Carles de Saxònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles de Saxònia
Carl Christian Joseph of Saxony.jpeg
Nom original (de) Karl von Polen und Sachsen
Biografia
Naixement Karl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen
13 de juliol de 1733
Dresden, Saxònia
Mort 16 de juny de 1796(1796-06-16) (als 62 anys)
Dresden, Saxònia
Lloc d'enterrament Mühlberg (Elbe) 
  Duc de Curlàndia i Semigàlia
1758 – 1763
Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Príncep
Nissaga Casa de Wettin
Cònjuge Francesca Corvin-Krasinska
Fills Maria Cristina de Saxònia
Pares Frederic August II de Saxònia (elector) i Maria Josepa d'Àustria
Germans Marie-Élisabeth de Saxe, Marie Marguerite de Saxe, Maria Josepa de Saxònia, Maria Amàlia de Saxònia, Maria Anna de Saxònia, Maria Kunigunde of Saxony Tradueix, Christine de Saxe, Clément Wenceslas de Saxe, Frederic Cristià I de Saxònia, Albert de Saxe-Teschen i François-Xavier de Saxe
Premis

Escut d'armes Carles de Saxònia
Modifica les dades a Wikidata

Carles de Saxònia (en alemany: Karl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen) (Dresden, 13 de juliol de 1733 - Dresden, 16 de juny de 1796), fou un príncep alemany de la casa de Wettin. Fill del príncep elector August III de Polònia i de la seva esposa l'arxiduquessa, Maria Josepa d'Àustria.

Causes de la seva elecció[modifica]

Ernst Johann von Biron, duc de Curlàndia i regent del tsar rus Ivan VI, era odiat per l'aristocràcia russa a causa de les seves extravagàncies i el seu govern autocràtic, va ser retirat de la regència, per la mare del tsar Anna Leopóldovna, el 1740. Els intents d'Anna, com a regent van fracassar i el seu primer ministre Burkhard Christoph von Münnich -que havia organitzat la conspiració contra Biron- va ser acomiadat per diferències polítiques i personals entre tots dos. Després, un cop d'estat per part d'Isabel Románov -futura Elisabet I de Rússia- contra la regent, va fer aconseguir el tron a Elisabet. Anna i la seva família van ser empresonats a la fortalesa de Dunamunde el 13 de desembre de 1741, després d'una prèvia detenció a Riga.

La nova tsarina Elisabet va perdonar Biron, tanmateix, per temor que ell pogués tornar a tenir el gran poder com el que ja havia mostrat durant la seva regència, ella es va negar a tornar-li les seves antigues dignitats i el Ducat de Curlàndia. Per ocupar la nova direcció del Ducat, es va elegir el 1758 el fill del rei polonès August III de Polònia, el Príncep Carles de Saxònia. El jove príncep havia viatjat prèviament a Sant Petersburg on va estar d'acord amb els plans de la tsarina Elisabet.

Matrimoni secret i fills[modifica]

Carles es va casar en secret amb la comtessa Francesca Corvin-Krasinska a Varsòvia. Perquè Francesca no pertanyia a una dinastia governant o família reial, el matrimoni va ser morganàtic. En resposta a la persistència de Carles i el tribunal saxó, el juny de 1775, Francesca va rebre de l'Emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic el títol de princesa. La parella va tenir només una filla:

  • Maria Cristina de Saxònia (7 de desembre de 1770 - 24 de novembre de 1851), casada amb el príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Saxònia Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Potter, George R. The New Cambridge Modern History.
  • Watanabe-O'Kelly, Helen. «Religion and the Consort: Two Electresses of Saxony and Queens of Poland (1697-1757)». A: Queenship in Europe 1660-1815: The Role of the Consort (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 252–275. ISBN 0-521-81422-7.