Vés al contingut

Carlos Mazón Guixot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Carlos Mazón Guixot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carlos Arturo Mazón Guixot Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Alacant (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
9è President de la Generalitat Valenciana
13 juliol 2023 – 27 novembre 2025
← Ximo Puig – Juan Francisco Pérez Llorca →

Diputat a les Corts Valencianes
26 juny 2023 –

Circumscripció electoral: Alacant

President del PP Comunitat Valenciana
4 juliol 2021 –
← Isabel Bonig Trigueros
President de la Diputació Provincial d'Alacant
19 juliol 2019 – 11 juliol 2023
← César Sánchez Pérez – Antonio Pérez Pérez →
Regidor de l'Ajuntament d'Alacant
15 juny 2019 – 17 juny 2023
Diputat provincial d'Alacant
14 juliol 2007 – 13 juliol 2011
Regidor de l'Ajuntament de Catral
16 juny 2007 – 11 juny 2011
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alacant - dret (1992–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular de la Comunitat Valenciana (1992–) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm16690451
X: CarlosMazon40 Modifica el valor a Wikidata

Carlos Mazón Guixot (Alacant, 8 d'abril de 1974)[1] és un polític valencià. Va ser el 9è president de la Generalitat Valenciana gràcies al suport del seu partit, el Partit Popular (PP) i de Vox[2], des del 2023 fins a la seva dimissió[3], el 2025, la qual s'emmarca en la gestió de la DANA de 2024.

Anteriorment, va ser president de la Diputació d'Alacant (2019-2023) i alt càrrec dels diversos governs presidits per Eduardo Zaplana primer i Francisco Camps després. El seu pas per la política també està marcat per l'anticatalanisme [4][5][6][7][8][9][10][11][12][13] i pel seu polèmic paper durant l'emergència de les inundacions de la DANA de 2024, en què van morir 229 persones[14].

Biografia

[modifica]

Des de jove, va rebre formació musical en piano, solfeig i guitarra. Llicenciat en Dret a la Universitat d'Alacant (UA) l'any 1997,[15] és durant l'època universitària quan s'inicia en política a la branca juvenil del PP, Nuevas Generaciones.

Mazón és nomenat director de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) amb l'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana el 1995.[16] El 2003, el nou president de la Generalitat Francisco Camps l'ascendeix al càrrec de director general de Comerç i Consum, i el 2004 a la de Consum i Seguretat Industrial, a les ordres del conseller Miguel Peralta. En aquesta etapa fou responsable del servei d'Inspecció tècnica de vehicles (ITV) que fou privatitzada pels governs del PP, adjudicació de la qual va ser objecte d'investigació judicial en l'anomenat Cas Erial, que va condemnar a Zaplana a deu anys de presó. Mazón no s'hi va veure implicat, segons la mateixa sentència.[17]

La filiació zaplanista de Carlos Mazón, una facció interna del partit que en aquell moment mantenia una rivalitat amb els campsisme,[18] l'aparta de la Generalitat i torna a la seua demarcació d'origen (Alacant) per a obtindre l'acta de regidor a l'ajuntament de Catral (Baix Segura) i la de diputat provincial a la Diputació d'Alacant, que controlaven els anomenats zaplanistes, amb José Joaquín Ripoll com a capitost i president de la Diputació. Mazón fou vicepresident i responsable de l'àrea de carreteres de l'executiu provincial. Durant aquesta etapa va estar imputat en l'anomenat Cas Brugal pel presumpte finançament il·legal de la fundació de l'Hèrcules Club de Futbol a través de diverses empreses que contractaven obra pública amb la Diputació.[15]

L'any 2009 abandona la vicepresidència de la Diputació (però no l'acta de diputat provincial ni de regidor de Catral) per ser contractat com a director gerent de la Cambra de Comerç d'Alacant, i compatibilitza els càrrecs els dos anys restants de legislatura. El seu retorn a la política institucional no és fins a l'any 2019, quan aconseguí l'acta de regidor a l'Ajuntament d'Alacant[19] i s'erigí en president de la Diputació d'Alacant.[20] El 2020 ascendeix a la presidència del PP a la província d'Alacant i un any més tard a la de l'executiva regional del partit, en substitució de l'anterior líder Isabel Bonig Trigueros.[21]

