Carles Hac Mor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Hac Mor
Dades biogràfiques
Naixement Carles Hernández i Mor
26 de novembre de 1940
Lleida, Segrià
Mort 27 de gener de 2016(2016-01-27) (als 75 anys)
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació poeta, acció poètica, assagista, novel·lista, dramaturg, videoartista, traductor
Nom de ploma Carles Hac Mor
Modifica dades a Wikidata

Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016),[1] fou un escriptor català.

Conreà gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí.[2] Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball.[3] Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impulsà d'altres. Col·laborà en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practica "l'acció artística" (happening o performance).

De la diversitat de gèneres que practicava, ell comentava: "És una dispersió molt aparent. A més de poesia he escrit assaig, textos sobre artistes... ¿Però realment és assaig o crítica? O és poesia, o una mena de poesia teòrica. La meva dita novel·la La fi del món és més aviat una antinovel·la. Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen raó i és antipoesia. L'antipoesia també és poesia, tot i que tampoc s'ha d'institucionalitzar l'anti.".[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

(relació no exhaustiva)

Poesia[modifica | modifica el codi]

Obres completes[modifica | modifica el codi]

Antologat com a poeta a[modifica | modifica el codi]

  • etc.

Assaig, o Poeso-assaig, o Assaig-ficció[modifica | modifica el codi]

Novel·la, "antinovel·la"[modifica | modifica el codi]

Guions de ficció[modifica | modifica el codi]

  • La donzella de la costa de Llevant. Televisió: DCO i TV3
  • Barcelona Sud (amb Jordi Cadena Casanovas). Cinema: Figaró Films, 1980 (llargmetratge)
  • És quan dormo que hi veig clar (amb Jordi Cadena Casanovas, Manuel Valls, Albert Mauri). Cinema: Septimània Films, 1988 (llargmetratge)
  • Càpsula poca-solta (1998), guió televisiu (amb Ester Xargay i Bàrbara Raubert) pel programa "Magazine", de BTV (Barcelona Televisió), 1998

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

  • Llevant, pluja al davant (1990), drama, Companyia Teatre de L'Impossible.
  • Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, drama coescrit amb l'Ester Xargay (Barcelona: Entreacte, Editorial AADPC, 2000)

Traduccions del francès[modifica | modifica el codi]

Vídeocreació[modifica | modifica el codi]

Vídeos de Carles Hac Mor projectats a la mostra de vídeo d'autor, "Del concepte a la imatge", cicle de vídeo concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay, a la Mediateca del CaixaForum, 16 al 20 de maig del 2009:

  • Nihil, 3'58", 1973-2008
  • No, 3'33", 1973-2008
  • Iconoclàstia, 1'26", 1974-2008
  • Tu en tens la culpa, l'ou com balla i el corredor, 1'28", 1975-2008
  • Ponent somordo, 4'56", 1983
  • Poca solta, 4'20, 2000
  • Sense títol, 2'08", 2000
  • És recollidor de branquillons, 4'58", 2000
  • Profetes, 2'12", 2002
  • De rerum natura, 2'53", 2004
  • Invocació, 4'02", 2008
  • Il·lacions, 2'12", 2008

Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode) a[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Exposicions (i els seus catàlegs) de o sobre l'autor[modifica | modifica el codi]

  • L'avançada de Nothung. Espai 10 de la Fundació Joan Miró. Performance. Entre les presències que l'animaven hi havia un cavall blanc, un pianista que accionava un piano de cua i l'aplicació de pintura i agulles hipodèrmiques a un jove, una mena de Sigfrid wagnerià, assistit per dues figures femenines en un camí simbòlic cap a la mort. En aquest cas, l'assistència, segons la premsa, va pujar a unes cinquanta persones.[12]
  • Eugènia Balcells i Carles Hac Mor. Pujar i Baixar. "Anar i Tornar". 1991. Espai obert a la creació contemporània. Col·legi d'Aparelladors Tècnics de Barcelona. Col·lecció de l'Ajuntament de Barcelona.[13]
  • Homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay, exposició bibliogràfica retrospectiva, i activitats paral·leles (incloent el "Congrés paraparèmic" i el recital multitudinari-homenatge "Poecóc · Enhacmora't o Enxargaia't") en homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay, nomenats "escriptors residents" durant el Festival "Setmana de Sant Jordi - Literathä", organitzat per Xavier Garcia (direcció literària, Pagès Editors) amb l'ajuda del poeta Francesc Gelonch, i altres. Tàrrega, 20 a 26 d'abril (setmana de Sant Jordi), 2009.[15][16]

