Carlos López Buchardo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarlos López Buchardo
CarlosLopezBuchardo.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 12 d'octubre de 1881
Buenos Aires
Mort 21 d'abril de 1948 (66 anys)
Buenos Aires
Activitat professional
Ocupació Compositor, pianista, director d'orquestra, professor de música i musicòleg
Gènere Òpera
Instrument Piano
Modifica dades a Wikidata

Carlos López Buchardo (Buenos Aires, 12 d'octubre de 1881 - Buenos Aires, 21 d'abril de 1948) va ser un destacat compositor nascut a l'Argentina.

Era germà del pintor i compositor Próspero López Buchardo (1883-1964). Va iniciar els seus estudis musicals a Buenos Aires, i posteriorment a París amb Albert Roussel.

Fou director del Conservatori Nacional de Música i Declamació de la capital, individu de la Comissió Nacional de Belles Arts i de la Junta directiva del Teatro Colón, director de l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat de la Plata i president de l’Associació Wagneriana de Buenos Aires. López Buchardo, va esdevenir entre els compositors americans el que fou Enric Granados per Espanya, és a dir, el romàntic de factura irreprotxable i elevació de concepte. La seva obra no és copiosa, però si molt depurada i exquisida.[1]

Són destacables les seves obres Amalia, les seves canciones argentinas, la seva Vidala, i la seva Canción del carretero, de forta empremta folclòrica, Sueño de Alma, fantasia lírica en tres actes, estrenada en el Teatro Colón de Buenos Aires el 1914 i tornada a representar el 1917.[1]

Avui dia, el departament musical de l'IUNA duu el seu nom (la institució que va ser l'antic Conservatorio Nacional de Música "Carlos López Buchardo", i que va contribuir a la seva fundació).

Bibliografia[modifica]

  • cardeliccio, Antonio. La esencia de la historia de la música, 1999. 
  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1280 (ISBN 84-239-4576-6)

Enllaços externs[modifica]