Carlet

Carlet
Localització
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Ribera Alta
Capital	Carlet
Població
Total	15.945 (2022)
• Densitat	349,67 hab./km²
Gentilici	carletina, carletí
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	45,6 km²
Altitud	48 m
Limita amb	l'Alcúdia ; Catadau ; Guadassuar ; Benimodo ; Alfarb ; Alginet ; Tous
Partit judicial	Carlet
Dades històriques
Patrocini	Bernat d'Alzira
Dia de mercat	Dissabte
Festa patronal	Segona setmana de setembre
Organització política
• Alcaldessa	Lola Navarro Lacuesta (2021–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46240
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46085
Codi ARGOS de municipis	46085
Altres
Lloc web	carlet.es

Per a altres significats, vegeu «Carlet (desambiguació)».

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.^[1]

Geografia[modifica]

El terme, de 45,60 km² i pràcticament pla, se situa a la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla de la Parra. El nucli urbà de Carlet es troba emplaçat a la banda dreta del Magre, mentre que a l'esquerra hi ha una zona industrial.

Limita amb l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.

Nuclis[modifica]

Carlet
Ausiàs March

Història[modifica]

El topònim major prové de l'àrab Qualaet, que significava, "castell" o "plaça forta". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s'han trobat alguns atifells del paleolític i del neolític a la Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca, i dels romans hi ha les restes d'una possible vil·la rústica a la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet.

La primera menció després de la conquesta és del 5 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment, data en què el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de Sant Andreu de València, el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut, heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut, en favor del qual, l'any 1274, el rei Jaume I confirmava la carta pobla de Carlet.^[2] El 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedí al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passà a la família Vilanova i s'independitzà d'Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, va vendre Carlet als jurats de València i estos, el 1375, a Gonçal de Castellví; en 1393 Joan I va donar en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví.

En 1520 Carlet posseïa dues cartes de poblament, una per a mudèjars i una altra per a cristians, i el 1610, després de l'expulsió dels moriscs, se'n va donar una altra per als nous pobladors; en les del 1520 ja ostentava la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra. Els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera. En temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví; nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor, mentre que la població cristiana estigué a favor dels agermanats. En 1604 es va crear el Comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza. En la carta pobla del 1610 les condicions eren similars, encara que s'eliminaren els drets musulmans i els serveis personals i es va reduir la partició de l'oli. El poble quedà dividit en dos sectors: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi, que es renovava anualment.

El segle xvii estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves que posava a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte; el 1805 els veïns i l'Ajuntament demanaren la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrèmol va causar importants destrosses en el poble que, aquell mateix any, va ser proveït de fonts públiques; en 1891 es va derruir el palau comtal per a eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril va arribar a Carlet, amb les importants conseqüències que se'n deriven; en 1926, arran d'una visita del dictador Primo de Rivera, el municipi va adquirir el títol de ciutat.

En 1957 una riuada va assolar la població; en 1970 va ser demolit l'antic convent i en seu lloc es va construir el nou ajuntament.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2009	2013	2016	2019
14.276	14.239	14.494	14.366	14.056	13.975	14.080	14.622	14.952	15.189	15.527	15.335	15.384	15.598

Economia[modifica]

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície conreada ocupa el 80% del sòl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Hi ha hagut un progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els quals es desenvolupava la garrofera i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aigües del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilitzen l'aigua del subsòl, mentre que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre este i la Séquia Reial del Xúquer.

El cultiu més estès és el dels cítrics. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permès la proliferació de cultius de fruita de pinyol o fruita d'estiu, especialment, del préssec primerenc.

La ramaderia té un desenvolupament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gairebé industrial en les quals es cria ramat boví, oví, cabrum, porcí i aus.

