Carlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Carlet (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaCarlet
Escut de Carlet
Carlet foto aérea 2009 0308 100902.jpg
Foto aèria de Carlet

Localització
Localització de Carlet respecte del País Valencià.png
39° 13′ 31″ N, 0° 31′ 13″ O / 39.2251696°N,0.5202051°O / 39.2251696; -0.5202051
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Entitats de població
Capital Carlet
Municipis 2
Població
Total 15.384 (2016)
• Densitat 337,22 hab/km²
Gentilici Carletí, carletina
Malnom Lleganyós, lleganyosa
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 45,62 km²
Altitud 48 m
Limita amb
Partit judicial Carlet
Història
Festa major Segona setmana de setembre
Patró Sant Bernat
Dia de mercat Dissabte
Organització i govern
• Alcaldessa Maria Josep Ortega Requena
Economia
Pressupost 10.823.360 € (2010)
Indicatius
Codi postal 46240
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46085
Codi ARGOS 46085
Altres dades
Agermanament France Chilly-Mazarin, França

Web www.carlet.es
Modifica dades a Wikidata

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.[1]

Actualment l'economia és bàsicament agrícola, i té 15.527 habitants (INE 2009).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme, de 45,60 km² i gairebé pla, se situa a la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla de la Parra. El casc urbà de Carlet es troba emplaçat a la banda dreta del Magre, mentre que a l'esquerra hi ha una zona industrial.

Limita amb l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Carlet
  • Ausiàs March

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim major procedeix de l'àrab Qualaet, que significava, "castell" o "plaça forta". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s'han trobat alguns atifells del paleolític i del neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca, i dels romans hi ha les deixalles d'una possible vil·la rústica a la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet.

La primera menció després de la conquesta és del 5 de juny de 1238 al Llibre del Repartiment, data en què el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de Sant Andreu de València el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut, heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passà a la família Vilanova i s'independitzà d'Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonçal de Castellví; en 1393 Joan I dóna en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví.

En 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudèjars i una altra per a cristians, i el 1610 després de l'expulsió dels moriscs se'n va donar una altra per als nous pobladors, en les del 1520 ja ostenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor, mentre que la població cristiana estigué a favor dels agermanats. En 1604 es crea el Comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza; en la carta de població del 1610 les condicions eren similars, encara que s'eliminaren els drets musulmans i els serveis personals i es va reduir la partició de l'oli. El poble quedà dividit en dos sectors: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi, que es renovava anualment.

El segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d'aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte, el 1805 els veïns i l'Ajuntament demanen la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrèmol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any és proveït de fonts públiques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqüències que se'n deriven; en 1926, arran d'una visita del dictador Primo de Rivera, el municipi adquireix el títol de ciutat.

En 1957 una riuà assola la població; en 1970 és demolit l'antic convent i en seu lloc s'aixeca el nou ajuntament.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009
14.276 14.239 14.494 14.366 14.056 13.975 14.080 14.622 14.952 15.189 15.527

Economia[modifica | modifica el codi]

Canal dels regants valencians Alzira-Benimodo-Carlet

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície conreada ocupa el 80% del sòl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Aquest progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els quals es desenvolupava el garrofer i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aigües del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilitzen l'aigua del subsòl, mentre que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre aquest i la Séquia Reial del Xúquer.

El cultiu més estès és el dels cítrics. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permès la proliferació de cultius de fruita de pinyol o fruita d'estiu, especialment, del préssec primerenc.

La ramaderia té un desenvolupament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gairebé industrial en les quals es cria ramat boví, oví, cabrum, porcí i aus.

El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle XX, coincidint amb l'aparició d'empreses relacionades amb la fabricació de materials de construcció. S'han establert noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC, magatzems de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofruticultura i la comercialització i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalatges.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 8 de Compromís, 7 del Partit Popular i 2 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escut de Carlet.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Carlet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Carlet Compromís (isotip).svg Maria Josep Ortega Requena 3.187 40,49% 8 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Laura Sáez Martínez 3.003 38,15% 7 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Dolores Inmaculada Navarro Lacuesta 1.166 14,81% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 406 5,16% 0
Vots en blanc Transparent.gif 110 1,4%
Total vots vàlids i regidors 7.872 100 % 17
Vots nuls 134 1,67%**
Participació (vots vàlids més nuls) 8.006 70,7%**
Abstenció 3.318* 29,3%**
Total cens electoral 11.324* 100 %**
Alcaldessa: Maria Josep Ortega Requena (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 8 de Compromís i 2 de PSPV[3][4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de València.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de Carlet és Maria Josep Ortega Requena (Compromís).[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Suey García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Salvador García Carbonell UPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 María Ángeles Crespo Martínez PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 María Ángeles Crespo Martínez PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Ángeles Crespo Martínez PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Ángeles Crespo Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 María Ángeles Crespo Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Maria Josep Ortega Requena Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció

Al llarg del carrers Sant Bernat (també conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jesús (antic carrer de les Reixes) i de la plaça Major trobem edificis d'interès restaurats. Pel que fa a la resta del patrimoni, cal destacar:

  • Església de l'Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l'antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.
  • Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats). De 1766. S'hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies van de paella els caps de setmana.
  • Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
  • Residència La Llum. Antic Hospital Municipal. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic. (Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la dècada dels 90).
  • Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925. Revestida interiorment amb ceràmica fabricada expressament amb dissenys propis, fou buidada interiorment, desapareguent tots els trets característics interiors.
  • Els Pinets. Antics dipòsits d'aigua. De 1927.
  • Teatre d'El Siglo. Recreació a menor escala de l'antic Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carletí. Catalogat d'Interés Local, és propietat municipal i es troba en un estat de conservació lamentable. La subvenció que la Generalitat valenciana havia concedit per a la seua rehabilitació fou utilitzada per l'Ajuntament per a comprar i rehabilitar el Saló Giner, construït als anys 60.
  • Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica vins. Als anys 60 va ser enderrocat i constuït un cinema cobert i un altre d'estiu. Posteriorment el d'estiu es va convertir en discoteca, sala de recepcions, bodes i similars. En ser adquirit per l'Ajuntament de Carlet -reutilitzant una subvenció que havia de servir per rehabilitar el Teatre del Siglo"-, fou rehabilitat entre 1999 i 2002, amb una superfície d'uns 3150 m². En aquestes obres s'afegí escenari a l'antic cinema, que no en tenia.

Cultura i espectacles[modifica | modifica el codi]

Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L'Artística i La Unió Musical i una Coral Polifònica; s'ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklor carletí i la Big Band Nou Mil·lenni, dedicada a la musica Jazz.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Imatges històriques del trinquet de Carlet[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carlet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. També hi participaren Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana del País Valencià-Els Verds-Suma't per Carlet (Acord Ciutadà) (276 vots, 3.51%) i Unió, Progrés i Democràcia (130 vots, 1.65%).
  3. Ajuntament de Carlet «Mª Josep Ortega, nova alcaldessa de Carlet». www.carlet.es, 13-06-2015.
  4. Alós, C «Ortega ofrece en Carlet la vara de mando a todos los vecinos» (en castellà). Levante-EMV, 14-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28-04-2015, pàg. 39 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Carlet», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carlet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlet Modifica l'enllaç a Wikidata