Vés al contingut

Carla Simón i Pipó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarla Simón i Pipó
Imatge
(2023, Berlín) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a Santa Barbara
Universitat Autònoma de Barcelona - comunicació audiovisual
London Film School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, direcció i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
ParentsBerta Pipó, cosí, germana adoptiva
Ernest Pipó, cosí, germà adoptiu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Carla Simón i Pipó (català) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3427032 TMDB (persona): 1748697 Rottentomatoes: celebrity/carla_simon
Facebook: carla.s.pipo Instagram: carlasimonpipo Vimeo: carlasimon Modifica el valor a Wikidata

Carla Simón i Pipó (Barcelona, 22 de desembre de 1986)[1] és una guionista i directora de cinema catalana.[2]

Biografia

[modifica]

Estudis i primers treballs

[modifica]

Tot i néixer el 1986 a Barcelona, va créixer a les Planes d'Hostoles (Garrotxa).[3] La sida li havia pres els seus pares quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els oncles i amb una cosina, de nom Berta.[4] Aquesta experiència va ser la base del seu primer llargmetratge.[5][6]

Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.

El 2010 va fer un màster en Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya, on va realitzar el capítol pilot d'una sèrie de ficció titulada La clínica, amb la participació dels actors Miquel Sitjar i Anna Casas.[7] A La Clínica, un home de mitjana edat es desperta de cop i volta en una estranya clínica geriàtrica sense saber qui és. A poc a poc anirà descobrint el seu passat i desentranyant els misteris que amaguen l'equip de metges i pacients del centre.[8] El 2011, amb el suport d'una beca de l'Obra Social de la Caixa, va anar a estudiar a la London Film School. Allí va escriure i dirigir el documental Born positive —sobre joves nascuts amb el VIH— i els curts Lipstick —on dos nens s'enfronten a la mort de l'àvia— i Les petites coses —on narra la relació entre la seva àvia i la seva tia.[9] Tots dos curtmetratges van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. L'any 2015 va estrenar el curtmetratge experimental Llacunes, creat a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó, una figura que després apareixerà també a la seva primera pel·lícula.[10]

Opera prima

[modifica]

El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que, segons l'autora, té com a objectiu respondre el dubte de com explicar la mort a un menor i com entendre el que està passant al seu voltant des dels silencis i els gestos.[5]

És un guió autobiogràfic escrit per la mateixa Carla Simón, que narra la seva infància: amb sis anys és adoptada pels oncles materns, ja que la seva mare acaba de morir de la sida, la mateixa malaltia que havia mort el pare tres anys abans.[9] La pel·lícula planteja des de la mirada de la nena el difícil procés d'adaptació a la família d'adopció.[6][3] Les dues nenes protagonistes són interpretades per Laia Artigas, en el paper de Frida (assimilada a la mateixa Carla Simón), i Paula Robles, en el paper de la seva cosina petita, amb David Verdaguer i Bruna Cusí com els oncles que l'acullen en aquesta nova família.[5]

Simón, a la cerimònia dels premis Gaudí de 2020

La cinta va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor opera prima i Gran Premi de la secció Generació Kplus),[11] al Festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Bisnaga d'Or), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica),[12][13] al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Premi especial del jurat) o al Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires (millor direcció).[14] També va obtenir el Gaudí a la millor direcció, el Goya a la millor direcció novella, i el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d'Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius.[15] El setembre del 2017, la pel·lícula va ser escollida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya per representar Espanya als Premis Oscar.[16]

L'any 2019 va treure a la llum el curtmetratge Después también, que va rebre nombrosos premis i nominacions: als Premis Gaudí (nominació al millor curtmetratge) i Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias (secció curts), entre d'altres.

