Carlota de Prússia (filla d'Albert de Prússia)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Friederike Luise Wilhelmine Marianne Charlotte von Preußen 21 juny 1831 Castell de Schönhausen |
| Mort | 30 març 1855 (23 anys) Meiningen |
| Causa de mort | Trastorn puerperal |
| Sepultura | Parkfriedhof Meiningen |
| Princesa hereva de Saxònia-Meiningen | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista |
| Instrument | Piano |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Dinastia | Hohenzollern (per naixement) Ducat de Saxònia-Meiningen (per casament) |
| Cònjuge | Duc Jordi II de Saxònia-Meiningen |
| Fills | Bernat Jordi Albert Maria Isabel |
| Pares | Príncep Albert de Prússia (1809-1872) Princesa Marianna d'Orange-Nassau |
| Germans | Princess Alexandrine of Prussia (en)  , Wilhelm von Hohenau, Albert de Prusse i Friedrich von Hohenau |
 | |
 | |
Frederica Lluïsa Guillemina Marianna Carlota de Prússia (Berlín, 21 de juny de 1831 -Meiningen, 30 de març de 1855) nascuda princesa de Prússia,[1] fou duquessa de Saxònia-Meiningen per matrimoni.
Carlota va néixer al palau de Schönhausen i va tenir una educació acurada. De jove va demostrar tenir talent musical, cosa que van fer notar músics de renom com Wilhelm Taubert, Theodor Kullak i Julius Stern. Va compondre algunes marxes militars, cançons i peces per a piano. Les composicions més destacades són la mara del regiment dels cuirasses Geschwindmarsch N°55 i la marxa turca Defilemarsch für türkische Musik N°162. Sembla que la seva filla Isabel va heretar aquest talent.[2] El seu pare era el príncep Albert de Prússia (1809-1872),[3] fill del rei Frederic Guillem III i de la duquessa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz; la seva mare era la princesa Marianna d'Orange-Nassau (1810-1883), filla del rei Guillem I dels Països Baixos i de la princesa Guillemina.
Carlota es va casar a Charlottenburg el 18 de maig del 1850[1] amb el duc Jordi II de Saxònia-Meiningen (1826-1914), fill del duc Bernat II de Saxònia-Meiningen (1800-1882) i de la princesa Maria Federica d'Assia-Kassel (1804-1888). Es tractava d'un matrimoni d'amor i el temps de prometatge fou breu. La seva mare li va donar com a regal de noces un palau a la vora del llac de Como, que des de llavors s'anomena Vil·la Carlotta.
Carlota i el seu marit van tenir quatre fills:[1]
- Bernat, nascut l'1 d'abril del 1851 i mort el 16 de gener del 1928, futur duc, es va casar amb la princesa Carlota de Prússia (1860-1919);
- Jordi Albert, nascut el 12 d'abril del 1852 i mort el 27 de gener del 1855;
- Maria Isabel, nascuda el 23 de setembre del 1853 i morta el 22 de febrer del 1923;
- un fill mascle, nascut el 29 març del 1855 i mort el 30 de març del 1855.
Encara que la vil·la de Como era la seva preferida, el matrimoni també va viure a Berlín, Potsdam i a Meiningen.
El 27 de gener del 1855 el seu segon fill, Jordi Albert, va morir i dos mesos després va morir ella a causa del part del quart fill. El seu marit es va casar dues vegades més, amb Feodora de Hohenlohe-Langenburg i amb Ellen Franz. Carlota fou sepultada al cementiri del parc de Meiningen.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Darryl Lundy, Genealogia de la princesa Carlotta
- ↑ Hofmeister, Adolf Moritz. Handbuch der musikalischen Literatur; oder, Allgemeines systematisch-geordnetes Verzeichnis der in Deutschland und in den angrenzenden Ländern gedruckten Musikalien auch musikalischen Schriften und Abbildungen, mit Anzeige der Verleger und Preise, volum 5. F. Hofmeister, 1860, p. 13.
- ↑ Marburg, Silke. "Europäischer Hochadel: König Johann von Sachsen (1801-1873) und die Binnenkommunikation einer Sozialformation. Akademie Verlag, 2008, p. 283.
Bibliografia[modifica]
- Koller, Ann MarieEdith. "The Theater Duke: George II of Saxe-Meiningen and the German Stage". Stanford University Press, 1984. ISBN 0-8047-1196-8.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlota de Prússia |