Carlo del Corso

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarlo del Corso
Biografia
Naixement 1888
San Giuliano Terme
Mort 1977 (88/89 anys)
San Giuliano Terme
Activitat
Ocupació Baríton
Tipus de veu Baríton
Modifica les dades a Wikidata

Carlo del Corso (San Giuliano Terme, 1888 - San Giuliano Terme, 1977) fou un baríton italià.

Va debutar com a baríton al Teatro Verdi de Bolonya en el paper de Riccardo en I Puritani de Bellini (1914). El 1920 va ser escoltat al Teatro Dal Verme de Milà com a Marcello a La Bohème de Puccini i com a Amonasro a Aida. El 1922 actuà al Teatro San Carlo de Nàpols en l'estrena de l'òpera La Flaminga de Donaudy. El 1924 canta al Teatro Petruzzelli de Bari a les òperes Il piccolo Marat de Mascagni i Dejanice de Catalani. El 1925 va ser convidat a Berlín, Budapest i Praga, on va aparèixer com a Rigoletto. El 1927, al Teatre Nou de Copenaghen, canta el paper de Figaro a Barbiere di Siviglia. El 1929 va fer aparicions com a convidat a València, Bilbao, Saragossa i Barcelona. El 1930 va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Després va canviar a tenor i, per primera vegada, va aparèixer el 1933 al Teatro Puccini de Milà com a Dick Johnson a La fanciulla del West de Puccini, i va cantar al Metropolitan Opera el paper de Radames a Aida de Verdi. A la mateixa temporada cantava Canio a Pagliacci i Turiddu a Cavalleria Rusticana amb Rosa Ponselle com a Santuzza. El 1935, al Teatro Verdi de Trieste, cantà el rol de Ägisth a Elektra. Especialment, va ser famós per la seva interpretació d'Otello en l'òpera de Verdi del mateix nom, que va cantar entre altres teatres a Nàpols, Palerm i Catània. El 1942 va cantar per última vegada al Teatro Politeama de Viareggio el paper de Canio a Pagliacci i després va anar al seu lloc de naixement San Giuliano Terme.[1]

Referències[modifica]

  1. «Biografia» (en anglès). Forgotten Opera Singers. [Consulta: 15 febrer 2018].