Carloman (fill de Carles Martell)
 Sant Carloman |
|||
|---|---|---|---|
Portada gravada de Fuldensium Antiquitatum (1612), amb Sant Bonifaç a l'esquerra i Carloman a la dreta
|
|||
741 - 747 ← Carles Martell - Drogo → |
|||
| Dades biogràfiques | |||
| Naixement | Carlomannus 707 Austràsia |
||
| Mort | 17 d'agost de 754 Viena del Delfinat (Isera, França) |
||
| Sepultura | Abadia de Montecassino | ||
| Activitat professional | |||
| Ocupació | Polític | ||
| Orde | Benedictins | ||
| confessor | |||
| Commemoració a | Església Catòlica Romana | ||
| Canonització | No ha estat canonitzat oficialment: venerat d'antic | ||
| Festivitat | 17 d'agost | ||
| Fets destacables | Majordom de palau d'Austràsia (741-747), fill de Carles Martell | ||
| Dades familiars | |||
| Dinastia | Arnulfians | ||
| Fills | Drogo | ||
| Pares | Carles Martell, Rotruda | ||
| Germans | |||
 |
|||
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747. Retirat, es féu monjo benedictí. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Fou venerat per l'Església, i figura com a sant en diversos martirologis antics. No va tenir un procés de canonització formal, i altres santorals l'enumeren com a beat o venerable.
Era el fill major del majordom de Nèustria i Austràsia, Carles Martell, i de Rotruda (695-724). El 741, a la mort del seu pare, heretà Austràsia, Suàbia i Turíngia, on governà com a majordom (o cap del govern), sense voler prendre el títol de rei. Lluità contra el ducat d'Aquitània, els alamans, els bavaresos i els saxons, als que derrotà.
Promogué, influït per Sant Bonifaci de Fulda, que es posà sota la seva protecció, entre 742 i 744, una política de reforma moral dels costums del clergat i de respecte pel patrimoni de l'Església i les seus episcopals.
En 747, renuncià al poder i es va fer religiós. Va reunir-se amb el papa Zacaries I i li demanà poder passar a l'estat clerical, i es retirà a l'abadia benedictina de Montecassino, deixant el poder al seu germà Pipí el Breu, amb els seus títols i possessions.[1]
En 751 va voler intervenir per impedir la coronació del seu germà com a rei dels francs, però el papa aconseguí de detenir-lo a la Provença i l'obligà a tornar a Montecassino. El 753 fou enviat a França a una missió de pau i morí a Viena del Delfinat el 754. Fou sebollit a l'abadia de Montecassino.
Carloman va tenir un fill Drogó (? - ca.753), majordom de palau d'Austràsia, associat al seu pare; després de 747 fou enviat a un monestir pel seu oncle Pipí el Breu.
Notes[modifica | modifica el codi]
| Precedit per: Carles Martell |
Majordom de palau d'Austràsia 741 - 747 |
Succeït per: Pipí el Breu |
|
|||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carloman (fill de Carles Martell) |
|
