Carles Emili Montañès i Criquillion

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Emili Montañès i Criquillion
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 


 Governador civil 


Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona 

Dades biogràfiques
Naixement 1877
Barcelona
Mort 1974 (96/97 anys)
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Enginyer i polític
Modifica dades a Wikidata

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona, 1877 - Madrid 1974) va ser un enginyer industrial que fou enginyer en cap de Tramvies de Barcelona, cofundador de Ferrocarrils de Catalunya (1912), cofundador de Barcelona Traction Light & Power, president de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (1911), Governador Civil (1919), diputat al Congrés dels Diputats i president del Cercle Català de Madrid.

Projectà l'electrificació de Catalunya i la creació d'un ferrocarril que unís Barcelona amb el Vallès per la serra de Collserola. Per demostrar-ne la viabilitat del ferrocarril el 1908 va construir-ne un de petit anomenat Mina Grott. Després de diversos problemes legals, denunciat pel Tren de Sarrià per la competència que feia deslleial al Funicular de Vallvidrera i per funcionar sense cap mena de concessió. Tot i que la justícia li donà la raó, l'obligaren a demanar-ne la concessió. Finalment després de moltes gestions va obtenir-ne una: la d'un ferrocarril de Sarrià a Les Planes.[1]

Per portar a terme els seus projectes va aconseguir el 1911 l'aval d'un enginyer estatunidenc, el Dr. Pearson el qual ja havia muntat diverses empreses de tramvies i companyies elèctriques per tot el món.[1][2] Amb el Dr. Pearson fundà la Barcelona Traction Light & Power (popularment coneguda per la canadenca) i la companyia Ferrocarrils de Catalunya pel projecte de ferrocarril, i com a base compraren el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.[1][2]

Durant la famosa vaga de la Barcelona Traction Light & Power del 1919 fou nomenat Governador Civil per intentar redreçar la situació. En no aconseguir-ho es veié obligat a dimitir.[2]

Durant la guerra estigué al front nacional. Morí a Madrid el 1974.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Salmerón Bosch, Carles. «El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa». Barcelona, Ed. Tèrminus 1988 ISBN 84-404-3560-6
  2. 2,0 2,1 2,2 Moret, Xavier. «Dr. Pearson: L'home que va portar la llum a Catalunya». Barcelona, Ed. Columna 2004 ISBN 84-664-0426-0

Enllaços externs[modifica]