Carlos Casanova Pérez
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1918  (103 anys)Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de voleibol |
| Esport | voleibol |
Carlos Casanova Pérez (Cartagena, 14 de desembre de 1918) fou un jugador, entrenador i àrbitre de voleibol. Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, posteriorment Club Deportivo Ourense.
El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i col·laborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol. Com a entrenador de voleibol, aconseguí tres Campionats d'Espanya (1951, 1955, 1957) i dos Campionats de Catalunya (1951, 1952) amb l'equip dels Bombers. També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d'Espanya per regions durant els anys cinquanta. Posteriorment entrenà el Picadero (1966-73), amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes espanyoles, i participà en dues ocasions en la Copa d'Europa. El 1974 tornà a l'equip dels Bombers, on entrenà fins a la seva retirada. El 1975 fundà i dirigí l'Escola d'Iniciació Esportiva.
A més, arbitrà partits de voleibol d'àmbit català, estatal i alguna vegada internacional. Rebé les medalles d'or de la Federació Espanyola de Voleibol i del Col·legi d'Àrbitres a més del guardó “Forjador de la Història Esportiva de Catalunya (1987).[1]
Morí a Barcelona amb 77 anys el dia 11 de setembre de 1995.
Referències[modifica]
- ↑ «Carlos Casanova Pérez». EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l'esport català. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 15 octubre del 2017].