Carles Mas i Samora

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Mas
Montesa Enduro 360 H6 Carles Mas 1985.JPG
La Montesa Enduro 360 que pilotà el 1985
Dades biogràfiques
Naixement Carles Mas i Samora
8 de desembre de 1957 (1957-12-08) (59 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Motociclista
Període en actiu 1978 - 1996
Equips Montesa, Yamaha,
KTM, Cagiva
Palmarès als ISDE
Medalles d'Or Or 5
Títols estatals en Enduro
C. d'Espanya 7 (1979 - 1985)
C. Espanya 600 4T 3 (1991, 1993 - 1994)
Palmarès en altres disciplines
Motocròs
C. d'Espanya Subcampió el 1983
Raids
Ral·li de Tunísia 1 (1987)
Ral·li Dakar 2n el 1990
Altres
1 Subcampionat als ISDE (Trofeu, 1985)
Darrera revisió: 20/10/2017
Modifica dades a Wikidata

Carles Mas i Samora, (Barcelona, 8 de desembre de 1957) és un històric pilot motociclista català. Entre els anys 70 i 90 va destacar en competicions d'enduro, motocròs i raids africans, guanyant 7 campionats d'Espanya d'enduro seguits (1979-85),[1] un Subcampionat del món per equips i cinc medalles d'or als ISDE.

A mitjan anys 80 va començar a competir amb èxit en raids africans, esdevenint el primer català a pujar al podi all Ral·li París-Dakar, tot acabant-hi segon el 1990.[2]

Durant els seus vint anys en actiu ha corregut amb Bultaco, OSSA, Montesa, Honda, Yamaha, Cagiva i KTM. Com a pilot és recordat per la seva finor i tècnica de pilotatge, que juntament amb el seu esperit de lluita, dots d'estratègia, bona preparació física i sentit de l'orientació li atorgaren gran superioritat envers els seus rivals.

Resum biogràfic[modifica | modifica el codi]

Des de molt jove s'interessa per l'esport, començant amb especialitats aquàtiques tot practicant la vela amb el seu optimist. Ja amb 15 anys l'atrau tot allò relacionat amb la motocicleta i en sortir de l'escola s'està hores en un taller de motocicletes, treballant com a aprenent.

Aviat descobreix l'enduro, aleshores anomenat Tot Terreny, aprofitant les estades de cap de setmana i estiueig a la segona residència familiar a Castelldefels, on comença a fer excursions per les muntanyes del Garraf amb un ciclomotor. Sempre que pot agafa l'OSSA Enduro del seu pare, malgrat no tenir edat per a conduir-la.

1974, primeres curses[modifica | modifica el codi]

El 1974 corre les seves primeres curses en la modalitat de Pujades Cronometrades de Tot Terreny (també anomenades Pujades de muntanya TT), debutant a la pujada cronometrada a la Font dels Ocells amb una Bultaco preparada per a l'ocasió manllevada d'un seu amic. El 1975 corre el seu primer enduro, el TT de Collbató.

El 1977 participa assíduament com a pilot Júnior en curses de Tot Terreny, aprofitant per a observar i aprendre dels pilots més destacats, com ara el seu ídol Narcís Casas,O Rei.

L'any següent canvia de categoria, passant a la classe superior (Sènior) i acabant el campionat estatal en segona posició. Gràcies a la seva brillant temporada signa el seu primer contracte com a pilot oficial de Montesa.

1979, primer títol estatal[modifica | modifica el codi]

El 1979 guanya el seu primer títol estatal de Tot Terreny, aprofitant que Narcís Casas no pot rendir al màxim a causa de lesions anteriors. Des d'aleshores, Carles Mas guanya sis títols més de Campió d'Espanya d'Enduro[3] (nova denominació oficial de la disciplina), participant també en algunes proves del Campionat d'Europa i els ISDE (Sis Dies Internacionals d'Enduro), on aconsegueix el Subcampionat del Món per Equips (a l'edició de 1985, disputada a La Cerdanya) i diverses medalles d'argent i de bronze.[4]

A banda de l'enduro, com a entrenament disputa diversos campionats espanyols de motocròs, guanyant-ne alguna prova i aconseguint el subcampionat estatal el 1983.[4]

1984, primers Raids[modifica | modifica el codi]

La Cagiva que va pilotar al Ral·li Dakar de 1994

El 1984, seguint els consells del pilot i periodista Joan Porcar, decideix participar també en els raids africans, rebent el suport del seu amic i alhora distribuïdor de KTM a l'estat, Ton Marsinyach. S'inscriu en proves africanes com ara la Djerba 500, on acaba cinquè. Poc després corre la Baja Montesblancos, l'Enduro de Le Touquet i finalment el Ral·li París-Dakar.

