Carlos Paredes

Carlos Paredes
Biografia
Naixement	16 febrer 1925 ; Coïmbra (Portugal)
Mort	23 juliol 2004 (79 anys); Lisboa (Portugal)
Causa de mort	insuficiència renal
Sepultura	Cementiri dos Prazeres (Lisboa)
Activitat
Ocupació	compositor, guitarrista clàssic, guitarrista, compositor
Activitat	1939 -
Gènere	Música de Portugal
Instrument	Guitarra
Segell discogràfic	EMI ; Decca Records ; Philips Records
Premis
	comandant de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa ;

Carlos Paredes (Coïmbra, 16 de febrer de 1925 - Lisboa, 23 de juliol de 2004) va ser un compositor portuguès i músic de guitarra portuguesa. Va ser un dels grans divulgadors i que va fer popular la guitarra portuguesa. És considerat un dels símbols de la cultura portuguesa recent.^{[cal citació]} A més de les influències dels seus avantpassats (pare, avi i oncle; el pare, Artur Paredes, va ser un gran mestre de la guitarra de Coimbra), Paredes va mantenir un estil musical coimbrão, la seva guitarra era de Coimbra i la pròpia afinació era del Fado de Coimbra. La seva vida a Lisboa el va marcar i li va inspirar molts dels seus temes i composicions. Va ser militant del Partit Comunista Portuguès des de 1958.^[1]

Biografia

Fill del famós compositor i guitarrista Artur Paredes i net i besnet de guitarristes (Gonçalo Paredes i António Paredes), va començar a estudiar guitarra portuguesa a quatre anys amb el seu pare. Va anar al Liceu Passos Manuel i va començar a tenir classes de violí a l'Acadèmia d'Aficionats de Música.^{[cal citació]}

El 1934, la família es va mudar a Lisboa. El pare era funcionari del BNU i el van destinar a la capital. Va abandonar l'aprenentatge del violí per dedicar-se, sota l'orientació del pare, completament a la guitarra portuguesa.^{[cal citació]}

El 1958, la policia política de la dictadura, la PIDE, el va capturar per oposar-se a Salazar i el van acusar de pertànyer al Partit Comunista Portuguès, al qual Carlos Paredes havia començat a militar a principis d'aquell any i fins al final de la seva vida.^[2] En ser alliberat a finals de 1959, va ser expulsat de la funció pública després d'un judici.

L'any 1962 va ser convidat pel director Paulo Rocha per compondre la banda sonora de la pel·lícula Os Verdes Anos.^{[cal citació]}

Va tocar amb molts artistes, com Charlie Haden, Adriano Correia de Oliveira i Carlos del Carmo. Va escriure moltes músiques per a pel·lícules i el 1967 va enregistrar el seu primer LP: Guitarra Portuguesa.^{[cal citació]}

Quan els presos polítics van ser alliberats després del 25 d'abril de 1974, van ser vists com a herois. Tanmateix, Carlos Paredes sempre es va negar a aquest estatus, donat pel poble. Es va incorporar com a treballador de l'Hospital de São José i va recórrer el país, actuant en sessions culturals, musicals i polítiques simultàniament, i va mantenir sempre una vida senzilla.^{[cal citació]}

L'activisme polític actiu va acompanyar Carlos Paredes al llarg de la seva vida, fins i tot va participar concerts musicals, com en les edicions de la Festa do Avante.^[3]^[4]

Una malaltia del sistema nerviós cèntric (mielopatia) li va impedir de tocar durant els últims onze anys de la seva vida. Va morir a 23 de juliol de 2004 a la Fundació Lar Nossa Senhora da Saúde de Lisboa, i es va decretar dol nacional. Va ser sepultat al Talhão dos Artistas del Cementiri delsPrazeres, a Lisboa.^{[cal citació]}

Discografia ^{[cal citació]}

Àlbums

1967 «Guitarra portuguesa»

Variações em ré maior
Porto Santo
Fantasia
Melodia núm. 2
Dança
Verdes anos
Divertimento
Romance núm. 1
Romance núm. 2
Pantomima (sem acompanhamento)
Melodia núm. 1

(Acompanyament a la guitarra clàssica de Fernando Alvim)

1971 «Movimento perpétuo»

Movimento perpétuo
Variações em ré menor
Danças portuguesas N.2
Variações em mi menor
Fantasia N.2
Valsa
Variações sob uma dança popular
Mudar de vida - tema
Mudar de vida - música de fundo
António Marinheiro - tema da peça
Canção
1980 – “O oiro e o trigo” (editado na RDA)

1983 «Concerto em Frankfurt»

Canto do amanhecer
Canto de trabalho
Canto de embalar
Canto de amor
Canto de rua
Canto de rio
A montanha e a planície
Dança palaciana
Sede
Dança dos camponeses
In Memoriam
Festa da Primavera
Variações

1987 «Mirall de Sons»

