Carla Bley

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarla Bley
Carla Bley 1.jpg
Biografia
Naixement 11 maig 1936 (83 anys)
Oaklands Tradueix
Activitat
Ocupació Líder de banda, compositora, directora d'orquestra, música de jazz, pianista, saxofonista i productora discogràfica
Activitat 1960 –
Gènere Jazz
Instrument Orgue i piano
Discogràfica ECM Records Tradueix
Família
Cònjuge Steve Swallow
Paul Bley (1957–1964)
Michael Mantler (1965–1991)
Fills Karen Mantler
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0088346 Musicbrainz: 3b2234ea-2169-41dc-9524-0b896fa69c4c Songkick: 520469 Discogs: 250037 Allmusic: mn0000793506
Modifica les dades a Wikidata

Carla Bley (Oakland, Califòrnia, l'11 de maig de 1936) és una compositora, cantant, saxofonista, teclista i arranjadora nord-americana.

Història[modifica]

Comença a estudiar música amb el seu pare, que era professor de piano i organista d'església, però bàsicament aprèn de forma autodidacta. Als disset anys d'edat, abandona la seva família per anar a Nova York, on treballa intermitentment de pianista, venent tabac en clubs de jazz i, posteriorment, component i treballant per a músics com, entre d'altres, Jimmy Giuffre, George Russell, Art Farmer, Charles Moffett, Pharoah Sanders[1] i Paul Bley, amb qui es casa el 1957.[2]

Posteriorment, Carla continua compaginant la música amb altres activitats (teatre, disseny, etc.) fins al 1964, any en què s'adhereix a la Jazz Composer's Guild, creada per Bill Dixon. El 1965, juntament amb Michael Mantler, el seu segon marit i amb qui té la seva única filla, Karen (1966), forma la Jazz Composer's Orchestra i viatja per Europa, on coneix Peter Brötzmann: forma amb ell, Mantler i Steve Lacy un quintet que obté gran reconeixement.

El 1967 presenta A Genuine Tong Funeral, un cicle de peces gravades amb Gary Burton Quartet que posteriorment compon i arranja per la Charlie Haden's Liberation Music Orchestra (1969).[2] Entre el 1968 i el 1972 emprèn la composició de la seva obra més rellevant, l'eclèctica "òpera jazz" Escalator over the hill (1971), sobre un llibret de Paul Hines, que es grava amb la col·laboració també de la Charlie Haden's Liberation Music Orchestra.[2] El 1974 Keith Jarrett estrenarà la seva obra 3/4 per a piano i orquestra, que també serà interpretada per Ursula Oppens i Frederic Rzewski.

A mitjans dels 80, continua component per a petits conjunts especialment sextets, d'on sortirà l'àlbum Sextet, i escriu Coppertone com a encàrrec de la Lincoln Center Chamber Music Society. Altres treballs del període són Continuoso, una fanfàrria per a la Huston SO, i unes peces per a piano, Romantic Notions, per a Ursula Oppens.[2] Desenvolupa diversos projectes amb la Vienna Art Orchestra, el pianista Larry Willis, el contrabaixista Steve Swallow o el guitarrista Jack Bruce, per a qui compon la miniòpera Under the Volcano. També compon la banda sonora de la pel·lícula Mortelle randonné (1985).

El 1989 funda la Big Carla Bley Band i compon les seves pròpies peces per a big band per a la Berlin Contemporary Jazz Orchestra (All Fall Down, 1989).

Juntament amb el contrabaixista Steve Swallow emprèn una gira per Europa i Japó, amb qui gravarà els àlbums Duets i Go Together.

Discografia[modifica]

Com a líder[modifica]

  • ECM/2487 Andando El Tiempo
  • ECM/2287 Trios
  • Watt/35 Carla’s Christmas Carols
  • Watt/33  Appearing Nightly
  • Watt/34  The Lost Chords Find Paolo Fresu
  • Watt/32 The Lost Chords
  • Watt/31 Looking For America
  • Watt/30 4x4
  • Watt/29 Are We There Yet?
  • Watt/28 Fancy Chamber Music
  • Watt/27 Goes to Church
  • Watt/26 Songs With Legs
  • Watt/25 Big Band Theory
  • Watt/24 Go Together
  • Watt/23 The Very Big Carla Bley Band
  • Watt/21 Fleur Carnivore
  • Watt/20 Duets
  • Watt/17 Sextet
  • Watt/16 Night-Glo
  • Watt/14 Heavy Heart
  • Watt/12-1/2 I Hate To Sing
  • Watt/12 Live!
  • Phonogram Mortelle Randonnee
  • Watt/11 Social Studies
  • Watt/09 Musique Mecanique
  • Watt/08 European Tour 1977
  • Watt/06 Dinner Music
  • Watt/01 Tropic Appetites
  • JCOA Escalator Over The Hill

Altres col·laboracions[modifica]

  • Impulse - Charlie Haden’s Liberation Music Orchestra, Time/Life
  • XtraWatt/13 - Steve Swallow, Into The Woodwork
  • Verve France - Charlie Haden, Not In Our Name
  • Virgin Classics - Karen Mantler’s Pet Project
  • XtraWatt/02 - Steve Swallow, Carla
  • Blue Note - Charlie Haden, Dreamkeeper
  • A&M - Various Artists, Lost In The Stars, The Music of Kurt Weill
  • A&M - Various Artists, That’s The Way I Feel Now, A Tribute To Thelonius Monk
  • Celluloid - Golden Palominos, Drunk With Passion
  • Hannibal - Various Artists, Amarcord Nino Rota
  • CBS - Nick Mason, Fictitious Sports
  • ECM - Charlie Haden, Ballad of The Fallen
  • Watt/03 - Michael Mantler, 13 & 3/4
  • JCOA - Michael Mantler, The Jazz Composer’s Orchestra
  • Impulse - Charlie Haden, Liberation Music Orchestra
  • Fontana - Michael Mantler, Jazz Realities
  • RCA -Gary Burton, A Genuine Tong Funeral 

Estil[modifica]

Tant com a compositora com com a instrumentista, Carla Bley ha anat evolucionant, de vegades amb bruscs girs en les seves concepcions, des del free jazz a la fusió d'estils pròpia de les seves últimes obres, passant pel jazz rock i un cert tipus de música europea contemporània, sense perdre mai l'evident influència de Kurt Weill.[3] En els anys 80, liquida els seus deutes amb el blues i comença a electrificar la seva música, prescindint de metalls i introduint sintetitzadors i guitarres amplificades.

Especialment, són reconeguts els seus papers de compositora i líder de banda, actua com a catalizadora de les idees col·lectives i impulsa un gran nombre de joves talents. Destaca pel seu ampli ventall d'estils i les seves millors composicions es caracteritzen per un esperit de paròdia i humor sarcàstic.

Referències[modifica]

  1. Feather, Gitler, Leonard, Ira. The Biographical Encyclopedia Of Jazz (en anglès). Nova York: Oxford University Press, Inc, 1999, p. 66. ISBN 0-19-507418-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Sadie, Samuel, Julie Anne, Rhian. The New Grove Dictionary Of Women Composers (en anglès). Primera Edició. Nova York: The Macmillan Press Limited, 1994, p. 67-68. ISBN 0-333-515-986. 
  3. Carles, Clergéat y Comolli: Op. cit., pag. 104.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carla Bley Modifica l'enllaç a Wikidata