Després de participar en els raids de manera semi-privada, el 1987 Yamaha li ofereix entrar com a pilot oficial a l'equip de raids de la marca, disposant finalment d'una motocicleta competitiva i recursos per a participar en l'especialitat. Esdevé així el primer pilot català de fora d'asfalt a aconseguir una moto oficial directa del Japó.

El 1990 acaba el París Dakar en segona posició final,[4] per darrere d'Edi Orioli, aconseguint el millor resultat en aquesta cursa d'un pilot català fins aleshores.

Darrers temps[modifica | modifica el codi]

Un cop retirat de la competició a final dels 90, va muntar una botiga concessionària de motocicletes Yamaha a Esplugues de Llobregat, que després d'uns quants anys de funcionament va decidir tancar.

Durant quatre anys seguits va organitzar, juntament amb la marca japonesa Honda, una fórmula de promoció per a tots aquells pilots amateurs que volien inscriure's al "París-Dakar" de manera relativament econòmica i rebent assessorament i suport d'un expert en aquella cursa com és ell.

També va tornar a participar en la París-Dakar amb un cotxe 4x4 Mitsubishi Montero, com a copilot de Miguel Prieto.

Actualment, Mas segueix vinculat amb el món de les dues rodes i la competició, essent durant anys el responsable de l'organització del Ral·li París-Dakar al seu pas per la península Ibèrica, a més d'organitzar l'Enduro Indoor Internacional de Barcelona i altres importants espectacles del motor.[5]

Entre prova i prova, també dirigeix cursos destinats a nens i joves afeccionats a l'enduro que vulguin aprendre o perfeccionar el seu pilotatge.

La seva filosofia esportiva es pot resumir en aquesta frase seva: "Prefereixo córrer una cursa enfangada, amb un fred de cal Déu i dificultat extrema i no acabar, que no pas guanyar una cursa fàcil".

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta C. d'Espanya C. d'Europa ISDE Dakar Altres
1978 Montesa 2n Trofeu Sènior - - - -
1979 Montesa 1r - - - -
1980 Montesa 1r 5è en 500 cc - - -
1981 Montesa 1r - - - -
1982 Montesa 1r - - - -
1983 Montesa 1r - - - Subcampió d'Espanya de motocròs
1984 Montesa 1r - - - 5è al Raid Djerba 500
1985 Montesa 1r - - Subcampió mundial per equips
- 5è en 500 cc
13è - 2n a la Baja Montesblancos
- 5è a Le Touquet
1986 Montesa - - - 11è
(millor pilot privat)
- 1r a la Transpaña
- 1r al Montes de Cuenca
- 1r al Mini Baja
1987 Yamaha - - - - 1r al Ral·li de Tunísia
- 1r al Ral·li Baix Aragó[1]
1988 Yamaha 2n - - 4t -
1989 Yamaha 2n - - -
1990 Yamaha - - - 2n -
1991 KTM 1r 600 4T - - -
1992 Cagiva - - - - -
1993 KTM 1r 600 4T - - - -
1994 KTM 1r 600 4T - - - -
1995 KTM - - - - 3r a la Baja España-Aragón
1996 Cagiva - - - - Abandó - -
Total títols 10 0 0 0

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Carles Mas i Samora». enciclopedia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 gener 2010].
  2. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Grandes Raids». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 299. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. Claret, Salvador. «Les motocicletes tot terreny». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 48. ISBN 84-393-5977-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «El personaje es: Carlos Mas Samora» (en castellà). endurerosmadridsur.com, 02-10-2009. [Consulta: 2 gener 2010].
  5. «Més infernal encara». enduroindoorbcn.com, 13-11-2008. [Consulta: 2 gener 2010].
Bibliografia
  • «Carlos Mas» (en castellà). enduromagazine.com. [Consulta: 2 gener 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Mas i Samora Modifica l'enllaç a Wikidata