Carles III de Nàpols

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles III de Nàpols
Charles III of Naples (head).jpg
Nom original (it) Carlo III
Biografia
Naixement 1345
Corigliano Calabro
Mort 24 febrer 1386 (Gregorià) (40/41 anys)
Visegrád Tradueix
Lloc d'enterrament Székesfehérvár
 Rei de Nàpols 


 Príncep d'Acaia 

Grup ètnic Francesos
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Comte
Família Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília
Cònjuge Margarida de Durazzo
Fills Joana II de Nàpols
Ladislau I de Nàpols
Pare Louis of Durazzo, Count of Gravina Tradueix

Escut d'armes Carles III de Nàpols
Modifica les dades a Wikidata
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488
Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo

Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Orígens familiars[modifica]

Fill de Lluís Durazzo i la seva esposa Margarida Sanseverino. Descendia per línia paterna del rei Carles II de Nàpols, del qual Carles III n'era besnét.

Ascens al tron napolità[modifica]

Com a besnét de Carles II de Nàpols, Carles III era cosí segon de la reina Joana I de Nàpols. Aquesta l'adoptà com a fill al ser l'únic mascle de la línia angevina de Nàpols. Joana I al llarg de la seva vida estigué profundament enamorada d'ell, però aquest mai la va correspondre. Tot i això el 1369 Joana el nomenà hereu al tron napolità.

Per l'enfrontament entre Joana I i el Papa Urbà VI, el qual considerava Nàpols com un feu papal, Joana I donà suport a Climent VII durant el Cisma d'Occident i fou destronada el 1381 i va cedir el reialme a Carles III.[1] Va iniciar la guerra de la Unió d'Ais, marxant vers el regne de Nàpols amb un exèrcit hongarès, va derrotar el rei consort Otó IV de Brunswick, i va assetjar la ciutat, fins a capturar la reina el mateix any 1381.[2]

No obstant això, una complicació s'interposà pel camí al tron reial. Joana I, abans de morir el 1382 designà un nou hereu: així adoptà el comte d'Anjou Lluís I d'Anjou. Aquest va prendre possessió dels comtats de Provença i Forcalquier i va marxar vers Nàpols per demanar el regne. A la seva arribada però fou derrotat per Carles III.

Ascens al tron hongarès[modifica]

A la mort de Lluís I d'Hongria, Carles III va demanar el tron hongarès com el mascle més gran de la dinastia angevina, i va expulsar Maria I d'Hongria, filla de Lluís I, del tron el desembre de 1385. Tot i això, la reina vídua va organitzar un complot per assassinar Carles a Visegrád el 24 de febrer de 1386.

Núpcies i descendents[modifica]

El febrer de 1369 es casà amb la seva cosina germana Margarida de Durazzo, filla de Carles Durazzo i Maria de Nàpols. Margarida era néta per línia paterna i besnéta per línia materna de Carles II de Nàpols. D'aquesta unió nasqueren tres fills:

Fou enterrat a Belgrad. El seu fill mascle Ladislau el succeí al Regne de Nàpols mentre els regents de Maria I d'Hongria la reinstauraren com a reina d'Hongria.

Referències[modifica]

  1. Previté-Orton, C. W.. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès), p. 954. 
  2. Giannone, Pietro. Istoria civile del Regno di Napoli (en italià). M. Lombardi, 1865, p. 497-498. 


Precedit per:
Joana I
Rei de Nàpols
Comte de Provença

13811386
Succeït per:
Ladislau I
oposat a
Lluís I d'Anjou
Precedit per:
Maria I
Rei d'Hongria
13851386
Succeït per:
Maria I
i Segimon I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Nàpols Modifica l'enllaç a Wikidata