Carlos Marín Menchero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Marín Menchero
Nobel Peace Prize Concert 2008 Il Divo, Carlos Marín.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1968 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Mörfelden-Walldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, cantant d'òpera i actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereCrossover Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSyco Music Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeInnocence Modifica el valor a Wikidata
Signatura
FirmaCarlosIlDivo.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webildivo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1753040 IBDB: 495274
Twitter: carlosmarin_ Instagram: carlosmarinildivo Musicbrainz: cef161d5-ab3b-4247-829c-d83dcc60ca32 Songkick: 4122151 Modifica el valor a Wikidata

Carlos Marín Menchero (Rüsselsheim, 13 d'octubre de 1968) és un cantant líric i mànager alemany-espanyol, amb un registre vocal de tenor baríton.

És component del quartet vocal internacional de crossover de música clàssica Il Divo.

Biografia[modifica]

Nascut en Rüsselsheim, Alemanya Occidental, criat en Mörfelden-Walldorf (Hesse, Alemanya), però educat a Madrid des dels 12 anys, de pares espanyols. Parla espanyol, anglès i francès.[1] Es declara fan de Tom Jones, Elvis Presley i Queen. La seva alçada és d'1,78 metres. Va estudiar cant amb Alfredo Kraus, Montserrat Caballé i Jaume Aragall.

Vida privada[modifica]

Carlos va contreure matrimoni amb la cantant Geraldine Larrosa, a qui artísticament es coneix com a Innocence al juliol de 2006 després de 13 anys de festeig, les noces va tenir lloc en Disneylandia, Carlos li va proposar matrimoni només un dia abans que se celebrés les noces inspirades en el conte de la Ventafocs, que els seus preparatius havia portat en secret. Es van divorciar al febrer de 2009 a causa que ja no se sentien com a marit i dona.[2] Actualment són amics, Carlos és productor d'Innocence a més de ser padrí de la seva filla i a la vegada amic, anomenada Scarlett, fruit de la seva actual relació amb l'actor, ballarí i pintor Sergio Arce, qui també treballa amb Innocence en el seu cos de ball flamenc.[2]

Trajectòria musical[modifica]

Nen prodigi[modifica]

Als vuit anys, aquest prodigi vocal va llançar el seu primer àlbum produït pel Pare Abraham. El disc, titulat El petit Caruso, que contenia cançons com O Sole Mio i Granada, arribant a cantar aquesta última davant una audiència de 700 persones amb tan sols vuit anys.[3] Als deu anys va llançar el seu segon disc titulat Mijn Lieve Mama (La meva benvolguda mamà). Aquest començament musical li va portar a estudiar piano i solfeig.

Solista[modifica]

Amb 20 anys era un estel de la cançó espanyola, apareixent en nombrosos programes de televisió i conreant diferents estils musicals conexcelentes crítiques. Es va fer un nom en la indústria musical i lírica participant en diversos concursos com a cantant: el «Jacinto Guerrero» on va guanyar el primer lloc, «Francisco Alonso» i «Julián Gayarre» el 1996, on va guanyar el segon lloc com a millor cantant masculí, entre altres.

Òpera, Musicals & Sarsuela[modifica]

Ha actuat en diversos musicals, començant el 1993 com Marius en Els miserables de Víctor Hugo (Teatre Nou Apol·lo - Madrid), i més tard en La bella i la bèstia, en la qual va sofrir un accident en el qual es va trencar una cama, Grease on va interpretar el paper de Vince Fontaine, El Diluvi Que Ve i com a suplent de José Sagristà en L'home de La Manxa. També va col·laborar en la producció de la Màgia de Broadway i Peter Pa en l'escenari i en CD, en aquest últim va compartir també les tasques de Productor i Director musical al costat d'Alberto Quintero.

Cantó en la pel·lícula d'animació The Nightmare Before Christmas (Malson abans de Nadal) de Tim Burton i també va ser la veu cantada del príncep de la versió espanyola de Ventafocs de Disney, realitzada l'any 2000.

En els últims anys ha estat aclamat com a primer baríton en diverses òperes, incloent La Traviata, El barber de Sevilla, La bohème, Lucía de Lammermoor i Madama Butterfly. Algunes de les seves actuacions estan disponibles en CD, com la de Don Giglio en La capricciosa corretta o la versió de Damut de Marina.

Marín també ha interpretat sarsuela. Ha participat en les sarsueles dels Jardins de Sabatini (Madrid), punt de trobada dels amants de la música a l'estiu, i en els jardins del Palau Real de Madrid. Alguna de les seves actuacions es poden trobar en DVD, com La Gran Via, La Revoltosa, on fa el paper de Felipe i La revetlla de la Coloma on actua de Julián.

Productor i Director Musical[modifica]

Al començament del 2007 Carlos comença a combinar Il Divo amb la seva faceta com a productor i director musical de la cantant Innocence (Geraldine Larrosa).[2]

En 2011, mentre Il Divo estava de vacances, Carlos va aprofitar per fer una sèrie de concerts per Espanya: cridant la gira Carlos Marín d'IL DIVO, en concert juntament amb Innocence, aconseguint ple absolut durant els seus quatre úniques actuacions en el Teatre Compac Gran Via de Madrid.[4]

Il Divo[modifica]

Il Divo.