President de la Generalitat Valenciana

[modifica]

El 2023 va liderar la candidatura del PP a les eleccions a les Corts Valencianes i aconseguí ser el partit més votat tot i que va necessitar el suport del partit ultradretà Vox per a esdevenir president de la Generalitat Valenciana.[2] Vox s'incorporà al Consell de Mazón amb una vicepresidència encarnada amb el torero Vicente Barrera i dues conselleries. També a les Corts el PP va cedir la presidència de la cambra a la diputada antiavortista Llanos Massó.

Algunes de les primeres mesures del seu govern van ser la reestructuració del sector públic empresarial, la dissolució de la Unitat Valenciana d'Emergències,[22] i la modificació de la limitació de permetre la construcció d'hotels de 500 metres a 200 metres de la costa, que establia el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL).[23]

Trencament del govern de coalició amb VOX

[modifica]

L'11 de juliol de 2024 Vox va trencar el pactes de govern pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes de menors migrants arribats a les Canàries,[24] i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana va passar a governar en minoria, i reestructurà el Consell de Govern.

Desastres i morts del 2024

[modifica]

Durant el seu govern va tenir lloc l'Incendi de València de 2024, que va causar deu víctimes mortals,[25] i la gota freda de 2024 al País Valencià, que va causar centenars de morts.[26] Durant l'emergència, el seu govern va refusar l'ajuda que oferia la Generalitat de Catalunya, i va fer tornar els equips d'emergències que ja estaven en camí.[27]

Manifestació contra el govern de Carlos Mazón al seu pas per la plaça de l'Ajuntament de València

El 9 de novembre de 2024, unes 130.000 persones van protestar a València, demanant la dimissió de Mazón i Pedro Sánchez per la gestió de les inundacions.[28][29] Una segona manifestació va aplegar desenes de milers de ciutadans el 30 de novembre a València des de la plaça de l'Ajuntament de la ciutat fins a la plaça de la Mare de Déu, i canvià el recorregut de l'anterior per evitar que es repetís el llançament de pintura i fang al Palau de la Generalitat Valenciana.[30] Des de llavors es va convocar una manifestació cada mes.[31]

Legislació contra la llengua valenciana

[modifica]

El govern de Mazón va modificar la llei d'educació, eliminà el coneixement per defecte de la llengua valenciana, i a la zona valencianoparlant fa que siguin les famílies, i no el consell escolar com en la llei anterior, qui escullin la llengua vehicular per entre el 50 i el 60% de les matèries, i en cas de discrepància, si almenys el 25% de famílies hi estan a favor, es faria una doble línia.[32]

El govern de Mazón va modificar la llei per a la Corporació Audiovisual del País Valencià i permet el contingut en castellà a À Punt, i va establir el Pla de Simplificació Administrativa suprimint l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i reduint el requisit mínim del personal d'un títol C1 a un B1.[33]

Crisi de govern de novembre de 2024

[modifica]

El 15 de novembre de 2024, durant la compareixença a les Corts Valencianes per a explicar la gestió de la catàstrofe, va anunciar una crisi de govern per a abordar la gestió de la gota freda de 2024 al País Valencià.[34] El 18 de novembre va anunciar la destitució de Nuria Montes com a consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i la seua substitució per Marián Cano.[35] El 19 de novembre anuncià el nomenament de Francisco José Gan Pampols, militar a la reserva, com a vicepresident de la Reconstrucció Econòmica i Social, amb objectiu de centralitzar les accions destinades a la recuperació i normalització econòmica i social del País Valencià,[36] i el 20 de novembre va destituir la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i dividí la conselleria en la Conselleria d'Emergències i Interior, dirigida per Juan Carlos Valderrama, i la Conselleria de Justícia, encapçalada per Núria Martínez.[37]

