Carlos Corcuera Orbegozo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos Corcuera Orbegozo
Biografia
Naixement7 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
15 de juliol de 1977 – 2 de gener de 1979

25 d'abril de 1980 – 31 d'agost de 1982
CircumscripcióGuipúscoa
  Senador per Guipúscoa
28 d'octubre de 1982 – 23 d'abril de 1986
  Procurador a les Juntes Generals de Guipúscoa
14 de juliol de 1987 – 14 de setembre de 1991
CircumscripcióSant Sebastià
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Partit PSOE

Carlos Corcuera Orbegozo (Sant Sebastià, 7 de març de 1936) és un industrial i polític socialista basc, diputat i senador a les Corts Espanyoles.

Biografia[modifica]

Fill de Celestino Corcuera Pinto, treballà com a pintor a la construcció i com a agent comercial. Des de 1964 milità clandestinament al PSE-PSOE i el 1965 fou nomenat membre de la comissió executiva i tresorer interior de la Federació Nacional de Joventuts Socialistes d'Espanya. En 1967 fou nomenat delegat sindical de la UGT de Guipúscoa i en 1968 secretari d'organització del comitè guipuscoà del PSOE. En 1974 fou delegat de la Federació Guipuscoana al Congrés de Suresnes.[1]

Un cop mort Franco i legalitzat el seu partit fou membre del comitè local del PSOE de Sant Sebastià, secretari d'organització del PSOE a Guipúscoa i membre del comitè guipuscoà de la UGT. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat del PSOE per Guipúscoa.[2] En 1980 va substituir en el seu escó José Antonio Maturana Plaza, elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1979, i fou vocal de la Comissió d'Educació i Ciència del Congrés dels Diputats.[3] Posteriorment fou escollit senador per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1982. De 1982 a 1986 fou suplent de la Diputació Permanent i secretari primer de la Comissió de Treball del Senat d'Espanya.[4]

No es va presentar a la reelecció i a les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1987 fou elegit membre de les Juntes Generals de Guipúscoa. En 1987 protagonitzà una anècdota quan fou processat pel Jutjat n. 1 de Sant Sebastià per haver votat per error dos cops en el referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN.[5] Fou reelegit a les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1991, però va dimitir en setembre de 1991.[6]

Referències[modifica]