Coimbra e o Mondego: Variações
- Variações sobre o Mondego, de Gonçalo Paredes
- Variações em Ré Menor, de Artur Paredes
- Variações em Lá Menor, de Artur Paredes
Os amadores: Desenho duma melodia
- Amargura
- O discurso
A canção: Melodia para um poeta
- Canção de Alcipe
O teatro: A noite
- O fantoche
Lisboa e o Tejo: Canto do amanhecer
- Serenata
- Dança palaciana
- Canto de trabalho
- Jardins de Lisboa (Verdes anos)
- Canto de rua
- Canto do rio
A dança: Prólogo - Abertura para um bailado
- Raiz (Dança melancólica)
- Dança de camponeses
A mãe e o lar: Canto de embalar
- Canto de amor
Contrastes: Sede
- Canto da primavera

1989 «Asas Sobre o Mundo»

Asas sobre o mundo
Nas asas da saudade
Canto do amanhecer
Canto de rua
Canto de trabalho
Canto de amor
Verdes anos
Canto de embalar
Dança dos camponeses
Marionetas
Raiz
Sede
Canto de primavera
Variações sobre o Mondego
Variações sobre o Mondego N.1
Variações sobre o Mondego N.2
Canto do Tejo
Serenata no Tejo
Fado moliceiro
Desenho duma melodia
O discurso
A noite Amargura
1994 - «O Melhor dos Melhores»
1996 – “Na corrente” (compilação de material inédito)

2000 «Canção para Titi: Os inéditos 1993»

Memórias
Valsa diabólica
Uma canção para minha mãe
Escadas do quebra costas
Canção para Titi
Mar Goês
Arcos do jardim
Arco de Almedina
Discurso

Àlbums en col·laboració

1970 – “Meu país”, de Cecília Melo
1975 – “É preciso um país”, com Manuel Alegre

1986 «Invenções Livres», com António Vitorino d'Almeida

Improviso 1
Improviso 2
1990 – “Dialogues”, amb Charlie Haden

Antologies

1998 – O Melhor de Carlos Paredes: Guitarra
2002 – Uma Guitarra com Gente Dentro
2003 – O Mundo segundo Carlos Paredes (obra completa)
2010 – A Voz da Guitarra

EP

1962 – "Variações em Si Menor / Serenata / Variações em Lá Menor / Danças"
1963 – “Guitarradas sob o Tema do Filme «Verdes Anos»”

Pel·lícules

La música de Carlos Paredes va ser utilitzada en diverses pel·lícules:

1960 – “Rendas de metais preciosos” de Cândido da Costa Pinto
1962 – “Verdes anos” de Paulo Rocha e “P.X.O.” de Pierre Kast i Jacques Doniol-Valcroze
1964 – “Fado corrido” de Jorge Brum do Canto
1965 – “As pinturas do meu irmão Júlio” de Manoel de Oliveira
1966 – “Mudar de vida” de Paulo Rocha i “Crónica do esforço perdido” d'António de Macedo
1968 – “A cidade” de José Fonseca i Costa i "Tráfego e estiva” de Manuel Guimarães
1969 – “The Columbus route” de José Fonseca i Costa i “Na corrente” (documental) d'Augusto Cabrita
1970 – “Hello Jim” d'Augusto Cabrita
2006 – “Movimentos Perpétuos: Tributo a Carlos Paredes” d'Edgar Pêra

Bibliografia

«PCP expressa profundo pesar pela morte de Carlos Paredes». Partido Comunista Português, 23-07-2004. Arxivat de l'original el 20 de fevereiro de 2021.

Referències

↑ PCP Carlos Paredes.
↑ Partido Comunista Português. «PCP Expressa Profundo Pesar pela Morte de Carlos Paredes». pcp.pt, 23-07-2004. [Consulta: 16 febrer 2021].
↑ Albano Nunes. «Carlos Paredes o PCP e os Intelectuais». avante.pt, 12-08-2004. [Consulta: 16 febrer 2021].
↑ Gustavo Sampaio. «Homenagem a Carlos Paredes na abertura da Festa do "Avante!"». publico.pt, 20-08-2004. [Consulta: 16 febrer 2021].

Enllaços externs

El món segons Carlos Paredes
tributoacarlosparedes.net
Un cor sobre el món (In La Capital, 24.07.2004)
El sonhador d'amics (in "Moviments Perpetus - Textos per a Carlos Paredes")

[FOOTNOTEPCP_Carlos_Paredes-1] PCP Carlos Paredes.

[2] Partido Comunista Português. «PCP Expressa Profundo Pesar pela Morte de Carlos Paredes». pcp.pt, 23-07-2004. [Consulta: 16 febrer 2021].

[3] Albano Nunes. «Carlos Paredes o PCP e os Intelectuais». avante.pt, 12-08-2004. [Consulta: 16 febrer 2021].

[4] Gustavo Sampaio. «Homenagem a Carlos Paredes na abertura da Festa do "Avante!"». publico.pt, 20-08-2004. [Consulta: 16 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Europeana (1)