El 20 de novembre de 2024 Alfred Costa va dimitir com a director general d'À Punt per motius personals, després que es fes públic que el president de la Generalitat havia ofert a Maribel Vilaplana la direcció del mitjà.[38]

El 23 de novembre de 2024 va tenir lloc una manifestació des de la plaça de Sant Agustí de la ciutat de València en defensa de l'escola pública i contra la gestió inadequada de la gota freda per part del Govern valencià.[31] Tot i això, del 25 de febrer al 4 de març de 2025 les famílies de l'alumnat des de 2n cicle d'Infantil, Primària i els tres primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) van ser consultades si el valencià o el castellà havia de ser la llengua base en l'ensenyament, i el valencià es va imposar amb un 50,53% dels vots, i de manera aclaparadora a les comarques on domina lingüísticament el valencià, un 70,5% a Castelló i un 57,8% a València, en canvi, el castellà va guanyar amb el 66% dels vots,[39] tanmateix, la Conselleria d'Educació, liderada per José Antonio Rovira, ha denegat la creació d'unitats en valencià a les comarques castellanoparlants en què va guanyar l'elecció del valencià.[40]

Represa de l'acord amb Vox

[modifica]

El 17 de març de 2025 Carlos Mazón va anunciar l'acord amb Vox per aprovar els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2025,[41] que es va fer efectiu el 28 de maig.[42]

Dimissió com a president

[modifica]

Carlos Mazón Guixot va dimitir com a President de la Generalitat Valenciana el 3 de novembre de 2025, un any i cinc dies després de la greu gota freda del 29 d'octubre de 2024 que va causar 229 morts.[43][44] La dimissió va ser la culminació d'una llarga crisi institucional i la pressió social que es va agreujar pels crits i les acusacions de "rata" i "assassí" proferides per familiars de les víctimes durant l'homenatge d'estat, esdeveniment que es va considerar un punt d'inflexió política.[43][45]

Tot i defensar la seva gestió i acusar el govern espanyol i les agències meteorològiques (CHX i AEMET) de manca de coordinació i informació, Mazón va reconèixer "errors propis" en la seva compareixença, incloent-hi el d'haver permès la generació de "mentides" per la seva falta d'explicacions a temps i, "sobretot, mantindre l’agenda d’aquell dia", cosa que va comportar que s'instal·lés la idea d'un president absent.[43][44]

Mazón va optar per no convocar eleccions anticipades, proposant la investidura d'un successor per majoria parlamentària i així esgotar la legislatura.[43][44] Aquesta decisió va desencadenar una lluita interna al Partit Popular, entre la direcció estatal (que afavoria María José Català) i la cúpula regional (que proposava Vicent Mompó).[44][45] Finalment, es va perfilar la figura de Juanfran Pérez Llorca com a possible president interí, ja que el seu caràcter de diputat permetia evitar un avançament electoral, tot i que això reforçava el poder negociador del seu soci de govern, el partit ultradretà Vox.[45] Un element crucial de la dimissió va ser la necessitat de Mazón de trobar una fórmula per conservar l'aforament judicial mantenint l'escó a les Corts Valencianes, davant la investigació oberta a Catarroja per la seva gestió de la catàstrofe.[45]

Carrera musical

[modifica]

