Carles Trullols i Clemente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles Trullols i Clemente
Biografia
Naixement17 setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'hoquei sobre patins, entrenador d'hoquei sobre patins, dirigent esportiu Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1967–1969 CE Vendrell
1967–1983 Espanya
1969–1971 RCD Espanyol
1971–1975 Cerdanyola CH
1975–1977 CP Vilanova
1977–1983 FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
1987–1992   Espanya Modifica el valor a Wikidata

Carles Trullols i Clemente (Barcelona, 17 de setembre de 1948 - Barcelona, 12 d'abril de 2021)[1] fou un jugador i entrenador d'hoquei sobre patins, considerat el millor porter del seu temps i un dels millors de la història.[2][3][4]

Trajectòria[modifica]

Defensà els colors de Maristes Sant Joan,[2] CP Magnetos (1965-1967),[2] CE Vendrell (1967-1969), RCD Espanyol (1969-1971),[5] Cerdanyola CH (1971-1975),[5] CP Vilanova (1975-1977),[5] però destacà especialment al FC Barcelona on romangué 6 temporades i guanyà 19 títols, incloent 6 Copes d'Europa i 5 Lligues espanyoles. També fou internacional amb la selecció espanyola en 193 ocasions, guanyant quatre cops el Campionat del Món i quatre més el d'Europa.[2] Després de jugar un total de 18 temporades, el febrer de 1984 es retirà com a jugador en un partit d'homenatge al Palau Blaugrana i rebé la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu, entregada per Romà Cuyàs, Secretari d'Estat per l'Esport.[6]

Posteriorment fou seleccionador espanyol proclamant-se campió del món[3] l'any 1989 a San Juan de la Frontera, Argentina. L'any 1972 es llicencià en dret i tingué diversos càrrecs en al Consell Català de l'Esport.[1] També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge l'any 1996 i, des de 2012, secretari del Tribunal Català de l'Esport.[1] Morí la matinada del 12 d'abril de 2021 com a conseqüència de la COVID-19.[7][8]

Palmarès[modifica]

FC Barcelona[modifica]

Altres[modifica]

  • 3 Torneigs Victorià Oliveras de la Riva (1974, 1976, 1977)[2]
  • 2 Campionats d'Espanya Juvenils (1964, 1965)
  • 5 Campionats escolars (1961, 1962, 1963, 1964, 1965)

Selecció espanyola[modifica]

  • 4 Campionats del Món (1970, 1972, 1976, 1980)[2]
  • 4 Campionats d'Europa (1969, 1979, 1981, 1983)
  • 1 Campionats d'Europa Júnior (1966)
  • 6 Torneigs de les Nacions de Montreux (1967, 1971, 1975, 1976, 1978, 1980)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Carles Trullols i Clemente». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mundo Deportivo, 8 de desembre de 1983, Trullols: "És l'hora de l'adéu"
  3. 3,0 3,1 Mundo Deportivo, 8 de setembre de 1999, Los míticos Carlos Trullols y Ramon Nogué representan al hockey sobre patines en la elección de los mejores deportistas españoles del siglo
  4. «La selección nacional el números». Mundo Deportivo, 11-04-1970. [Consulta: 1r octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Fitxa de Trullols». rinkhockey.net. [Consulta: 1r octubre 2015].
  6. El País, 25/02/1984, Emocionada despedida de Carlos Trullols.
  7. esport3. «Mor als 72 anys l'exporter del Barça Carles Trullols», 12-04-2021. [Consulta: 12 abril 2021].
  8. «Muere a los 72 años Carles Trullols, mítico portero del Barça y de la selección española» (en castellà), 12-04-2021. [Consulta: 12 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]