Il Divo' és un grup musical que conjunta la lírica i la música culta amb el pop i altres gèneres musicals; l'estil denominat a nivell internacional com crossover clàssic. El grup està comprès per un quartet vocal de cantants masculins: el tenor suís Urs Bühler, el baríton espanyol Carlos Marín, el tenor nord-americà David Miller i Sébastien Izambard.

Des del seu origen Il Divo ha gaudit d'un gran beneplàcit a nivell mundial, venent fins a la data de 2015, més de 28 milions de còpies en discos a tot el món[5] i conquerint més de 160 discos d'or i platí a 35 països instaurant una revolució en la música clàssica ia tot el panorama musical, legitimant un nou estil musical, l'anomenat Òpera-Pop o Pópera dins del gènere de crossover clàssic.

En honor de la bona música, a l'esforç i al talent; en 2011 li van atorgar el premi al «Artist of the Decade» (Millor Artista De La Dècada)[6] en els premis Classic Brit Awards celebrats al Royal Albert Hall de Londres i entre d'altres, el 2015 el «Premi Clàssic PPL»[7] en els premis Silver Clef Award.

Il Divo ha esdevingut un grup internacional de referència, ja que el 2005 va arribar a ser en el primer grup de crossover clàssic en la història a aconseguir el primer lloc en la llista de Billboard 200 nord-americà.[8] A Amèrica van aconseguir amb el seu àlbum debut «Il Divo», ser el primer grup britànic que ha entrat en el núm # 1 de les llistes i amb «The Promise» van aconseguir batre el rècord de vendes en la primera setmana. Els quatre primers discos, «Il Divo», «Ancora», «Siempre» i «The Promise» van aconseguir 50 posicions núm. # 1 en les llistes d'àlbums a nivell internacional. A Espanya, Il Divo també forma part de les majors vendes que han cantat en espanyol. El 2006 van ser registrats en el Llibre Guinness dels Rècords com el projecte internacional de pop de més èxit comercial de la història,[9] aquest mateix any van entrar a la llista dels discos més venuts al món, amb 5.000.000 d'exemplars en tan sols el 2006.[10] En els escenaris de tot el món també van recol·lectar gran èxit, ja que van vendre més de dos milions d'entrades de concerts tan sols dels seus quatre primers discos i en la seva primera gira mundial les entrades es van esgotar en 69 ciutats de 18 països.[11]

El grup va ser projectat i associat l'any 2003 pel productor musical Cowell per a la discogràfica Syco Music. Cowell, va batejar el grup com Il Divo, una paraula italiana que significa "Artista Diví". El quartet destaca per la seva barreja musical d'òpera (cant líric i música culta) amb temes de diferents gèneres com la música llatina, musicals, boleros, folklore, música sacra, i per la interpretació de cançons emblemàtiques[12] com «Regresa a mí», primer single del grup; «Senza catene» reescrita i versionada per Il Divo en italià de l'original «Unchained Melody»; «Avemaria» de Franz Schubert; «Adagio d'Albinoni»; «Memory», «Don't cry for me Argentina»; «Con te partirò»; «My Way»; «I Will Always Love You» o les oscaritzades bandes sonores: «Over The Rainbow»; «If You Love Me»; «Falling Slowly»; «Can You Feel the Love Tonight» o «My Heart Will Go On», o els temes originals Il Divo com «Come Primavera», «Isabel», «Angelina», «La Vida Sin Amor», «La Promessa» o «Mama».

Obres[modifica]

Musicals[modifica]

Òpera[modifica]

Sarsuela[modifica]

Productor/Director[modifica]

Discografia[modifica]

Solista[modifica]

  • 1976: El petit Caruso
  • 1978: Mijn Lieve Mama (La meva benvolguda mamà)

Il Divo[modifica]

Article principal: Il Divo#Discografia

Referències[modifica]

  1. «Divografía Carlos Marín!».
  2. 2,0 2,1 2,2 «Geraldine Larrosa, ex mujer de Carlos Marín, Il Divo, espera su primer hijo».
  3. «Biografía de Carlos Marín».
  4. «Carlos Marín en concierto en el Teatro Compac Gran Vía de Madrid». Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 1r agost 2015].
  5. «Il Divo llega a Madrid: "Cuando empezamos no creíamos en el proyecto"» (en castellà). lavanguardia.com, 4 Nov. 2014.
  6. «Il Divo nombrado Artista de la Década» (en anglés). www.ildivo.com, 2011. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  7. «The world's first and most successful classical cross over group, Il Divo will be awarded the coveted PPL Classical Award.» (en anglés). nordoff-robbins.org.uk, 23-03-2015.
  8. «Top of the Pops».
  9. «Il Divo Guinness World Records» (en anglés). rockdetector.com, 2006.
  10. «Discos más vendidos de 2006» (en castellà). jenesaispop.com, 2007.
  11. «Para cuatro jóvenes ha sido un viaje increíble.» (en castellà). www.ildivo.com, 2015. Arxivat 2015-07-12 a Wayback Machine.
  12. «Il Divo quiere cantar música latina» (en castellà). eluniversal.com, 04-02-2014.