Carlota de Mena i Zamora

Carlota de Mena i Zamora (Tortosa, Baix Ebre, 1845 - Manresa, 29 de desembre de 1902) va ser una actriu catalana de la segona meitat del segle XIX.
Debutà als nou anys fent petits papers amb la seva mare, l'actriu Dolors Zamora de Mena. Va participar com a primera actriu a la companyia d'Antoni Tutau, al qual va estar unida sentimentalment fins a la mort del seu primer marit, Carles Delhom, moment en què s'hi va casar. Estrenà alguns dels grans èxits de Guimerà, com El fill del rei (1886), La boja (1890), L'ànima morta (1892).
Els seus fills, Dolors i Carles Delhom, van ser també actors.[1][2]
Trajectòria professional
- 1866, 4 d'octubre. Si us plau per força, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Maria.)
- 1866, 4 d'octubre. Coses de l'oncle!, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Albina.)
- 1866, 18 d'octubre. Un pa com unes hòsties, original de Marçal Busquets, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Donya Clara.)
- 1866, 8 de novembre. Un embolic de cordes, original de Josep Maria Arnau, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Marcel·lina.)
- 1866, 7 de desembre. Les relíquies d'una mare, original d'Antoni Ferrer i Codina, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Esperança.)
- 1866, 20 de desembre. Les modes, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Sara.)
- 1867, 10 de gener. La vida a l'encant, original de Conrad Roure, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Carme.)
- 1867, 31 de gener. La virtut i la consciència, original d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Angeleta, 17 anys.)
- 1868, 10 de febrer. La sabateta al balcó, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Helena.)
- 1868, 22 de novembre. La pietat del cel, original de Joan J. Clot, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Clara, 18 anys.)
- 1869, 19 de març. Les heures del mas de Frederic Soler. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Blanca).
- 1873, 21 de febrer. El primer any republicà de Rossend Arús i Arderiu. Estrenada al teatre de l'Olimp de Barcelona.
- 1873, 16 de juliol. Rialles i ploralles de Francesc Ubach i Vinyeta. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Roseta.)
- 1879, 8 de maig. Gal·la Placídia d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Gal·la Placídia).
- 1879, 21 de setembre. El cuchillo de plata, original d'Eduard Vidal i de Valenciano i Josep Roca i Roca. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona (en el paper de Marta.)
- 1881, 7 de desembre. L'anada a Montserrat, original d'Eduard Aulès i Albert de Sicília Llanas. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Donya Rosa.)
- 1884, 15 de març. La taverna d'Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli de Barcelona (en el paper de Gervàsia).
- 1885, 14 de març. María Antonieta, reina de Francia, original de Paolo Giacometti, arranjada per Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli, de Barcelona (en el paper de María Antonieta).
- 1885, 7 de desembre. La portera de la fábrica, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Marta Rosier/Nicolasa Ferrier.)
- 1886, 7 de gener. No es tan fiero..., original d'Albert de Sicília Llanas. Estrenada al teatre de Novetats de Barcelona (en el paper de Matilde.)
- 1886, 17 de febrer. Mal pare!, original de Josep Roca i Roca. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Maria, 23 anys.)
- 1886, 24 de març. El fill del rei d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
- 1886, 14 de maig. Primavera i tardor, original de Rossend Arús. Estrenada al teatre de Novetats de Barcelona (en el paper d'Elvira, 20 anys.)
- 1886, 6 de novembre. L'escaleta del costat, original de Teodor Baró. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Donya Agneta.)
- 1886, 24 de novembre. El bordet original de Josep Roca i Roca. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Rosa, 42 anys.)
- 1886, 7 de desembre. María Menotti o la loca de los Alpes d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Marieta).
- 1887, 19 de gener. Gent de mar de Joaquim Riera i Bertran. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Donya Mercè).
- 1887, 3 de març. El maldito ó Un río de oro, original d'Eloy Perillán Buxó. Estrenada al teatre de Catalunya de Barcelona (en el paper de Rosa del Valle.)
- 1887, 19 de març. El salto del torrente, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper d'Estela.)
- 1889, 6 de febrer. La desheredada, arranjament d'un melodrama francès, a càrrec de Jaume Capdevila. Estrenat al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Magdalena.)
- 1890, 14 d'octubre. Sogra i nora, original de Josep Pin i Soler, estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper d'Enriqueta, la Nora.)
- 1890, 15 de novembre. La boja, original d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
- 1891, 11 de novembre. La payesa del Montseny, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
- 1892, 18 de febrer. La sirena, original de Josep Pin i Soler. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el personatge de La Pitera de l'Hostal, 35 anys.)
- 1892, 14 de maig. L'ànima morta d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper d'Egla).
- 1893, 1 d'abril. Los héroes del Bruch, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Teresa.)
- 1899, 7 de març. Foc follet d'Ignasi Iglesias. Estrenada al teatre Romea (en el paper de Senyora Balbina).
- 1901, 23 de desembre. La herencia del Niño Dios, original de Gonçal Jover i Salvi Valentí. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Margarita.)
Referències
- ↑ En 1902, mentre representava a Manresa Locura de amor de Manuel Tamayo y Baus, va tenir un atac d'apoplexia i morí poc després. P. del O. «Caps de brot: Dª Carlota de Mena». La Esquella de la Torratxa, núm. 369, 06-02-1886, pàg. 33-34.
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Carlota de Mena». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].