Carles I de Borbó (cardenal)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles I de Borbó
Château de Beauregard - Cardinal Charles de Bourbon.jpg
Nom original (fr) Charles Ier de Bourbon
Biografia
Naixement 22 setembre 1523
França
Mort 9 maig 1590 (66 anys)
Fontenay-le-Comte
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

9 gener 1548 (Gregorià) –
  Bisbe diocesà 



  Arquebisbe catòlic 


← Georges d'Amboise

  Bishop of Carcassonne Tradueix 


  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Orde de sant Benet
Participà en
5 setembre 1559conclave de 1559
15 maig 1555conclave de maig de 1555
1555 (Gregorià)Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549Conclave de 1549-50
Família
Pares Charles IV de BourbonFrançoise d'Alençon Tradueix
Germans Antoni de Borbó, Lluís I de Borbó-Condé, Jean, Count of Soissons and Enghien Tradueix, Francesc de Borbó, Marguerite de Vendôme Tradueix i Mary of Bourbon Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó. Durant la seva carrera eclesiàstica, es va convertir en abat commendatari de més de vint abadies. L'acumulació d'aquests beneficis va fer d'ell un dels prínceps més rics d'Europa.[1]

Tot i que no tenia caràcter ni intel·ligència, va ser una figura important en les guerres de religió. El 1585, la Lliga Catòlica el va imposar al rei Enric III com a hereu de la corona de França en lloc del seu nebot, el protestant Enric IV. Durant els estats generals de 1588 a Blois, va ser arrestat per ordre del rei. A la mort d'aquest últim, mentre segueix segrestat, és reconegut pels membres de la Lliga com a l'únic rei de França legítim. Va ser proclamat pel Parlament de París sota el nom de "Carles X" (1589). Va morir l'any següent a l'edat de seixanta-sis anys.

Biografia[modifica]

Família[modifica]

Va néixer 22 de setembre de 1523 a La Ferté-sous-Jouarre, fill de Carles IV, duc de Vendôme, i la seva dona, Françoise d'Alençon, duquessa de Beaumont. És el germà menor d'Antoni de Borbó, pare d'Enric IV. Renebot del cardenal Carles II de Borbó, és nebot del cardenal Lluís de Borbó de Vendôme i l'oncle del cardenal Carles II de Borbó.[1]

Va tenir un fill il·legítim, Nicolas Poulain.[1]

Inicis de la carrera[modifica]

Va començar la seva carrera com a clergue catedral de Meaux.

Bisbe electe de Nevers el 5 de juliol de 1540, dimití de la seu el 5 de maig de 1546. Transferit a Saintes el 23 de gener de 1544, dimití d'aquesta última seu el 19 de març de 1550.[1]

Cardenalat[modifica]

Va ser creat cardenal al consistori celebrat el 9 de gener de 1548 pel Papa Pau III, i va rebre el títol de San Sisto el 25 de gener de 1549 Va participar en el conclave de 1549-1550 que va triar el Papa Juli III.[1]

A la mort de Martí de Saint-André, va ser nomenat administrador del bisbat de Carcassona des del 9 de març de 1550 fins al 15 de desembre de 1553. Tornà a fer-se'n càrrec el 4 d'octubre de 1565, després de la mort de François de Faucon fins al 1567. El 3 d'octubre de 1550 va ser promogut a arquebisbe de Rouen.[1] Ocuparia aquest càrrec fins a la seva mort. Al mateix temps, va ser nomenat abat comendatari de Saint-Ouen de Rouen.

El 1551, va ser nomenat tinent general del govern de París i de l'Île-de-France.[1]

Participà en els conclaves de 1555 que elegiren Marcel II i Pau IV.[1]

Va ser nomenat abat de l'abadia de Nostra Senyora de Tronchet de 1556 a 1558,[2] de Corbie des de 1557[1] i de la abadia de Saint-Wandrille de 1569 a 1578 , així com de l'abadia de Bourgueil.[3]

No participà en el conclave de 1559 que elegeix Pius IV. El 15 de gener de 1561 esdevingué cardenal de San Crisogono.[1]

Participa en els Estats Generals d'Orleans. Va assistir al Col•loqui de Poissy el 1561 , organitzat per Michel de l'Hospital. A partir de 1562, esdevingué abat comendatari de Saint-Germain-des-Prés.[1]

Va acompanyar en 1565 el rei Carles IX en el seu viatge a Baiona. Es convertí aquell any en legat papal a Avinyó. No participà en el conclave de 1565-1566 que va triar a Pius V.