El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle xx, coincidint amb l'aparició d'empreses relacionades amb la fabricació de materials de construcció. S'han establert noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC, magatzems de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofruticultura i la comercialització i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalatges.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 de Compromís per Carlet (Compromís) i 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Carlet
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular	Laura Sáez Martínez	3.162	43,95%	8 (+1)
	Compromís per Carlet	Maria Josep Ortega Requena	2.101	29,20%	5 (-3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Lola Navarro Lacuesta	1.671	23,23%	4 (+2)
	Altres candidatures^[a]		181	2,52%	0
	Vots en blanc		79	1,10%
Total vots vàlids i regidors			7.194	100 %	17
	Vots nuls		91	1,25%
Participació (vots vàlids més nuls)			7.285	65,08%**
Abstenció			3.909*	34,92%**
Total cens electoral			11.194*	100 %**
Alcaldessa: Maria Josep Ortega Requena (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís i 4 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior,^[3] Junta Electoral de Zona de València,^[4] Periòdic Ara.^[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2021 l'alcaldessa de Carlet és Lola Navarro Lacuesta (PSOE)^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Octavio Balaguer Lerchundi	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Octavio Balaguer Lerchundi	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José Suey García	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Salvador García Carbonell	UPV	15/06/1991	--
1995–1999	María Ángeles Crespo Martínez	PP	17/06/1995	--
1999–2003	María Ángeles Crespo Martínez	PP	03/07/1999	--
2003–2007	María Ángeles Crespo Martínez	PP	14/06/2003	--
2007–2011	María Ángeles Crespo Martínez	PP	16/06/2007	--
2011–2015	María Ángeles Crespo Martínez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Maria Josep Ortega Requena	Compromís	13/06/2015	--
Des de 2019	Maria Josep Ortega Requena Lola Navarro Lacuesta	Compromís PSPV-PSOE	15/06/2019 15/10/2021	-- Pacte
Fonts: Generalitat Valenciana^[7]

Monuments[modifica]

Al llarg del carrers Sant Bernat (també conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jesús (antic carrer de les Reixes) i de la plaça Major trobem edificis d'interès restaurats. Pel que fa a la resta del patrimoni, cal destacar:

Església de l'Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l'antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.

Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats). De 1766. S'hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies hi van de paella els caps de setmana.

Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.

Residència La Llum. Antic Hospital Municipal. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic. (Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la dècada dels 90).

Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925. Revestida interiorment amb ceràmica fabricada expressament amb dissenys propis, fou buidada interiorment, desapareguent tots els trets característics interiors.

Els Pinets. Antics dipòsits d'aigua. De 1927.

Mercat Municipal. Construït per Mariano Peset en 1930 en estil art déco.

Teatre d'El Siglo. Recreació a menor escala de l'antic Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carletí. Catalogat d'Interés Local, és propietat municipal i es troba en un estat de conservació lamentable. La subvenció que la Generalitat valenciana havia concedit per a la seua rehabilitació fou utilitzada per l'Ajuntament per a comprar i rehabilitar el Saló Giner, construït als anys 60.

Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica de vins. Als anys 60 va ser enderrocat i construït un cinema cobert i un altre d'estiu. Posteriorment el d'estiu es va convertir en discoteca, sala de recepcions, bodes i similars. En ser adquirit per l'Ajuntament de Carlet —reutilitzant una subvenció que havia de servir per rehabilitar el Teatre del Siglo–, fou rehabilitat entre 1999 i 2002, amb una superfície d'uns 3150 m², i també s'afegí escenari a l'antic cinema, que no en tenia.

Cultura i espectacles[modifica]

Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L'Artística i La Unió Musical i una Coral Polifònica; s'ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklore carletí i la Big Band Nou Mil·lenni, dedicada a la musica Jazz.

Festes[modifica]

Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor de Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres.

Romeria a l'Ermita de Sant Bernat. El dia 23 de juliol.

Fills il·lustres[modifica]

Categoria principal: Carletins

Francesc Balaguer i Primo (Carlet 1841 - † Madrid 1880), enginyer industrial, periodista i polític.
Ramón Buades Tormo (Carlet 1876 - † Carlet 1936), llaurador i combatent. Membre dels "últims de les Filipines".
Juan Bosch Marín (Carlet 1902 - † Madrid 1995), metge i fundador d'UNICEF-España.
Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet 1915 - † València 2004), poeta i activista polític.
Francisco Pelló Hernandis (Carlet, 1935 - † Rosario, Argentina, 2021), pintor, escultor i escenògraf.
Ricard Garcia Sanchis (Carlet, 1935 - 2013), futbolista
Perfecto Garcia Chornet (Carlet 1941 - † Alzira 2001), pianista i catedràtic del Conservatori Superior de Música de València.
María Ángeles Crespo Martínez (Carlet, 1949), alcaldessa entre 1995 i 2015.
Bernat Sòria Escoms (Carlet, 1951), metge i científic, ministre de Sanitat i Consum (2007-2009).