Carles Hac Mor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Hac Mor
Naixement Carles Hernández i Mor
26 de novembre de 1940
Lleida, Segrià
Mort 27 de gener de 2016(2016-01-27) (als 75 anys)
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació poeta, acció poètica, assagista, novel·lista, dramaturg, videoartista, traductor
Modifica dades a Wikidata

Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016),[1] fou un escriptor català.

Conreà gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí.[2] Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball.[3] Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impulsà d'altres. Col·laborà en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practica "l'acció artística" (happening o performance).

De la diversitat de gèneres que practicava, ell comentava: "És una dispersió molt aparent. A més de poesia he escrit assaig, textos sobre artistes... ¿Però realment és assaig o crítica? O és poesia, o una mena de poesia teòrica. La meva dita novel·la La fi del món és més aviat una antinovel·la. Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen raó i és antipoesia. L'antipoesia també és poesia, tot i que tampoc s'ha d'institucionalitzar l'anti.".[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

(relació no exhaustiva)

Poesia[modifica | modifica el codi]

Obres completes[modifica | modifica el codi]

Antologat com a poeta a[modifica | modifica el codi]

  • etc.

Assaig, o Poeso-assaig, o Assaig-ficció[modifica | modifica el codi]

Novel·la, "antinovel·la"[modifica | modifica el codi]

Guions de ficció[modifica | modifica el codi]

  • La donzella de la costa de Llevant. Televisió: DCO i TV3
  • Barcelona Sud (amb Jordi Cadena Casanovas). Cinema: Figaró Films, 1980 (llargmetratge)
  • És quan dormo que hi veig clar (amb Jordi Cadena Casanovas, Manuel Valls, Albert Mauri). Cinema: Septimània Films, 1988 (llargmetratge)
  • Càpsula poca-solta (1998), guió televisiu (amb Ester Xargay i Bàrbara Raubert) pel programa "Magazine", de BTV (Barcelona Televisió), 1998

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

  • Llevant, pluja al davant (1990), drama, Companyia Teatre de L'Impossible.
  • Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, drama coescrit amb l'Ester Xargay (Barcelona: Entreacte, Editorial AADPC, 2000)

Traduccions del francès[modifica | modifica el codi]

Vídeocreació[modifica | modifica el codi]

Vídeos de Carles Hac Mor projectats a la mostra de vídeo d'autor, "Del concepte a la imatge", cicle de vídeo concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay, a la Mediateca del CaixaForum, 16 al 20 de maig del 2009:

  • Nihil, 3'58", 1973-2008
  • No, 3'33", 1973-2008
  • Iconoclàstia, 1'26", 1974-2008
  • Tu en tens la culpa, l'ou com balla i el corredor, 1'28", 1975-2008
  • Ponent somordo, 4'56", 1983
  • Poca solta, 4'20, 2000
  • Sense títol, 2'08", 2000
  • És recollidor de branquillons, 4'58", 2000
  • Profetes, 2'12", 2002
  • De rerum natura, 2'53", 2004
  • Invocació, 4'02", 2008
  • Il·lacions, 2'12", 2008

Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode) a[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Exposicions (i els seus catàlegs) de o sobre l'autor[modifica | modifica el codi]

  • L'avançada de Nothung. Espai 10 de la Fundació Joan Miró. Performance. Entre les presències que l'animaven hi havia un cavall blanc, un pianista que accionava un piano de cua i l'aplicació de pintura i agulles hipodèrmiques a un jove, una mena de Sigfrid wagnerià, assistit per dues figures femenines en un camí simbòlic cap a la mort. En aquest cas, l'assistència, segons la premsa, va pujar a unes cinquanta persones.[12]
  • Eugènia Balcells i Carles Hac Mor. Pujar i Baixar. "Anar i Tornar". 1991. Espai obert a la creació contemporània. Col·legi d'Aparelladors Tècnics de Barcelona. Col·lecció de l'Ajuntament de Barcelona.[13]
  • Homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay, exposició bibliogràfica retrospectiva, i activitats paral·leles (incloent el "Congrés paraparèmic" i el recital multitudinari-homenatge "Poecóc · Enhacmora't o Enxargaia't") en homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay, nomenats "escriptors residents" durant el Festival "Setmana de Sant Jordi - Literathä", organitzat per Xavier Garcia (direcció literària, Pagès Editors) amb l'ajuda del poeta Francesc Gelonch, i altres. Tàrrega, 20 a 26 d'abril (setmana de Sant Jordi), 2009.[15][16]