El 26 d'agost de 1569 administrà el bisbat de Beauvais. Com a tal, es convertí en comte i par de França. Renuncià el 24 d'agost de 1575, en intercanvi amb Nicolas Fumée, abat de la Couture. Tampoc participà en el conclave de 1572, que elegí a Gregori XIII.

El 1573, els laics volien abolir els privilegis universitaris, però la intervenció del cardenal de Borbó, segons Julien Beré, salvaguardà aquests drets. El prelat, malgrat el seu títol de conservador apostòlic dels privilegis acadèmics va ser, però, un fort protector.[4]

En 1574, es va convertir en abat commendatari de Jumièges. Presidí l'any 1580 l'Assemblea General del Clergat de França celebrada a Melun . No participa en el conclave de 1585 que elegeix Sixt V.[1]

Va presidir el Concili de Rouen en 1581.

Les guerres de religió[modifica]

El palau que el cardenal de Borbó es va fer construir a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés (París).

Durant les guerres de religió, es va dividir entre la seva fidelitat al Papa i la defensa de la seva família, en part convertida al protestantisme. Afavorí la lluita contra la nova religió i, de vegades, aconseguí tornar els prínceps de la seva família al catolicisme.

Ocupà una posició fràgil dins de la cort a causa del compromís dels seus germans amb la Reforma Protestant. Encara que recolzà activament la lluita contra els protestants, sempre tingué en compte la defensa dels interessos familiars contra altres cases rivals (els Guisa i els Montmorency). Quan el seu germà el príncep de Condé va ser arrestat per ordre personal de Francesc II, s'agenollà als peus del rei per implorar la seva clemència (1560). Molt adherit a la religió tradicional, tenia des de feia temps l'esperança de retornar els membres de la seva família al catolicisme. Va tenir èxit amb el seu germà el rei de Navarra, i després de la massacre de Sant Bartomeu amb els fills més joves del Príncep de Condé.

Assidu a la vida cortesana per la seva condició de príncep de sang, sempre estava situat al capdavant a les cerimònies importants. La seva presència en el Consell Reial era una garantia de legitimitat per a un govern que no tenia reconeixement. Igual que els altres Borbons catòlics (La Roche-sur-Yon i Montpensier), era familiar de la reina Caterina.Un home feble i amb una reputació de ment simple, a la reina-mare li agradava utilitzar-lo. Sovint el portà en els seus viatges, sobretot per servir de contacte privilegiat amb els prínceps rebels de la seva família.

El 18 d'agost de 1572 fou ell qui casà Enric de Navarra i Margarida de Valois a Notre-Dame de París.

Va ser el primer comendador de l'orde de l'Esperit Sant, durant la primera promoció de 31 de desembre de 1578.

El 13 de març de 1580 va consagrar[5] arquebisbe-duc de Reims Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa.

El rei Carles X de la Lliga[modifica]

El 1584, després de la mort del duc Francesc d'Anjou, els membres de la Lliga van considerar el cardenal com l'hereu del tron de França, excloent de la successió tots els protestants.

En 1588, durant la segona assemblea dels Estats Generals celebrada a Blois, Enrique III el va arrestar. Va ser empresonat al principi a Tours i després a Fontenay-le-Comte. Després de l'assassinat d' Enrique III en 1589, elduc de Mayenne el proclamà rei de França amb el nom de Carles X. El 5 de març de 1590 el Parlament de París feu un judici on se'l reconegué com el legítim rei de França.[1] Durant aquest període, quan encara era presoner al castell de Frontenay, envià una carta al seu nebot, Enrique IV, on el reconeixia com a rei legítim.

Va morir el 9 de maig de 1590. Les seves cendres descansen en la tomba de la família a l'església de la cartoixa de Nostra Senyora de la Bona Esperança, que havia fundat el 1653. El monestir es va cremar en 1764, i la llosa de marbre que cobria la seva tomba es traslladà a l'església de Saint-Georges d'Aubevoye, on és visible avui dia.

