Carles IV d'Alençon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles IV d'Alençon
Charles d'alencon.jpg
modifica
Nom original(fr) Charles IV d'Alençon modifica
Biografia
Naixement2 setembre 1489 modifica
Lió modifica
Mort11 abril 1525 modifica (35 anys)
Lió modifica
Governador de Bretanya
modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaDinastia Valois modifica
CònjugeMargarida d'Angulema modifica
ParesRenat d'Alençon modificaMarguerite de Lorraine modifica
GermansAnne d'Alençon (en) Tradueix i Françoise d'Alençon (en) Tradueix modifica

Arms of Jean dAlencon.svg modifica

Carles IV de Valois, duc d'Alençon (1489 - Lió 1525), fou un príncep de sang de la casa dels Valois. Era el cunyat del rei Francesc I de França i el seu més proper hereu en l'ordre de successió al tron de França. Mort sense posteritat, és l'últim representant de la branca dels Valois-Alençon.

Biografia[modifica]

Carles IV d'Alençon era fill de Renat, duc d'Alençon i comte de Perche, i de la beata Margarida de Lorena-Vaudémont.

El 1497, a la mort del seu besoncle Carles I d'Armanyac, va heretar els drets al comtats d'Armanyac i Fesenzac (amb el vescomtat de Fesenzaguet) i el comtat de Rodés (dels que es titulava Carles II).

Va fer la seva primera campanya el 1507 a Itàlia sota les ordres de Lluís XII de França, sobretot al setge de Gènova. El va acompanyar de nou el 1509 i va combatre a Agnadel, i va participar en les preses de Bèrgam, Caravaggio, Borromeo i Cremona.

Es va casar el 1509 amb Margarida d'Angulema, filla de Carles d'Orleans, comte d'Angulema, i de Lluïsa de Savoia, germana gran de Francesc I de França. No van tenir fills.

El seu cunyat va esdevenir rei el 1515 i se'n va anar una altra vegada a Itàlia, va combatre a Marignan, després va defensar el 1521 la Xampanya contra una expedició de Carles V.

El 1525, va combatre a Pavia i, després de la captura del rei, va manar l'exèrcit francès. Afectat per la derrota, acusat d'haver abandonat el rei, es va posar malalt i va morir. La seva vídua Margarida d'Angulema el va succeir, apartant a la seva cunyada Francesca (germana de Carles IV) de la successió. Francesca apareix el 1534/1543 com a baronessa de Sainte-Suzanne i el vescomtat fou erigit en ducat el 1543.