Crítica literària sobre l'autor[modifica | modifica el codi]

en format llibre[modifica | modifica el codi]

  • Jordi Marrugat, La revolució com a origen de l'escriptura de Carles Hac Mor i l'escriptura de Carles Hac Mor com a origen de la revolució, il·lustració de coberta de David Ymbernon. Tarragona: Arola Editors, 2009.[21][22]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «S’ha mort l’escriptor Carles Hac Mor a setanta-sis anys». Vilaweb, 27-01-2016. [Consulta: 27 gener 2016].
  2. Biografia a la pàgina http://www.xtec.es/~jducros/Carles%20Hac%20Mor.html Corpus Literari Ciutat de Barcelona
  3. Fitxa sobre le Grup de Treball a la plana del MACBA.
  4. (extret d'una entrevista feta per Francesc Bombí-Vilaseca, publicada a l'Avui, 07 d'octubre del 2004)
  5. Divendres es presenta el llibre "Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito", amb textos de Carles Hac Mor i imatges de Vicenç Viaplana. En l'acte també es projectarà el documental "Benito, en primera persona", Ajuntament de Granollers, Cultura i Audiovisuals, 10 d'octubre del 2011.
  6. [revistas.um.es/api/article/download/89501/86521 Pedro Ortuño: "Eugènia Balcells. La utopía como laboratorio"], entrevista dins "Arte y políticas de identidad", desembre del 2009, vol. 1, Múrcia: Publicaciones de la Universidad de Murcia, p.266.
  7. Fitxa de "Cravan vs. Cravan" a Mallerich Films / Paco Poch.
  8. "Pelar la pedra", de Ricard Mirabete, Núvol, el digital de cultura, 05/06/2013. Accedit el 17/03/2017.
  9. Fitxa: "ESTRENA de curtmetratges i debat amb els autors. Isaki Lacuesta, Lluís Calvo i Ester Xargay", CCCB, 4 de juny del 2013. Accedit el 17/03/2017.
  10. "Murieron por encima de sus posibilidades", secció "Títulos de crédito (Títulos a crédito)", blog de la pel·lícula, 8 de maig del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  11. "Los locos del manicomio", blog de la pel·lícula, 24 de febrer del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  12. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  13. CV d'Eugènia Balcells a la pàgina del MACBA
  14. Pàgina del MACBA sobre l'exposició "Grup de Treball"
  15. InfoTàrrega sobre la Setmana de Sant Jordi - Literathä 2009
  16. Programació del SJ'09 - Literathä - Lletres a Tàrrega 2009, a "Viu a Lleida.com".
  17. CaixaForum, notícia del cicle.
  18. Cristina Massanés: "Quan l'entrevista és el concepte", Avui, 9 de maig del 2009.
  19. L'exposició a l'agenda de l'IEI i pàgina de l'IEI sobre l'exposició i un vídeo inclòs a l'exposició.
  20. Anunci de l'acte a la pàgina d'MX Espai.
  21. Llibreria La Tralla de Vic, fitxa sobre la presentació del llibre
  22. Presentació del llibre a Arts Santa Mònica, Barcelona.
  23. Serra, Montserrat «XVI premi Jaume Fuster per a Carles Hac Mor, l’antipoeta que reivindicava el fracàs». Vilaweb, 19-04-2016 [Consulta: 19 abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]