En forma de conversa epistolar filmada, Carla Simón i la cineasta xilena Dominga Sotomayor van parlar sobre cinema, el present i el passat familiar, l'herència i la maternitat en el curtmetratge documental Correspondència (2020).[17] El treball va inaugurar el festival Filmets d'aquell any.[8]

El 2020 va rebre un Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, com a «reconeixement a professionals que són referents per a les generacions més joves». Segons el CoNCA, «Simón ha esdevingut una clara font d'inspiració per a tota una fornada de directores catalanes».[18] Aquell any també va codirigir amb Àlex Rigola el capítol «Vania» de la sèrie Escenario 0 (HBO), on adapta l'obra de teatre L'oncle Vània d'Anton Txékhov.[19]

Des del juny del 2021 forma part de la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català, presidida per la directora Judith Colell i Pallarès.[20]

Os d'Or per a Alcarràs

[modifica]

La pel·lícula Alcarràs va guanyar l'Os d'Or al millor film a la Berlinale del 2022.[21] D'aquesta manera, Simón es va convertir en la primera cineasta catalana a assolir aquest reconeixement. En recollir el premi va dedicar-lo a la seva família, que cultiva préssecs al Baix Segre.[22]

Simón també ha escrit el guió del que es preveu que sigui el seu tercer llargmetratge.[19]

El 2025 va ser inclosa a la llista Forbes de les cent dones més influents de Catalunya.[23]

Vida personal

[modifica]

Manté una relació de parella amb el Valentí,[24] amb qui ha tingut dos fills: el Manel, nascut el juny del 2022,[25] i la Mila, nascuda el juliol del 2025.[26] Viuen al Masnou.[4]

Filmografia

[modifica]

Direcció

[modifica]
Simón, al centre, amb la productora María Zamora i l'actriu Bruna Cusí
  • 2009 – Lovers
  • 2009 – Women
  • 2012 – Born positive
  • 2013 – Lipstick
  • 2014 – Les petites coses
  • 2017 – Estiu 1993
  • 2018 – Después también
  • 2020 – Correspondència, codirigida amb Dominga Sotomayor
  • 2022 – Alcarràs
  • 2022 – Carta a mi madre para mi hijo
  • 2025 – Romería

Guionista

[modifica]
  • 2012 – Born positive (documental)
  • 2013 – Lipstick (curtmetratge)
  • 2017 – Estiu 1993 (llargmetratge)
  • 2018 – Después también (curtmetratge), coguionista amb Aina Clotet
  • 2022 – Alcarràs (llargmetratge), coguionista amb Arnau Vilaró
  • 2022 - Carta a mi madre para mi hijo (curtmetratge)

Distincions personals

[modifica]

Premis

[modifica]

Més enllà de reconeixements i mèrits en l'àmbit artístic, l'any 2025 va rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement a la seva tasca.[29]

Premis Gaudí

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2018 Millor pel·lícula Estiu 1993 Guanyador
Millor direcció Guanyador
Millor guió Guanyador
2020 Millor curtmetratge Después también Nominat
2023 Millor pel·lícula Alcarràs Guanyador
Millor guió Guanyador
Millor direcció Guanyador

Premis Goya

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2018 Millor guió original Estiu 1993 Nominat
Millor direcció novell Guanyador
2023 Millor guió original Alcarràs Nominat
Millor direcció Nominat
2024 Millor curtmetratge de ficció Carta a mi madre para mi hijo Nominat

