Carlos Hernández de Miguel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1969  Madrid | ||
| Mort | 3 febrer 2026 (56 anys) Osca (Espanya) | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodisme de guerra, periodisme, activitat literària, comerç, comunicació política i comunicació empresarial | ||
| Ocupació | escriptor, periodista, director de documentals, corresponsal de guerra | ||
| Premis | |||
 | |||
Carlos Hernández de Miguel (Madrid, 11 de febrer de 1969 - Osca, 3 de febrer de 2026) fou un periodista i escriptor espanyol, conegut per la seva feina com a corresponsal de guerra i per les seves investigacions sobre la repressió franquista i la deportació d’espanyols als camps nazis.[1]
Trajectòria
[modifica]Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, Hernández va desenvolupar part de la seva carrera a Antena 3 Televisión, on va treballar en informació política i, posteriorment, a l’àrea internacional, com a enviat especial i corresponsal de guerra en conflictes com els de Kosovo, Palestina, l’Afganistan i l’Iraq.[2][3]
També va exercir responsabilitats en comunicació institucional. Va ser director de comunicació del PSOE durant la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero (2004–2008) i va tornar al partit el 2011. També va ocupar un càrrec similar a Paradores de España.[2]
Hernández va dedicar una part destacada de la seva obra a documentar la deportació de republicans espanyols als camps nazis i, més endavant, el sistema de camps de concentració del franquisme.[1][4]
En el tram final de la seva trajectòria va col·laborar amb diversos mitjans, entre els quals elDiario.es.[3]
Va morir a Osca el 3 de febrer de 2026, als 56 anys, a causa d’una malaltia, pocs dies abans de fer-ne 57.[1]
Reconeixements
[modifica]El 2003 va rebre el Premi Víctor de la Serna (APM) al millor periodista de l’any.[5]
També que va ser un dels periodistes espanyols distingits amb el Premi Ortega y Gasset concedit amb caràcter excepcional als corresponsals destacats en la guerra de l’Iraq.[3][6]
Llibres
[modifica]- Los últimos españoles de Mauthausen: La historia de nuestros deportados, sus verdugos y sus cómplices (Ediciones B, 2015). ISBN 978-84-666-5588-0.[3]
- Los campos de concentración de Franco: Sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas (Ediciones B, 2019). ISBN 978-84-666-6545-2.[4]
- ¡Créeme!: No es una novela. Es vuestro futuro (2024).[3]
- Deportado 4443 (coautor).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Muere el periodista y escritor Carlos Hernández a los 56 años» (en castellà). elDiario.es, 03-02-2026. [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ 2,0 2,1 «El PSOE recupera al periodista Carlos Hernández como director de comunicación» (en castellà). Europa Press, 04-04-2011. [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Carlos Hernández (fitxa d’autor)» (en castellà). elDiario.es. [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ 4,0 4,1 «Carlos Hernández: "El plan de crear campos de concentración sale del propio Franco"» (en castellà). infoLibre, 23-03-2019. [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ «Palmarés del Premio APM al Mejor Periodista del Año» (en castellà). Asociación de la Prensa de Madrid (APM). [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ «Edición 2003 – Premios Ortega y Gasset (Mejor labor informativa: corresponsales de guerra españoles)» (en castellà). Premios Ortega y Gasset. [Consulta: 3 febrer 2026].