Carlos de Sigüenza y Góngora
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1645 Ciutat de Mèxic |
| Mort | 22 agost 1700 (55 anys) Ciutat de Mèxic |
| Capellà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Història |
| Organització | Reial i Pontifícia Universitat de Mèxic (actual UNAM) |
Carlos de Sigüenza y Góngora va ser un polígraf del Virregnat de Nova Espanya, en el segle XVII; matemàtic, astrònom, historiador, novel·lista.
Vida[modifica]
Fill d'un madrileny, professor i preceptor de la casa reial, i una sevillana, neboda del poeta Góngora, emigrats a Nova Espanya, va estudiar de nen al col·legi dels jesuïtes de Ciutat de Mèxic. El 1660 va ingressar a l'orde i va començar els seus estudis al col·legi de Tepotzotlán, on va fer els seus primers vots el 1662.
Per raons no gaire clares, va abandonar l'orde el 1667 quan estava al col·legi de Puebla,[1] i va continuar els seus estudis de teologia i matemàtiques a la universitat a Ciutat de Mèxic, sent clergue secular.
El 1672 guanya per oposició la càtedra de matemàtiques de la Reial i Pontifícia Universitat de Mèxic (actual UNAM).[2] Aquest càrrec, que va mantenir fins a la seva jubilació el 1698, el va compaginar amb els de capellà de l'Hospital del Amor de Dios i d'almoiner de l'arquebisbe Francisco Aguiar i Seijas.[3]
També va ser nomenat cosmògraf reial pel rei Carles II de Castella i va mantenir amistat amb nombroses personalitats mexicanes de l'època, com a Sor Juana Inés de la Cruz, qui li va dedicar un poema, i el general Andrés de Pez.
Poc abans de morir, es va reincorporar a l'orde jesuïta i morí al col·legi màxim de Sant Pere i Sant Pau de ciutat de Mèxic.
Obra[modifica]
Potser la seva obra més coneguda sigui la novel·la Infortunios de Alonso Ramírez (1690), que alguns autors[4] consideren la primera novel·la americana. En ella narra les peripècies d'un porto-riqueny que és capturat per pirates anglesos a les Filipines fins que arriba a la cort virreinal de Nova Espanya.
També són de força interès les seves cròniques de les rebel·lions indies: Mercurio volante (1691) i Alboroto y motín de México del 8 de junio de 1692. En elles mostra de forma prou objectiva i sense crítiques de primitivisme, les dificultats i l'heterogeneïtat de les cultures colonials.[5]
Però el que sens dubte és més important és la seva obra científica, en la que es mostra com un dels primers i més notables representants del trànsit de Hispano-Amèrica vers la modernitat.[6] Les seves primeres obres van ser astronòmiques, en les que pretenia combatre les supersticions i els temors que provocaven els fenòmens naturals, com el pas d'un cometa (el cometa de Halley va creuar els cels el 1682). Manifiesto filosófico contra los cometas (1681), El Belerofonte matemático (avui perdut) i Libra astronómica y philosóphica (1690) van en aquesta línia. En aquest darrer, Sigüenza demostra el seu coneixement dels científics europeus més contemporanis, com Descartes, Galileo Galilei o Kepler, utilitzant exclusivament les vies de la raó i l'experiència.[7]
També va ser el primer a aixecar plànols de Mèxic (1691) i de la badia de Pensacola, Florida, (1693).
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Arrom, José Juan. «Carlos de Sigüenza y Góngora: relectura criolla de los Infortunios de Alonso Ramírez». A: David William Foster, Daniel Altamiranda (eds.). Writers of the Spanish Colonial Period, Volum 2 (en (anglès)). Taylor & Francis, 1997, p. 253-276. ISBN 0-8153-2677-7.
- Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española, Volum 7 (en (castellà)). CSIC, 2003, p. 323-327. ISBN 84-00-08145-5.
- Fernández, Cristina Beatriz «Carlos de Sigüenza y Góngora: las letras, la astronomía y el saber criollo» (en (castellà)). Diálogos Latinoamericanos, Num. 9, 2004, pàg. 59-78. ISSN: 1600-0110.
- Leonard, Irving Albert. Don Carlos de Sigüenza y Góngora: un sabio mexicano del siglo XVII (en (castellà)). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1963. ISBN 9789681616137.
- Ross, Kathleen. Baroque Sovereignty: Carlos de Siguenza Y Gongora and the Creole Archive of Indias (en (anglès)). Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2013. ISBN 978-0-8122-4469-4.
- Sibirsky, Saúl «Carlos de Sigüenza y Góngora (1645-1700)» (en (castellà)). Revista Iberoamericana. Pennsylvania University, Vol. 31, Num. 60, 1965, pàg. 195-207. ISSN: 2154-4794.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carlos de Sigüenza y Góngora» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Beltran, Enrique Sigüenza y Góngora, Carlos De. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juliol 2014.
- Siguenza y Gongora, Carlos de, The Galileo Project