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Carla Simón i Pipó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Carla Simón, la revelación del cine español de 2017 con "Verano 1993"» (en castellà). Eldiario.es, 26-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-31. [Consulta: 30 agost 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «"El cine me ha ayudado a entender el porqué de las cosas"». eldiario.es, 26-07-2017 [Consulta: 5 agost 2017]. Arxivat 2020-02-12 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ramírez, Noelia. «Carla Simón: “La sida es va viure en secret, la nostra àvia no sabia que la meva mare va morir d'això”». El País, 08-09-2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Belinchón, Gregorio «‘Verano 1993’, un filme en catalán, representará a España en los Oscar» (en castellà). , 07-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017]. Arxivat 2019-11-22 a Wayback Machine.
  6. ↑ 6,0 6,1 «"Un lujo en una sala de Valladolid". Estiu 1993 (Carla Simón, 2017)». Último Cero, 09-07-2017. Arxivat de l'original el 2022-02-17. [Consulta: 5 agost 2017].
  7. ↑ TV3. «La clínica». Arxivat de l'original el 2022-04-29. [Consulta: 29 abril 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Una perla de l'arxiu de TV3: el primer treball de Carla Simón». TV3, 20-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-20. [Consulta: 20 febrer 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Més 324 - Carla Simón: "És molt estrany que les pel·lícules competeixin entre elles"» (en tv3). Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 19 febrer 2022].
  10. ↑ «Llacunes». Inicia Films. Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 19 febrer 2022].(castellà)
  11. ↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlín». Diari Ara, 18-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 30 agost 2017].
  12. ↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, premi al millor llargmetratge de la desena edició del FIC-CAT». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 25 desembre 2018].
  13. ↑ ««Estiu 1993», de Carla Simón, premi al millor llargmetratge de la desena edició del FIC-CAT». NacióTarragona. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 25 desembre 2018].
  14. ↑ «"Estiu 1993", amb la participació de TV3, guanya el premi a la millor direcció al festival argentí BAFICI». CCMA, 03-05-2017. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 25 desembre 2018].
  15. ↑ «Audiovisuals – Premis Ciutat de Barcelona». Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 6 maig 2021].
  16. ↑ «‘Estiu 1993’ ja mira a l'Oscar». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-09-08 [Consulta: 8 setembre 2017].
  17. ↑ Belinchón, Gregorio. «Les cartes familiars de Carla Simón», 22-09-2020. Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 19 febrer 2022].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Proclamació dels Premis Nacionals de Cultura 2020». Arxivat de l'original el 2022-02-20. [Consulta: 19 febrer 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Més 324 - Entrevista amb Carla Simón, directora i guionista de cinema, Premi Nacional de Cultura 2020». TV3. Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 19 febrer 2022].
  20. ↑ «Judith Colell, nova Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català». Arxivat de l'original el 2021-06-16. [Consulta: 15 juny 2021].
  21. ↑ «Carla Simón fa història a la Berlinale amb l'Os d'Or per "Alcarràs"». 324. CCMA, 16-02-2022. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
  22. ↑ «Telenotícies - Carla Simón: "Vull donar les gràcies a la meva família, que cultiva préssecs a Alcarràs"». TV3. Arxivat de l'original el 2022-02-18. [Consulta: 19 febrer 2022].
  23. ↑ ARA. «Aquestes són les 100 dones més influents de Catalunya, segons Forbes», 06-06-2025. [Consulta: 11 juny 2025].
  24. ↑ «'Alcarràs' y 'Pacifiction' copan los principales premios Gaudí» (en castellà). elDiario.es, 23-01-2023. [Consulta: 2 setembre 2025].
  25. ↑ Turró, Carla. «Carla Simón: “‘Alcarràs’? El més fort que m’ha passat ha estat tenir un fill”». Ara, 24-12-2022. [Consulta: 2 setembre 2025].
  26. ↑ Donat, Begoña. «Carla Simón rompe el tabú de las drogas y el sida en Romería, su nueva película: «La memoria también se puede inventar»» (en castellà). Mujerhoy, 30-08-2025. [Consulta: 2 setembre 2025].
  27. ↑ «Carla Simón, Premio Nacional de Cinematografía: "La mujer vive un momento de reparación histórica"» (en castellà). El Mundo, 01-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-02. [Consulta: 2 juny 2023].
  28. ↑ Surroca Albet, Bernat. «Loles León, Carla Simón i el president del grup Planeta, Creus de Sant Jordi 2025». NacióDigital, 22-04-2025. [Consulta: 22 abril 2025].
  29. ↑ Llort, L «La Generalitat concedeix 31 Creus de Sant Jordi». El Punt Avui [Consulta: 22 abril 2025].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carla Simón i Pipó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carla_Simón_i_Pipó&oldid=36779766»