Carl Reinecke

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarl Reinecke
Reinecke best.jpg
Retrat de Carl Reinecke
Dades biogràfiques
Naixement Carl Heinrich Carsten Reinecke
23 de juny de 1824
Altona
Mort 10 de març de 1910(1910-03-10) (als 85 anys)
Leipzig
Alma mater Conservatori de Leipzig
Activitat professional
Ocupació Compositor, pianista, director d'orquestra, professor de música i professor d'universitat
Ocupador Conservatori de Leipzig
Gènere Òpera i simfonia
Estil Romanticisme
Mestres Felix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Rudolf Reinecke
Deixebles Amanda Röntgen-Maier, Ricard Zeckwer i Sara Wennerberg-Reuter
Instrument Piano
Obra
Obres destacades

Trajectòria
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Spotify: 6qrUIvuYX2DLbDruM7rguh IMDB: nm2159507
Modifica dades a Wikidata

Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann,[1] i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.

Obres[modifica]

Òperes[modifica]

Altres[modifica]

  • Belsazar: (oratori)
  • Hakon Jarl: Cantata per a cor d'homes, solos i orquestra
  • Die Flucht nach Aegypten: cor d'homes i orquestra
  • 6 poemes: per a veus femenines, solosi acompanyament de piano
  • 2 Misses.
  • 4 concerts per a piano:
  • Un quintet:
  • Un quartet:
  • 7 trios:
  • 3 sonates: per a violoncel
  • 4 sonates: per a violí
  • Sonates: per a piano
  • 20 cànons: per tres veus i piano
  • 3 Simfonies:
  • Les obertures: Dame Kobold; Aladín; Freidensfeier Festouverture; In Memoriam, dedicada a Feliciano David; Zenobia; Zur Jubelfeier; Prologues soleminis; And die Kunstler, amb cor final
  • Preludi i fuga: per a orquestra, amb cor final
  • Gaudeamus igitur:
  • 4 quartets: per a instruments d'arc
  • Lieder's:

Articles[modifica]

També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc.les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.

Alumnes de Carl Reinecke[modifica]

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Reinecke Modifica l'enllaç a Wikidata