Carlos Asensio Cabanillas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarlos Asensio Cabanillas
Carlos Asensio Cabanillas.jpg
Biografia
Naixement 14 de novembre de 1896
Madrid
Mort 27 d'abril de 1970(1970-04-27) (als 73 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de l'Exèrcit[1]
3 de setembre de 1942 – 18 de juliol de 1945
Merchant flag of Spanish Morocco.svg  Alt Comissari al Marroc
12 d'agost de 1939 – 12 de maig de 1941
Coat of Arms of Balearics General Command.svg  Capità general de les Illes Balears
1945 – 1948
Coat of Arms of the General Staff of the Spanish Army.svg  Cap de l'Estat Major Central
3 de juny de 1941 – 6 de juny de 1942
Coat of Arms of Francisco Franco as Head of the Spanish State.svg  Cap de la Casa Militar del Cap de l'Estat
1958 – 1964
Residència carrer de Blasco de Garay
Activitat
Ocupació Militar
Partit polític FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Lleialtat Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Indigenous Regular Forces.svg Regulars
Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra
Rang militar 3ej.png Tinent general
Conflicte Guerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Batalla de Badajoz
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carlos Asensio Cabanillas (Madrid, 14 de novembre de 1896 - Madrid, 29 d'abril de 1970)[2][3] va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.

Biografia[modifica]

Amb quinze anys es va incorporar a l'Acadèmia d'Infanteria, que el va destinar a l'Exèrcit d'Àfrica, on va combatre les rebel·lions rifenyes al comandament d'un batalló de Regulars i va ser nomenat comandant en cap de les Forces Regulars Indígenes de Melilla.[4]

Durant la Guerra civil espanyola, després del Cop d'estat de juliol de 1936, Asensio Cabanillas i el coronel Sáenz de Buruaga van assegurar fàcilment el domini de Tetuan per als rebels. En el primer mes de la guerra la seva columna, a les ordres del tinent coronel Juan Yagüe, va realitzar extraordinaris avanços des de Sevilla a Madrid, i va prendre a l'assalt les ciutats de Badajoz, Toledo i Talavera, on les seves unitats es van destacar pel seu especial sadisme, continuades d'una brutal repressió que va tenir el seu punt culminant amb la massacre de Badajoz, on van executar a unes 4.000 persones. Segons detalla l'historiador Paul Preston a L'holocaust espanyol[5] durant la presa d'Almendralejo:

« ...D'acord amb els informes de la premsa, més de mil persones (d'elles 100 dones) van ser afusellades en aquesta localitat maleïda. Abans dels afusellaments, a moltes dones les van violar i a d'altres les van rapar el cap i les van obligar a beure oli de ricí. Als homes els donaven a escollir: a Rússia o a la Legió. Rússia significava execució. »

Asensio acabaria sent ministre de l'Exèrcit i cap de la Casa Militar de Franco, un seu amic personal segons Preston. El seu sagnant avanç cap a la Ciutat Universitària, durant la Batalla de Madrid, va marcar el major avanç del Bàndol nacional cap a la ciutat fins al final de la guerra en el que serà batalla de la Ciutat Universitària de Madrid. Ja com coronel i durant la Batalla del Jarama, la seva columna va encapçalar l'atac a l'altre costat del riu, però es va estancar davant la resistència de les Brigades Internacionals.

Després de la guerra durant dictadura franquista ocuparia importants llocs militars o polítics: Alt Comissari d'Espanya al Marroc, ministre de l'Exèrcit (1942-1945), cap de l'Alt Estat Major, capità general de Balears, cap de la Casa Militar de Franco i procurador a les Corts.

Imputació en la causa contra el franquisme[modifica]

Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[6][7][8]

Condecoracions[modifica]

Va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual. En complir-se el XX aniversari del cop d'estat, li va ser atorgada la Gran Creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític.[9] Fins al 2016 va romandre fill adoptiu de València,[10] quan el nou govern va proposar la retirada d'honors franquistes, en acord amb la Llei de Memòria Històrica, després d'anys d'incompliment pel Partit Popular.[11]

Referències[modifica]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Anoche fallecio en Madrid el Teniente general Don Carlos Asensio Cabanillas» (en castellà). ABC, 28-04-1970, pàg. 43.
  3. «Ayer falleció en Madrid el tenient general don Carlos Asensio Cabanilla». La Vanguardia, 19-04-1970, pàg. 7.
  4. [Enllaç no actiu] Memoria Republicana: Biografía de Carlos Asensio
  5. Preston, Paul. L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Editorial Base, 2013, p. 912 (Base Històrica Número 74). ISBN 9788415267232. 
  6. Text de l'aute de 16 d'octubre de 2008
  7. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  8. Yoldi, José «Garzón reparte la causa del franquismo» (en castellà). El País, 19-11-2008.
  9. «Con motivo del 18 de julio han sido concedida condecoraciones a distintas personalidat españolas i extranjeras» (en castellà). ABC, 18 juliol del 1956, pàg. 51.
  10. Ferret, Alèxia L. «El Món | 'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort | Política». El Món, 8 setembre del 2015.
  11. Ep «L'Ajuntament tramita la retirada d'honors i distincions per la guerra civil i la dictadura». Levante-EMV, 18 juliol del 2016.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Luis Beigbeder Atienza
Alt Comissari al Marroc
Escut de l'estat espanyol

1939-1941
Succeït per:
Luis Orgaz Yoldi
Precedit per:
José Enrique Varela Iglesias
Ministre de l'Exèrcit
Escut de l'estat espanyol

1942-1945
Succeït per:
Fidel Dávila Arrondo