Carlo Carafa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlo Carafa
Carlo Carafa.jpg
Biografia
Naixement 29 de març de 1517
Nàpols
Mort 7 de juny de 1555(1555-06-07) (als 38 anys)
Roma
Causa de mort Executat al garrot
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

7 juny 1555 (Gregorià) –
  Bisbe catòlic 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic i diplomàtic
Proclamació cardenalícia 7 de juny de 1555
per Pau IV
Cardenal diaca dei Santi Vito e Modesto in Macello Martyrum
Altres
Títol Comte
Família Carafa
Pares Giovanni Alfonso Carafa i Caterina Cantelmo
Germans Antonio Carafa Tradueix

Escut d'armes Carlo Carafa
Modifica les dades a Wikidata

Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517Roma , 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià .

Biografia[modifica]

Va ser el tercer fill de Giovanni Alfonso Carafa, comte de Montorio, i de Caterina Cantelmo, després de Giovanni i Antonio. Un dels seus oncles, Giovanni Pietro Carafa, cardenal des de 1536, el 1555 es convertiria en Papa amb el nom de Pau IV.

Va ser patge del cardenal Pompeo Colonna i, el 1534, Pau III el va fer cavaller de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem i prior a Nàpols.

Va tenir una vida molt rebel, primer amb una dubtosa carrera com a soldat mercenari a Itàlia i Alemanya i després a l'exili de Nàpols a causa de l'assassinat i el bandolerisme. També va ser acusat de provocar la massacre de soldats espanyols en un hospital de Còrsega.

Va ser nomenat cardenal nebot pel Papa Pau IV a partir 1555 a 1559 i també secretari d'Estat, però el seu govern va ser molt infeliç perquè el papat va haver de patir una humiliant derrota per l'Espanya de Felip II (Guerra de la sal). Sembla que la seva política era, de fet, pro-francesa amb la finalitat d'obtenir un senyoriu a la Toscana, probablement a la part sud de la regió. En el seu lloc va arribar a la pace di Cave (1557) que va establir el control espanyol d'aquestes àrees.

El seu govern va ser molt impopular a Roma, sobretot per la seva avarícia, crueltat i llicenciositat; va ser acusat sovint pels seus contemporanis d'homosexualitat, tant que al gener de 1559, Pau IV el relllevà de la posició de cardenal nebot (va ser reemplaçat per Alfonso Carafa).

Al juny de 1560 el Papa Pius IV, successor de Pau IV, va fer detenir els líders de la família Carafa pels abusos de poder que van exercir en el papat anterior i Carlo Carafa va ser condemnat juntament amb el seu germà Joan,. Va ser executat per estrangulament la nit del 4 de març de 1561.[1][2]

Notes[modifica]

  1. Lodovico Antonio Muratori, Annali d'Italia dal principio dell'era volgare sino all'anno 1750. Compilati da Lodovico Antonio Muratori colle prefazioni critiche di Giuseppe Catalani, Vol. X, Dall'anno 1501 dell'era volgare sino all'anno 1600, Lucca: per Vincenzo Giuntini: a spese di Giovanni Riccomini, 1764, p. 325 (Google libri)
  2. « DBI »

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Fitxa a catholic-hierarchy.org

  • Error en el títol o la url.«».
  • Error en el títol o la url.«».


Precedit per:
Niccolò Gaddi
Blason Cardinal Carafa.JPG
Cardenal diaca de Santi Vito e Modesto in Macello Martyrum

23 d'agost de 1555 - 31 de gener de 1560
Succeït per:
Carles Borromeu
Precedit per:
Jean Bertrand
(bisbe)
BishopCoA PioM.svg
Administrador apostòlic de Comminges

6 de juliol de 1556 - 4 de març de 1561
Succeït per:
Pierre d'Albert
(bisbe)
Precedit per:
Giovanni Battista Consiglieri
Blason Cardinal Carafa.JPG
Cardenal diaca dd San Nicola in Carcere

31 de gener de 1560 - 4 de març de 1561
Succeït per:
Francesco Gonzaga