Carles Puget i Grases
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1846 Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Mort | 6 desembre 1925 (78/79 anys) Igualada (Anoia) |
| Activitat | |
| Ocupació | procurador dels tribunals, periodista |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
Carles Puget i Grases (Sant Feliu de Llobregat, 1846 - Igualada, 1925) va ser un procurador dels tribunals i periodista carlí català.
Era fill del barceloní[1] Teodor Puget i Gomis i d'Ana Grases i Padró.[2] Tot i que va néixer a Sant Feliu de Llobregat, des que era nen va viure a Igualada,[3] on el seu pare exercia de notari.
Considerat com un dels pioners del periodisme igualadí, va ser el promotor i director del Semanario de Igualada (1880-1887), periòdic catòlic des del qual va sostenir renyides polèmiques amb La Colmena de Igualada (1880-1882) i El Porvenir de Igualada (1882-1883), i va defensar amb entusiasme el projecte de tren d'Igualada a Martorell.[4] Més endavant fou un dels principals redactors de La Semana de Igualada (1890-1902) i El Estandarte (1908-1910),[5] destacant com a polemista vibrant i d'escriptura fàcil.
El pretendent Carles VII el nomenà cap de la Junta Tradicionalista del districte d'Igualada, càrrec que exercí durant molts anys,[6][7][8][9] fins que va ser succeït per Ramon Martí i Mirapeix.
Com a dirigent carlí d'Igualada el 1885 va signar amb un centenar de carlins locals una adhesió a Ramón Nocedal i al diari integrista El Siglo Futuro, abans que aquest periòdic fos expulsat del partit per Don Carles.[10]
El setembre del 1895 va visitar Don Carles al seu Palau de Loredan de Venècia i va ser convidat a la seva taula. Al seu retorn a Espanya, relataria la trobada amb el cabdill legitimista en un article publicat a la Biblioteca Popular Carlista.[11] El 1901 Puget va enviar al pretendent com a relíquia un troç de la bandera espanyola arriada a Manila l'any 1898, que uns soldats havien aconseguit salvar perquè no caigués íntegra en poder dels yanquis.[12]
Per diferències d'apreciació respecte l'actuació dels carlins locals, es retirà de la política activa, però va mantindre els seus ideals tradicionalistes i la seva subscripció a El Correo Catalán.[6]
Va morir el 6 de desembre del 1925.[6] Era casat amb Adelina Rodríguez,[13] amb qui va tindre per fills Ramon i Montserrat Puget Rodríguez.[14]
Obres[modifica]
- Viaje a Roma. Impresiones de un peregrino (1894)
Referències[modifica]
- ↑ «Registre del baptisme de Theodoro Robert Gervasi Puget». FamilySearch.
- ↑ «Gacetilla: Pésame». El Ciclon, 140, 22-12-1889, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ «Empadronaments de 1924 a Igualada». FamilySearch.
- ↑ Carner, Antoni «Los "grandes" del periodismo igualadino». Igualada, 01-02-1964, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].
- ↑ «Camandules». L'Igualadí, 8, 04-02-1912, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Carles Puget Grases». Llibertat, 44, 12-12-1925, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Dalmau i Jover, Antoni. De l'Anoia a l'Amazones: el pare Bartomeu d'Igualada. Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1993, p. 31.
- ↑ Bisbal i Sendra, Maria Antònia; Miret i Soler, Maria Teresa. Diccionari bibliogràfic d'igualadins, 1986, p. 167-168.
- ↑ Vallès, Edmon. Història gràfica de la Catalunya contemporània: 1888/1931, 1974, p. 103.
- ↑ «Adhesiones». El Siglo Futuro, 05-06-1885, pàg. 2.
- ↑ López-Sánz, Francisco. Carlos VII: el rey de los caballeros y el caballero de los reyes. Editorial Gómez, 1969, p. 146.
- ↑ «Una reliquia española en Loredán». El Correo Español, 06-12-1901, pàg. 1.
- ↑ «Necrològica». Llibertat, 91, 13-04-1918, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «Padró general de veins de 1900 a Igualada». FamilySearch.