Carles Baguer i Mariner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carles Baguer)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 176829 de febrer de 1808) fou compositor i organista de la catedral de Barcelona. L'arribada de la música de Haydn a Catalunya, el 1781-1782, coincideix en els anys en què Baguer inicia la seva carrera, l'interès i la influència que va tenir per a ell l'obra de Haydn van convertir-lo en el referent de la influència austríaca al classicisme català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primera pàgina d'un manuscrit de principis del segle XX que conté una simfonia de Carles Baguer transcrita per a piano

Rebé la seva formació musical del seu oncle, Francesc Mariner, compositor i organista de la catedral de Barcelona. Esdevingué organista suplent de la seu el 1786 i, en morir Mariner el 1789, el reemplaçà, fins al propi traspàs el 1808. Les seves interpretacions i improvisacions a l'orgue li donaren molt de nom, però la seva contribució més important recau en la seva tasca com a compositor. Alguns dels seus deixebles foren Mateu Ferrer (que substituí Baguer en el càrrec d'organista de la catedral), Ramon Carnicer (entre els anys 1806 i 1808) i, possiblement, Bernat Bertran. Rafael d'Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, en el Calaix de sastre dóna notícia de la interpretació de diverses de les seves obres i de múltiples aparicions seves interpretant o improvisant, i esmenta una picabaralla que tingueren Baguer, organista, i Francesc Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, per veure qui interpretava l'oratori del Divendres de Passió del 1796. Finalment [1] es va cantar l'Oratori dels dolors de Francesc Queralt.

Encara que Carles Baguer rebé les ordes sagrades, renuncià a l'estat eclesiàstic el 1801. Morí el 1808, el mateix dia que les tropes franceses ocuparen la Ciutadella i Montjuïc.

Baguer, compositor[modifica | modifica el codi]

La seva aportació més important, segurament, foren un conjunt de dinou simfonies en estil clàssic que mostren la influència de mestres italians i alemanys i, molt especialment, de Franz Joseph Haydn i que fan de Baguer el principal compositor simfònic de l'època a la península. Completen la seva producció orquestral un concert per a dos fagots i orquestra (un dels pocs que es coneixen per a aquesta formació), una pastorel·la per a la festa de Nadal, i un concert per a corn anglès i orquestra, que no s'ha trobat.

També va compondre força música religiosa (misses, magníficats, salms), on destaquen els grans oratoris de la seva darrera època, que compongué per a l'església de Sant Felip Neri i per a la catedral de Barcelona. Així mateix és autor de molta música instrumental per a orgue i per a altres instruments de teclat (sonates, rondós, minuets, variacions) i uns sèrie de sis duets per a flautes travesseres, una de les poques mostres de música de cambra catalana del segle XVIII. En el camp de la música vocal va escriure oratoris, àries, cavatines, poloneses i una òpera, que estrenà a Barcelona el 1797, La principessa filosofa.

Les seves obres es conserven en diversos arxius catalans (Barcelona, Montserrat, Canet de Mar, Olot, Cervera, Esparreguera, Vilafranca, Girona, Manresa...) i a d'altres de la resta de la Península (Barbastre, Toledo ...).[2]

Obres (llista incompleta)[modifica | modifica el codi]

Oratoris[modifica | modifica el codi]

  • La adoración del Niño Dios por los ángeles y pastores. Drama sacro (1805)
  • La mística Rachel en lamento figura de Ntra. Sra. Madre adolorida, en la pasión y muerte de su Divino Hijo
  • Mort de Abel (1802)
  • No te abandones
  • La partida del hijo pródigo. Drama sacro (1807)
  • El regreso á Bar[celon]a su patria del Dr. Josef Oriol (1807)
  • El regreso del hijo pródigo (1807)
  • La resurrección de Lázaro: Drama sacro (1806)
  • El Santo Job: Drama sacro (1804)

Altra obra vocal[modifica | modifica el codi]

