Carlos Guimard

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarlos Guimard
Carlos Guimard (1961).jpg
Carlos Guimard (1961)
Biografia
Naixement 6 d'abril de 1913
Santiago del Estero
Mort 11 de setembre de 1998(1998-09-11) (als 85 anys)
Nacionalitat Argentina Argentina
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Esport Escacs
Altre
Títol Gran Mestre Internacional (1960)
3 cops Campió de l'Argentina
Modifica dades a Wikidata

Carlos Enrique Guimard (Santiago del Estero, 6 d'abril de 1913 - 11 de setembre de 1998), va ser un jugador d'escacs argentí, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1960.[1][2]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica]

Va ser campió de l'Argentina en tres ocasions: el 1936 en guanyar Roberto Grau al matx de desempat (+4 -0 =4),[3] el 1937 en guanyar Luis Piazzini (amb un rotund +7 -2 =1) i el 1941 en superar Carlos Maderna per les encara més contundents xifres de (+7 -0 =2).[4][5]

Va obtenir el primer premi a Berlín 1937 (juntament amb Ludwig Rellstab), per davant Fritz Saemisch i Alfred Brinckmann.[1] El març de 1941 fou vuitè al IV Torneig de Mar del Plata, (el campió fou Gideon Stahlberg).[6] Va compartir el 15è lloc (de 20 participants) al fort Magistral de Groningen de 1946, el primer torneig de màxim nivell mundial disputat després de la segona guerra mundial, i que fou guanyat per Mikhaïl Botvínnik).[7] Aquell mateix any va aconseguir el tercer lloc al fort Torneig Internacional de Barcelona, per darrere de Miguel Najdorf i Abe Yanofsky.[8] La FIDE li va atorgar el títol de Mestre Internacional el 1950. Va compartir el quart lloc en el fort torneig de Buenos Aires 1960, on va aconseguir el títol de Gran Mestre. Fou tretzè de 21 participants en l'Interzonal de Göteborg 1955, i desè de 22 a l'Havana 1962.

Participació en competicions per equips[modifica]

Guimard va participar, representant l'Argentina, en quatre Olimpíades d'escacs, els anys 1937, 1939, 1950, i 1954 (amb un total de 32½ punts de 49 partides, un 66,3%). A les edicions de 1937 i 1939 hi participà sense títol, i a les de 1950 i 1954 hi participà com a MI.[9] Va obtenir-hi un total de tres medalles d'argent, una d'individual el 1937, i dues per equips, el 1950 i 1954.

Taula de participacions en Olimpíades
Any Olimpíada[10] Ciutat Tauler Guanyades Taules Perdudes % Posició
indiv.
Posició
equip
1937 VII Olimpíada Suècia Estocolm 4t 8 6 2 68,8 Medalla de plata 4
1939 VIII Olimpíada Argentina Buenos Aires 4t 9 5 3 67,6 4 5
1950 IX Olimpíada SFR Yugoslavia Dubrovnik 3r 4 4 2 60,0 4 Medalla de plata
1954 XI Olimpíada Països Baixos Amsterdam 4t 3 2 1 66,7 - Medalla de plata

Contribució a la teoria dels escacs[modifica]

Guimard fou també periodista, dirigent i organitzador de torneigs d'escacs. Com a jugador, va tenir un joc vigorós i dinàmic d'estil clàssic.

Va ser el creador de la variant que porta el seu nom, dins la defensa francesa: 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cd2 Cc6!? ("Només sé que he d'atacar el peó de d4", així va expressar la seva idea en un reportatge).

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Carlos Guimard» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
  2. «Biografia de Carlos Guimard» (en castellà). ajedrezargentina.org. [Consulta: 27 desembre 2012].
  3. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  4. «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. [Consulta: 27 desembre 2012].
  5. «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)».
  6. «IV Magistral De Ajedrez Ciudad De Mar Del Plata - Fma». Mdpajedrez.org.ar. [Consulta: 4 febrer 2016]. (castellà)
  7. «Torneig de Groningen 1946» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
  8. «Torneig de Barcelona 1946». 365chess.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
  9. «Fitxa de Carlos Guimard, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 27 desembre 2012].
  10. «Base de dades de competicions per equips d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 3 octubre 2010].

Enllaços externs[modifica]



Títols
Precedit per:
Roberto Grau
Campió de l'Argentina
1936-37
Succeït per:
Roberto Grau
Precedit per:
Carlos Maderna
Campió de l'Argentina
1940
Succeït per:
Héctor Rossetto