Carlo Zecchi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlo Zecchi
Zecchi Carlo.jpg
Biografia
Naixement 8 juliol 1903
Roma
Mort 31 agost 1984 (81 anys)
Salzburg
Activitat
Ocupació Pianista, director d'orquestra i pedagog de música
Ocupador Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Alumnes Claudio Abbado
Instrument Piano

Musicbrainz: e54857aa-e922-4261-bc46-e849b33ae557
Modifica les dades a Wikidata

Carlo Zecchi (Roma, 8 de juliol de 1903 – Salzburg, 31 d'agost de 1984) fou un pianista i director d'orquestra i professor de música.

Fou alumne de Bajardi, Refice, Setaccioli i Bustini, en el Conservatori de Santa Cecília de Roma, ciutat en què començà la seva carrera de concertista. Després d'un curs de perfeccionament a Berlín amb Schnabel i Busoni, el 1931 realitzà als Estats Units una gran gira artística en la que recollí un gran èxit. Es perfeccionà en la composició amb Münch i Guarnieri. Durant uns anys dirigí l'Orquestra Italiana de Cambra, càrrec en el que fou substituit el 1946 per Francesco Mander.[1] El 1949, junt amb Mateusz Glinski l'Institut Internacional F. Chopin.[2] El 1957 dirigí l'orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, amb la que viatjà a Amèrica i Japó. Continuà la seva carrera pianística actuant amb el famós duo amb els violoncel·listes Enrico Mainardi o Antonio Janigro.[3] Pianista d'una gran sensibilitat, va fer cèlebres les seves interpretacions de Scarlatti, Mozart i Bach.

Fou professor de direcció d'orquestra en l'Academia Chigiana de Siena, on entre d'altres alumnes va tenir el genovès Giorgio Ferrari [4]i, la catalana Josefina Gómez Toldrá.[1] També va romandre un cert temps a Suïssa on donà lliçons a diversos alumnes, entre ells el madrileny José Maria Franco Gil[5] i, al napolità Sergio Lauricella.[6]

Va compondre diverses obres i va dirigir l'edició l'òpera omnia pianística de Schumann.

Bibliografia[modifica]

  1. 1,0 1,1 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 770. (ISBN 84-7291-255-8) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «SARPE vol. II» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volum. II, pàg. 515. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, tom n.º II, pàg. 636. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàgs. 421. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, v. II, pàg. 457. (ISBN 84-7291-227-2)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 687. (ISBN 84-7291-255-8)