägeli Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
FillsBetty Nägeli Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 36447 IPNI: 12703-1

Carl Wilhelm von Nägeli[2][3][4] (1817 – 1891)[4][5][6] va ser un botànic suís. Estudià la divisió cel·lular i la pol·linització, però ha esdevingut famós per ser la persona que va desanimar Gregor Mendel per a continuar treballant en la genètica.

Biografia

[modifica]

Nägeli nasqué Kilchberg prop de Zúric, on estudià medicina a la Universitat de Zúric. Des de 1839, estudià botànica sota A. P. de Candolle a la Universitat de Ginebra. La seva atenció va ser dirigida per Matthias Jakob Schleiden, aleshores professor de botànica a Jena, cap a l'estudi sota microscopi de les plantes.

Contribucions

[modifica]

En col·laboració amb Pfeiffer publicà: Gesangbildungslehre nach Pestalozzischen Grunddsätzen (1810), i Musikalisches Tbellenwerk f. Volkschulen... (1828).[7]

Es creia que va ser Nägeli el primer que va observar la divisió cel·lular durant la formació del pol·len, el 1842.[8] Tanmateix aquest fet està en debat.[9]

L'any 1857 els microesporidis van ser descrits per primera vegada per Nageli (Texier et al, 2010, p.443).

Tanmateix, potser Nägeli és més conegut per la seva correspondència improductiva correspondence (1866–1873) amb Gregor Mendel respecte als treballs de Mendel en les pesoleres (Pisum sativum).

L'escriptor Simon Mawer, en el seu llibre Gregor Mendel: planting the seeds of genetics (2006), dona detalls interessant sobre la correspondència de Nägeli amb Mendel. Mawer subatlla que en aquella època Nägeli preparava la seva gran obra titilada Una teoriamecànico-fisiològica de l'evolució orgànica (publicada el 1884, l'any de la mort de Mendelh) en la qual proposava el concepte de lidioplasma' com un transmissor hipotètic dels caràcters heretats. Mawer fa notar que en el llibre de Nägeli, no hi ha ni una sola menció a l'obra de Gregor Mendel. (Mawer 2006, p. 81)

Nägeli i Hugo von Mohl van ser els primers científics a distingir la paret cel·lular de la planta dels seus continguts interns, cosa que ell va anomenar protoplasma el 1846. Nägeli creia que les cèl·lules rebien els seus caràcters hereditaris d'una part del protoplasma al qual ell anomenava idioplasma.[10] Nägeli era partidari de l'ortogènesi i s'oposava al Darwinisme.[11]

Notes

[modifica]
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Spelling of author's first name with "C" on the title page of "Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre"
  3. [1]
  4. 4,0 4,1 [2]
  5. [3]
  6. [4]
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 354 (ISBN 84-239-4544-8)
  8. Sedgwick. A short history of science, p. 429. 
  9. Henry Harris. (1997). The Cells of the Body: A History of Somatic Cell Genetics. Cold Spring Harbor Laboratory, Plainview N.Y. p. 15. ISBN 978-0879694609
  10. Kara Rogers. (2011). The Cell. Rosen Educational Services. pp. 136-137. ISBN 978-1615303144
  11. Peter J. Bowler. (1989). Evolution: The History of an Idea. University of California Press. p. 248. ISBN 978-0520261280

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]