Fou un dels fundadors[46] i líders[47] del grup musical Marengo juntament amb els seus companys d'universitat[48] Carlos Robles i Jorge Orts.[49] Era un dels dos vocalistes del conjunt i el responsable dels acompanyaments amb la pandereta. El grup l'any 2011 fou preseleccionat per representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió[49] i l'any 2013 varen fer una gira per la província d'Alacant i la Regió de Múrcia.[48]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Carlos Mazón, el fill de Ayuso» (en catalan). [Consulta: 7 maig 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Carlos Mazón és investit nou president de la Generalitat», 13-07-2023. [Consulta: 13 juliol 2023].
  3. ↑ Gutiérrez, Lino Vargas;Ana Belén Ramos;Víctor Romero;Laura. «Carlos Mazón dimite: reacciones, comparecencia y última hora del Gobierno y PP, en directo» (en castellà), 03-11-2025. [Consulta: 28 novembre 2025].
  4. ↑ «El PP valencià roba l'anticatalanisme amb el nou lideratge de Carlos Mazón per intentar reviscolar». Público, 24-07-2021.
  5. ↑ «El nou govern valencià ja enarbora les banderes del secessionisme lingüístic i l'anticatalanisme». Ara, 08-08-2023.
  6. ↑ «El PP redobla l'anticatalanisme de la mà de Vox». Ara, 13-07-2023.
  7. ↑ «Carlos Mazón elimina del presupuesto 350.000 euros que Compromís daba a dedo a "entidades catalanistas"» (en castellà). El Español, 04-11-2023.
  8. ↑ «Mazón 'regala' el título de valenciano a más de 337.000 alumnos que acabaron Secundaria después de 2009» (en castellà). El Diario, 01-10-2024.
  9. ↑ «Els vots de Vox fan president Mazón: l'anticatalanisme governa el País Valencià». Nació digital, 12-07-2023.
  10. ↑ «Enganxada entre Carlos Mazón i un periodista: "No et tornis a referir a la meva comunitat com a País Valencià"». RAC1, 04-10-2024.
  11. ↑ «Carlos Mazón, un primer any de president marcat per la castellanització del País Valencià». Plataforma per la llengua, 28-08-2024.
  12. ↑ «Carlos Mazón rep despuix de 13 mesos a Lo Rat Penat en el Palau de la Generalitat» (en valencià secessionista). Noticias ciudadanas, 24-07-2024.
  13. ↑ «Nou atac de Mazón al català: la Generalitat elimina el requisit lingüístic per als inspectors de les escoles». Vilaweb, 14-11-2024.
  14. ↑ Crespo, Rosana. «La jueza investiga cada paso de Mazón el día de la dana sin que pueda imputarlo: indaga sobre sus llamadas y cita a los escoltas» (en castellà), 22-11-2025. [Consulta: 28 novembre 2025].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Carles Mazón i Guixot». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia [Consulta: 5 octubre 2024]. 
  16. ↑ Jover, Ana. «La segunda vida de los “cachorros” del PP de Zaplana: Mazón rescata a viejos compañeros» (en castellà). El Confidencial, 15-09-2022. [Consulta: 28 novembre 2024].
  17. ↑ Martínez, Laura. «Mazón gestionava el control de les ITV en la Generalitat Valenciana quan la trama de Zaplana va donar el colp», 17-10-2024. [Consulta: 5 desembre 2024].
  18. ↑ Muñoz, Ignasi. «Camps aparta a los zaplanistas de la candidatura autonómica» (en castellà). El Periódico, 17-04-2007. [Consulta: 28 novembre 2024].
  19. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «El director de la Cámara, Carlos Mazón, regresa a la política como '2' de la lista del PP en Alicante» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2021].
  20. ↑ EFE. «Carlos Mazón, presidente de la Diputación de Alicante» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2021].
  21. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Mazón, nuevo presidente del PPCV con más del 95% de los votos» (en castellà). [Consulta: 11 juny 2021].
  22. ↑ San José, Diego Aitor. «El Consell deroga la Unidad Valenciana de Emergencias» (en castellà). Levante-EMV, 28-11-2023. [Consulta: 30 octubre 2024].
  23. ↑ Lillo i Usechi, Manuel. «PP i Vox acorden la construcció d'hotels a 200 metres de la costa». Diari La Veu, 29-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2024].
  24. ↑ «Vox trenca amb el PP per l'acollida de menors migrants i passa a l'oposició en 5 autonomies». 324, 11-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  25. ↑ Sagrera, Berto. «Tres punts negres que aixequen dubtes sobre la gestió de Carlos Mazón de la DANA a València». El Nacional, 30-10-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