Crítica literària sobre l'autor[modifica | modifica el codi]

en format llibre[modifica | modifica el codi]

  • Jordi Marrugat, La revolució com a origen de l'escriptura de Carles Hac Mor i l'escriptura de Carles Hac Mor com a origen de la revolució, il·lustració de coberta de David Ymbernon. Tarragona: Arola Editors, 2009.[21][22]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «S’ha mort l’escriptor Carles Hac Mor a setanta-sis anys». Vilaweb, 27-01-2016. [Consulta: 27 gener 2016].
  2. Biografia a la pàgina http://www.xtec.es/~jducros/Carles%20Hac%20Mor.html Corpus Literari Ciutat de Barcelona
  3. Fitxa sobre le Grup de Treball a la plana del MACBA.
  4. (extret d'una entrevista feta per Francesc Bombí-Vilaseca, publicada a l'Avui, 07 d'octubre del 2004)
  5. Divendres es presenta el llibre "Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito", amb textos de Carles Hac Mor i imatges de Vicenç Viaplana. En l'acte també es projectarà el documental "Benito, en primera persona", Ajuntament de Granollers, Cultura i Audiovisuals, 10 d'octubre del 2011.
  6. [revistas.um.es/api/article/download/89501/86521 Pedro Ortuño: "Eugènia Balcells. La utopía como laboratorio"], entrevista dins "Arte y políticas de identidad", desembre del 2009, vol. 1, Múrcia: Publicaciones de la Universidad de Murcia, p.266.
  7. Fitxa de "Cravan vs. Cravan" a Mallerich Films / Paco Poch.
  8. "Pelar la pedra", de Ricard Mirabete, Núvol, el digital de cultura, 05/06/2013. Accedit el 17/03/2017.
  9. Fitxa: "ESTRENA de curtmetratges i debat amb els autors. Isaki Lacuesta, Lluís Calvo i Ester Xargay", CCCB, 4 de juny del 2013. Accedit el 17/03/2017.
  10. "Murieron por encima de sus posibilidades", secció "Títulos de crédito (Títulos a crédito)", blog de la pel·lícula, 8 de maig del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  11. "Los locos del manicomio", blog de la pel·lícula, 24 de febrer del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  12. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  13. CV d'Eugènia Balcells a la pàgina del MACBA
  14. Pàgina del MACBA sobre l'exposició "Grup de Treball"
  15. InfoTàrrega sobre la Setmana de Sant Jordi - Literathä 2009
  16. Programació del SJ'09 - Literathä - Lletres a Tàrrega 2009, a "Viu a Lleida.com".
  17. CaixaForum, notícia del cicle.
  18. Cristina Massanés: "Quan l'entrevista és el concepte", Avui, 9 de maig del 2009.
  19. L'exposició a l'agenda de l'IEI i pàgina de l'IEI sobre l'exposició i un vídeo inclòs a l'exposició.
  20. Anunci de l'acte a la pàgina d'MX Espai.
  21. Llibreria La Tralla de Vic, fitxa sobre la presentació del llibre
  22. Presentació del llibre a Arts Santa Mònica, Barcelona.
  23. Serra, Montserrat «XVI premi Jaume Fuster per a Carles Hac Mor, l’antipoeta que reivindicava el fracàs». Vilaweb, 19-04-2016 [Consulta: 19 abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]