Carloman (fill de Carles Martell)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Carloman
Fvldensivm Antiqvitatvm Titelbild 1623.jpg
Portada gravada de Fuldensium Antiquitatum (1612), amb Sant Bonifaç a l'esquerra i Carloman a la dreta
Biografia
Naixement 707
Austràsia
Mort 17 d'agost de 754
Viena del Delfinat (Isera, França)
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Abadia de Montecassino 
 Majordom de palau Austràsia

741 – 747
← Carles MartellDrogo Tradueix →
Activitat
Ocupació Polític
Orde religiós Benedictins
confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització No ha estat canonitzat oficialment: venerat d'antic
Festivitat 17 d'agost
Esdeveniment significatiu Majordom de palau d'Austràsia (741-747), fill de Carles Martell
Altres
Títol Duc
Família Arnulfians
Fills Drogo Tradueix
Pares Carles MartellRotruda
Germans Bernard, son of Charles Martel Tradueix, Gripó, Pipí I el Breu, Remigi de Rouen, Hieronymus Tradueix, Hiltruda, Auda de França i Landrada
Modifica les dades a Wikidata

Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747. Retirat, es féu monjo benedictí. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Fou venerat per l'Església, i figura com a sant en diversos martirologis antics. No va tenir un procés de canonització formal, i altres santorals l'enumeren com a beat o venerable.

Era el fill major del majordom de Nèustria i Austràsia, Carles Martell, i de Rotruda (695-724). El 741, a la mort del seu pare, heretà Austràsia, Suàbia i Turíngia, on governà com a majordom (o cap del govern), sense voler prendre el títol de rei. Lluità contra el ducat d'Aquitània, els alamans, els bavaresos i els saxons, als que derrotà.

Promogué, influït per Sant Bonifaci de Fulda, que es posà sota la seva protecció, entre 742 i 744, una política de reforma moral dels costums del clergat i de respecte pel patrimoni de l'Església i les seus episcopals.

En 747, renuncià al poder i es va fer religiós. Va reunir-se amb el papa Zacaries I i li demanà poder passar a l'estat clerical, i es retirà a l'abadia benedictina de Montecassino, deixant el poder al seu germà Pipí el Breu, amb els seus títols i possessions.[1]

En 751 va voler intervenir per impedir la coronació del seu germà com a rei dels francs, però el papa aconseguí de detenir-lo a la Provença i l'obligà a tornar a Montecassino. El 753 fou enviat a França a una missió de pau i morí a Viena del Delfinat el 754. Fou sebollit a l'abadia de Montecassino.

Carloman va tenir un fill Drogó (? - ca.753), majordom de palau d'Austràsia, associat al seu pare; després de 747 fou enviat a un monestir pel seu oncle Pipí el Breu.


Notes[modifica]

  1. Segons alguns historiadors, Carloman es retirà per expiar les culpes de les morts produïdes en les guerres on havia participat, que havien estat molt cruentes, especialment la campanya del 746). Altres sostenen que Pipí el Breu, amb la complicitat del papa, van induir-lo a aquesta decisió.


Precedit per:
Carles Martell
Majordom de palau d'Austràsia
741 - 747
Succeït per:
Pipí el Breu



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carloman Modifica l'enllaç a Wikidata