  26. ↑ «Un seguit de trens convectius explica l'episodi històric de pluges al País Valencià». Vilaweb, 29-10-2024 [Consulta: 30 octubre 2024].
  27. ↑ «Delort revela que el govern de Mazón va refusar l'ajuda del govern català enmig de l'emergència per la gota freda» (en català). Vilaweb, 21-01-2025. [Consulta: 21 gener 2025].
  28. ↑ «Over 100,000 people protest in Valencia over floods». BBC News, 09-11-2024.
  29. ↑ «130.000 persones demanen a València la dimissió de Mazón». A Punt, 09-11-2024.
  30. ↑ Tomàs, Lluís. «Desenes de milers de valencians tornen a sortir als carrers al crit de “Mazón dimissió”». El Nacional, 30-11-2024. [Consulta: 30 novembre 2024].
  31. ↑ 31,0 31,1 Chulià, Ricard. «A los valencianos ya no les da todo igual: la masiva reacción social tras la DANA que rompe tópicos» (en castellà). Público, 26-04-2025. [Consulta: 27 abril 2025].
  32. ↑ Rom Salvador, Mireia. «Les claus de la nova llei educativa del País Valencià que ha portat a la vaga a l'ensenyament». 324, 23-05-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
  33. ↑ «PxL assenyala les lleis d'educació i d'À Punt com als atacs més frontals contra el valencià per part de l'executiu de Carlos Mazón». Llibertat.cat, 01-09-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
  34. ↑ «Mazón anuncia canvis en el Consell: una vicepresidència per a la Reconstrucció i una Conselleria d'Emergències». Àpunt, 15-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  35. ↑ «Mazón destitueix Nuria Montes com a consellera d’Indústria i nomena Marián Cano». Àpunt, 18-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  36. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Mazón fitxa el tinent general Gan Pampols com a vicepresident per a la reconstrucció per la DANA». El nacional, 19-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  37. ↑ Ramajo, Malena. «Mazón destitueix la consellera d'Interior Salomé Pradas i divideix el seu departament en dos». El Nacional, 20-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  38. ↑ Tena, Violeta. «Alfred Costa dimiteix com a director general d'À Punt». El Temps, 20-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  39. ↑ Calatayud, Ketty. «El valencià s'imposa en la consulta sobre la llengua a les escoles del País Valencià». El Nacional, 06-03-2025. [Consulta: 6 març 2025].
  40. ↑ Pérez, Moisés. «La llibertat d'elecció lingüística, a conveniència de Mazón i Rovira». El Temps, 02-04-2025. [Consulta: 3 abril 2025].
  41. ↑ Tena, Violeta. «Mazón es vesteix de Vox per encarrilar els pressupostos». El Temps, 17-03-2025. [Consulta: 3 abril 2025].
  42. ↑ «Les Corts aproven els pressupostos de la Generalitat per al 2025, els segons de Mazón, amb els vots del PP i Vox». Àpunt, 28-05-2025. [Consulta: 15 juny 2025].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 «Mazón dimiteix un any i 229 morts més tard». [Consulta: 3 novembre 2025].
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 «Mazón deixa el càrrec després de reunió amb Feijóo», 03-11-2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 Pérez, Moisés. «Les hores crítiques del president Mazón» (en catalan), 11-02-2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
  46. ↑ Paz, Por Icíar García de. «Marengo, el grupo musical de Carlos Mazón con el que se presentó a Eurovisión: así canta el presidente señalado por la DANA» (en castellà), 04-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  47. ↑ «Carlos Mazón, retrato del hombre que peregrinó a Lourdes, se presentó a Eurovisión y ahora batalla sobre el barro» (en castellà), 03-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  48. ↑ 48,0 48,1 «Carlos Mazón, el político que supo esperar a su ‘generación’» (en castellà), 08-05-2021. [Consulta: 4 novembre 2024].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Cuando Carlos Mazón se presentó a Eurovisión: el pasado como cantante del presidente de la Generalitat de Valenciana» (en castellà), 04-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Mazón_Guixot&oldid=36549516»