Carles Camps Mundó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles Camps Mundó
Biografia
Naixement 8 de juliol de 1948
Cervelló, Baix Llobregat
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Poeta i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Carles Camps Mundó (Cervelló, Baix Llobregat, 8 de juliol de 1948)[1] és un poeta català.

Biografia[modifica]

Des de ben jove, Carles Camps va tenir interès per la poesia de caràcter experimental. Després d'unes primeres provatures poètiques, a partir de finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. El 1972 mostra la seva obra en aquest camp en una exposició de grup celebrada a la barcelonina Sala Gaspar. És la primera vegada que es mostra poesia visual a la capital catalana. Amb aquest grup format també per pintors i escultors, edita una col·lecció on apareixen les seves proses Trilogia del tret i Sis trets, el poema concret Variacions puntuals i el poema “collage” Habitar un paisatge. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i, com a catàleg, es publica la seva sèrie visual La columna. A partir de la dècada dels 1980 es dedica plenament a la poesia discursiva. Ha col·laborat amb Xavier Franquesa i Joan Hernández Pijoan en edicions d'art.[1] Té publicats alguns poemes i proses en castellà, francès, portuguès i hongarès.

Participa, amb altres autors, en el XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona al Palau de la Música, el 18 de maig de 2015,[2] on publiquen alguns dels seus poemes:

Aquest silenci poderós que m'anorrea.

La mudesa absoluta

que pugna amb les paraules

per posseir-me, per apoderar-se'm,

per concebre'm anònim.

La negativa de la vida a prossegir-me

(llàgrimes sense veu que plori).

La mudesa absoluta de desneixe'm:

la mudesa carnívora.

Regust de frase morta.

Aquesta pútrida alenada que em respira.

Aquesta nosa buida.

Talment el cor desfent-se'm.

Obres[1][3][modifica]

  • Variacions puntuals (1972)
  • Trilogia del tret (1972)
  • Sis trets (1973)
  • Habitar un paisatge (1973)
  • La nuu. Contes de l'horitzó (1974), poemes visuals
  • La columna (1981), poemes visuals
  • Sis poemes (1981)
  • L'Absent (1989)
  • Lliçó de tenebres (1996)
  • Dies de nit (1999)
  • Un moviment quiet (2004)
  • Llibre de les al·lusions (2004)
  • Com els colors a la nit (2006), prosa
  • El contorn de l'ombra (2007), VIII Premi de Poesia Parc Taulí 2006
  • En nom de la paraula (2009)
  • La mort i la paraula (2010), Premi Carles Riba de poesia 2009
  • La figuració del(s) sentit(s) (2011), recull d'aforismes i reflexions al voltant de la llengua i la creació
  • La runa de la veu (2013)
  • L'Oració Total (2013), Premi Crítica Serra d'Or 2013[4]
  • Cap nom del món (2015)
  • Elegia de l'origen (2017)
  • El rastre d'uns escrits (2018), Premi Vicent Andrés Estellés 2017

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Carles Camps i Mundó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Camps Mundó, Carles; Rodés, Montserrat; Olds, Sharon; Simic, Charles; Lipska, Ewa. XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona (en català). 1a. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura., 18-05-2015, p. 88. DL B. 12213-2015. 
  3. «Carles Camps Mundó». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 24 abril 2014].
  4. «Fonalleras, Camps i Ibarz, guardonats amb el Premi Crítica Serra d'Or». Diari Ara. [Consulta: 30 abril 2014].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Rubén Luzón Díaz
Alguna cosa
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
2017
Succeït per:
Carles Mulet Grimalt
Naixement d'Islàndia