Carles Godó i Pié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles Godó Pié)
Infotaula de personaCarles Godó i Pié

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1834 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Teià (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1893 – 6 febrer 1898
← Josep Maria Rius i Badia – Josep Balcells i Cortada →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRamon Godó Lallana Modifica el valor a Wikidata
PareRamon Godó i Llucià Modifica el valor a Wikidata
GermansRamon Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié Modifica el valor a Wikidata

Carles Godó i Pié (Igualada, 20 de juny de 1834[1] - Teià, 9 de juliol del 1897) va ser un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Bartomeu Godó i Pié.

Biografia[modifica]

Medalló representant Carles Godó al carrer Tallers 62, Barcelona
Panteó de Carles Godó al cementiri de Montjuïc

Va néixer a Igualada el 1834, essent un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià.[2] El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l'hereu, i en Carles i en Bartomeu s'instal·laren a Barcelona l'any 1856[3] on es dedicaren a la indústria dels tints.[1] Posteriorment es traslladaren a Bilbao i a Oviedo, on van establir delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Carles Godó es va casar amb la basca Antonia Lallana i, el 1864, va néixer a Bilbao el seu fill, Ramon. La crisi prèvia a la Tercera guerra carlina (1872-1876) va obligar a tancar les delegacions. Carles Godó va tornar a Barcelona l'any 1869.[3] Carles i Bartomeu, juntament amb Pere Milà i Pi, van fundar Godó Hermanos y Cía, van comprar una fàbrica de filats de jute i en van constituir una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es va mantenir activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898, però la de filats va continuar funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A, tot i que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Tots dos germans van ser membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i van ocupar càrrecs polítics, tant a nivell local com espanyol. Carles Godó va ser alcalde d'Igualada[1] i diputat a Corts pel districte d'Igualada en les eleccions del 1893 i el 1896.[4][5] Ell i el seu germà Bartomeu van fundar el diari La Vanguardia l'1 de febrer del 1881, per difondre les doctrines liberals.[6][7]

Va morir el 9 de juliol del 1897 a la seva residència de Teià, on l'endemà es va instal·lar la capella ardent. Les despulles es van traslladar en un tren especial amb destí Barcelona, que va rebre mostres de dol en diverses localitats del trajecte, com Ocata, El Masnou i Badalona. Un cop a Barcelona, la comitiva fúnebre va comptar amb la presència d'un gran nombre d'autoritats. Va ser enterrat al Cementiri del Sud-oest.[8]

Ramón Godó i Lallana (Bilbao 1864-Barcelona 1931), primer Comte de Godó i fill de Carles Godó i Pié, va mantenir la línia política del seu pare. Va impulsar el creixement de La Vanguardia, de la mateixa manera que posteriorment ho va fer Carlos Godó i Valls (1899-1987), segon Comte de Godó.[5]

Distincions[modifica]

  • Gran Creu del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc.[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Godó i Pié
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
  2. ↑ El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine., Anoia Diari
  3. ↑ 3,0 3,1 125 años de Barcelona, La Vanguardia, 24 d'abril de 2001,(castellà)
  4. ↑ Fitxa de Carlos Godó Pié al Congrés dels Diputats
  5. ↑ 5,0 5,1 Muere Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)
  6. ↑ Vis Molina, Sinopsi del llibre "Los Godó: vida y leyenda"
  7. ↑ Primer número de La Vanguardia Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine. (castellà)
  8. ↑ Entierro de D. Carlos Godó La Vanguardia, 11 de juliol de 1897, (castellà)
  9. ↑ Esquela de Carles Godó i Pié, publicada en el Diari de Barcelona el 16 de juliol 1897 (castellà)

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Godó_i_Pié&oldid=31818387»