Carles Sindreu i Pons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Sindreu i Pons
Dades biogràfiques
Naixement 6 de novembre de 1900
Barcelona
Mort 6 de juliol de 1974 (73 anys)
la Garriga
Activitat professional
Ocupació Periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Carles Sindreu i Pons (Barcelona, Barcelonès, 6 de novembre de 1900 - La Garriga, Vallès Oriental, 6 de juliol de 1974) fou un escriptor, periodista i poeta català.

Biografia[modifica]

Estudià comerç. Féu d'antiquari i treballà en publicitat. Periodista esportiu, escrigué signant Fivaller a La Nau dels Esports. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. Inquiet avantguardista, fou fundador d'ADLAN i d'"Amics del Circ", col·laborà amb el GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals, afins a l'avantguarda, de París i Madrid.

Al Principat fou pioner en el llançament o la crítica militant d'artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà especialment amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a Mirador, La Publicitat, D'Ací i d'Allà, El Be Negre, etc. Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la greguería surrealista, fins a l'evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se'l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.

Després de la guerra, col·laborà a La Vanguardia i a El Noticiero Universal, a banda de fer nombroses aportacions a mitjans de comunicació locals i conferències, sobretot al voltant del poble on residia, l'Ametlla del Vallès i d'on provenia la seva família. El 1962, a rel d'una campanya en contra d'ell a causa d'un article a La Vanguardia promoguda per prohoms del règim, Sindreu marxà a viure al poble veí de la Garriga, on se li reteren diversos homenatges i on morí.

Obres[modifica]

  • Radiacions i Poemes (1928)
  • La klàxon i el camí (1931)
  • Onze epigrames. Vallès (1932), presentat als Jocs Florals de Barcelona[1]
  • Darrere el vidre (1933)
  • El senyor Joanet del Guinardó (1954)
  • La singular història d'un club de tennis (1954)
  • Les figures del pessebre de l'Ametlla del Vallès (1960)

Referències[modifica]

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 48

Enllaços externs[modifica]