Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:46, 23 oct 2010 amb l'última edició de Lomaxxs (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Plantilla:Reis de la Corona d'Aragó L'arxiduc Carles d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740) va ser pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720) i de Catalunya (1706-1714), on va governar amb el nom de Carles III, i de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Mentre la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent nomenat Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).

Orígens familiars

Nasqué l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era nét per línia paterna del també emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Núpcies i descendents

Es casà l'1 d'agost de 1708 a la catedral de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750). D'aquesta unió nasqueren:

Guerra de Successió Espanyola

Article principal: Guerra de Successió Espanyola

En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'Arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg. Però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.

El 1705, l'arxiduc Carles embarcà amb un exercit aliat a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de Dénia, amb el suport de la població civil[1] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg.

El 1706, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit proHabsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[2] mentre François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del Regne de València[3] i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.

A la península, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III ocupà Madrid,[4] però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània,[cal citació] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

Estant la guerra en curs i en un punt critic, quan Carles perdía a la península i els seus alliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en l'Arxiduc, fet que va provocar un canvi de suports de les potencies europees.

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

Únic escut conservat als antics territoris de la Corona d'Aragó de l'arxiduc com a sobirà de la Monarquia Hispànica (Museu del santuari de Lluc, Mallorca)

El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i no va ser fins el 1725 que renuncià per eixe motiu a la corona hispana, al Tractat de Viena, per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havía pres en començar el conflicte succesori.[5]

En ascendir al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia, les quals, però, perdé entre el 1737-1739. Va introduir a l' Imperi el protocol espanyol (Spanische Hofreitschule). Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional y les obres mes importants del Barroc a Viena. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i en ocasions dirigía l'orquestra de la cort.

El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que establia la indivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.

Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena. Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per Amanita phalloides.[6]

Títols, càrrecs i successors

L'arxiduc Carles era anomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i ls dues Sicílies, entre altres,[7][8], i a partir del 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[9][10]


Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Naixement: Viena 1685 Mort: Viena 1740
Càrrec de govern
Precedit per:
Josep I
 Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
(Llista de reis germànics)
(1711–1740) 		Succeït per:
Carles VII
Títols
Precedit per:
Felip V
Rei de Castella

En disputa amb Felip V
(Llista de reis de Castella)
(1706-1706)

Succeït per:
Felip V
Rei d'Aragó

En disputa amb Felip V
(Llista de reis d'Aragó)
(1706–1707)

Rei de València

En disputa amb Felip V
(Llista de reis de València)
(1706–1707)

Rei de Mallorca

En disputa amb Felip V
(Llista de reis de Mallorca)
(1706–1715)

Comte de Barcelona

En disputa amb Felip V
(Llista de comtes de Barcelona)
(1705–1714)

Rei de Sardenya i Còrsega
(Llista de reis de Sardenya)
(1708–1720) 		Succeït per:
Víctor Amadeu II de Savoia
Duc de Milà
(Llista de comtes de Barcelona)
(1707–1733) 		Succeït per:
Carles Manuel III de Sardenya
Rei de Nàpols
(Llista de reis de Nàpols)
(1707–1740) 		Succeït per:
Maria Teresa I d'Àustria

(filla)
Precedit per:
Carles III d'Espanya
 Duc de Parma, Plasència i Guastalla
(Llista de ducs de Parma)
(1735–1740)
Precedit per:
Emperador Josep I

(germà) 		Arxiduc d'Àustria
(Llista d'arxiducs d'Àustria)
(1711–1740)
Rei d'Hongria
(Llista de reis d'Hongria)
(1711–1740)
Rei de Bohemia
(Llista de Reis de Bohèmia)
(1711–1740)
Precedit per:
Víctor Amadeu II de Savoia
 Rei de Sicília
(Llista de Reis de Sicília)
(1720–1735) 		Succeït per:
Carles III d'Espanya

Referències

  1. ↑ Regidoría de Cultura de Dénia, L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
  2. ↑ (castellà) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
  3. ↑ (anglès) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
  4. ↑ (castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  5. ↑ [1]
  6. ↑ Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  7. ↑ Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  8. ↑ Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  9. ↑ Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  10. ↑ Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogermànic&oldid=6207989»