Conclaves[modifica]

Durant el seu període de cardenalat, Carles de Borbó-Vendôme participà en els següents conclaves:

I no participà en els conclaves de:

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 The Cardinals of the Holy Roman Church: Consistory of January 9, 1548 (xi).
  2. Liste des abbés du Tronchet.
  3. Revue de l'Anjou et de Maine et Loire, p. 132
  4. La faiblesse du cardinal de Bourbon est connue par toute l'histoire, il entra si peu dans les vues de l'Université dont il étoit protecteur par sa charge qu'il reçut dans ce temps-là même et lui envoya une requête des jésuites. Jean-Baptiste-Louis Crevier, Histoire de l'Université de Paris, Plantilla:T.vi, p. 299.. Or, les jésuites étaient alors en guerre avec l'Université.
  5. Cheney, 1996.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Jacques d'Albret
1519 - 1539
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Nevers

1540 - 1546
Succeït per:
Jacques Spifame
1546 - 1558
Precedit per:
Giuliano Soderini
1514 - 1544
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Saintes

1545 - 1550
Succeït per:
Tristan de Bizet
1550 - 1576
Precedit per:
Juan Álvarez y Alva de Toledo
Blason pays fr Dombes.svg
Cardenal diaca de San Sisto
pro illa vice

1549-1561
Succeït per:
Philibert Babou de La Bourdaisière
Precedit per:
Joan VIII, cardenal de Lorena
Blason France moderne.svg
Abat de Saint-Ouen de Rouen

1550-1590
Succeït per:
Pierre de Venteac
Precedit per:
Georges II d'Amboise
1511 - 1550
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe de Rouen

1550 - 1590
Succeït per:
Carles, cardenal de Borbó
1590 - 1594
Precedit per:
Giovanni di Lorena
1542 - 1550
BishopCoA PioM.svg
Administrador apostòlic de Nantes

1550 - 1553
Succeït per:
Antoine de Créqui Canaples
in titulo
1553 - 1564
Precedit per:
Martín de Saint-André
in titulo
1513 - 1546
BishopCoA PioM.svg
Administrador apostòlic de Carcassonna

1550 - 1553
Succeït per:
François de Faucon
in titulo
1553 - 1565
Precedit per:
Antoine Loffroy
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat d'Ourscamps

1556-1590
Succeït per:
Lluís de Lorena, cardenal de Guisa
Precedit per:
François II de Laval
Blason France moderne.svg
Abat de Notre-Dame du Tronchet

1556-1558
Succeït per:
Louis I d'Espinay
Precedit per:
Lluís I de Borbó, cardenal de Vendôme
Blason corbie.svg
Abat de Saint-Pierre de Corbie

1558-1580
Succeït per:
Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa
Precedit per:
Jean de Bertrand
Blason pays fr Dombes.svg
Cardenal prevere de San Crisogono

1561-1590
Succeït per:
Domenico Pinelli
Precedit per:
François I de Tournon
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat de Saint-Germain-des-Prés

1562-1590
Succeït per:
Carles, cardenal de Borbó
Precedit per:
Alexandre Farnese
Blason ville fr Avignon (Vaucluse).svg
Llegat pontifici a Avinyó

1565-1585)
amb Georges d'Armagnac, col·ega
(1585-1590)
(sol)
Succeït per:
Vacant
Precedit per:
François de Faucon
in titulo
1553 - 1565
BishopCoA PioM.svg
Administrador apostòlic de Carcassonna

1565 - 1567
Succeït per:
Vitellozzo Vitelli
1567 - 1568
Precedit per:
Gilles Hamon
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat de Saint-Méen

1567-1573
Succeït per:
Pierre III de Ragane
Precedit per:
idem
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat de Saint-Lucien de Beauvais

1569-1590
Succeït per:
Carles, cardenal de Borbó
Precedit per:
Pierre .  Gourreau
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat de Saint-Wandrille de Fontenelle

1569-1578
Succeït per:
Gilles de Vaugirault
Precedit per:
vacante
dal 1563
BishopCoA PioM.svg
Administrador apostòlic de Beauvais

1569 - 1575
Succeït per:
Nicolas Fumée
in titulo
1575 - 1593
Precedit per:
Jean de Montluc de Balagny
Blason de la ville de Bourgueil (Indre-et-Loire).svg
Abat de Bourgueil

1583-1587
Succeït per:
Jean de Montluc de Balagny
Precedit per:
Francesc, duc d'Anjou
Blason France moderne.svg
Hereu catòlic al tron de França

1584-1590
Succeït per:
François, príncep de Conti