  • Al rigor de adversa suerte, ària de contralt
  • Bello infante, ària de tiple
  • Dios supremo: Cavatina, Recitado y Polaca
  • El dolor, la venganza, ària de baix
  • La dulce memoria, ària de tiple
  • Este nuevo resplandor, ària de contralt
  • Este placer que siento: cuarteto
  • Fratres sobri estote: completas a 4 voces y acompañamiento
  • Frates sobri estote: completas a 4 voces y acompañamiento
  • Hasta que mi contrario, ària de baix
  • Kiries y Gloria a 4 voces y acompañamiento
  • Magnificat a 4 voces y acompañamiento
  • Misa a 4 voces y acompañamiento
  • Missa a 2 o a 3 voces, con acompañamiento
  • Missa a 4 voces y acompañamiento
  • Missa a 4 voces y acompañamiento, sobre el thema "Gaudont in coelis"
  • Missa a 8 voces y acompañamiento
  • La principessa filosofa (1798), òpera amb llibret de Carlo Gozzi basat en la comèdia El desdén con el desdén d'Agustín Moreto
  • La tranquilidad: Polaca para Tiple
  • Vamos presto a el Niño: Coro y Aria de tenor
  • Villancico a 4 voces y acompañamiento (comprèn El cielo permite, Logre Job Dios compasivo i Los astros radiantes)

Simfonies[modifica | modifica el codi]

  • Simfonia número 1 en do major
  • Simfonia número 2 en do menor (1790)
  • Simfonia número 3 en re major
  • Simfonia número 4 en re major
  • Simfonia número 5 en re major
  • Simfonia número 6 en re major
  • Simfonia número 7 en re major
  • Simfonia número 8 en re major
  • Simfonia número 9 en re major
  • Simfonia número 10 en re major
  • Simfonia número 11 en re major
  • Simfonia número 12 en Mi bemoll major
  • Simfonia número 13 en Mi bemoll major
  • Simfonia número 14 en mi bemoll major
  • Simfonia número 15 en mi bemoll major
  • Simfonia número 16 en sol major (ca. 1790)
  • Simfonia número 17 en si bemoll major
  • Simfonia número 18 en si bemoll major (1790)
  • Simfonia número 19 en si bemoll major

Concerts[modifica | modifica el codi]

  • Concert per a corn anglès i orquestra (1801) (perdut)
  • Simfonia en re major amb "violon obligado" (incompleta)
  • Concert per a dos fagots i orquestra en fa major

Arxius de so[modifica | modifica el codi]

Altaveu Mostres d'àudio de diverses simfonies de Carles Baguer
Altaveu Quart moviment de la Simfonia número 12

Altaveu Fragments dels tres primers moviments de la simfonia número 16, en sol major

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baguer, Carles; Vilar, Josep Maria, rev. i ed.. La música orquestral de Carles Baguer: 1768-1808 [música impresa]. Barcelona: Tritó, 1996-2005. 
    • I: Simfonies 1 a 3
    • II: Simfonies 5, 6 i 12
    • III: Simfonies 13 a 15
    • IV: Simfonies 16, 18 i 19
    • V: Concert per a dos fagots i orquestra en fa major (reducció)
    • VI: Simfonies 7 a 11
    • VIII: Obertures
  • Baguer, Carles; Ester Sala, Maria A., editora. Carlos Baguer: Siete sonatas. Madrid: UME, 1976. 
  • Sobrino, Ramón. «La música orquestral de Carles Baguer 1768-1808». Revista Española de Musicología, 21, 2, 1998.
  • Vilar i Torrens, Josep Maria. Carles Baguer, organista de la Seu de Barcelona; El Classicisme musical a Catalunya. Barcelona: Graó, 1995. 
  • Vilar i Torrens, Josep Maria. Les simfonies de Carles Baguer. Fonts, context i estil [Tesi doctoral de l'UAB (1994), publicada com a microfitxes]. Bellaterra: UAB, 1995. 
  • Ester Sala, María A.. «Algunos datos biográficos de Carlos Baguer (1768-1808), organista de la catedral de Barcelona». Revista de Musicología, VI, 1 i 2, 1983.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Daufí, X. Estudi dels oratoris de Francesc Queralt. Tesi doctoral (UAB, 2001).
  2. Biografia a esmuc.net