Carme Bau Bonaplata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarme Bau Bonaplata

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1972 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLlorenç Bau i Andreu Modifica el valor a Wikidata  i Carme Bonaplata i Cuní Modifica el valor a Wikidata

Carme Bau i Bonaplata, coneguda també com a Carmelita (Barcelona, 2 de març de 1889[1] - Barcelona, 10 de gener de 1972),[2] fou una soprano catalana.[3]

Fou filla de la soprano Carme Bonaplata i del mestre de piano Llorenç Bau i Andreu. Va cursar els estudis a Barcelona i a Milà, ciutat en què debutà el 1910 a Mefistofele de Boito.[4]

Va desenvolupar una important carrera en sarsueles i òperes espanyoles. Va debutar al Liceu el 29 de novembre de 1927 fent La Bohème, de Puccini,[5] contractada pel teatre després d'un període d'inactivitat professional en el món de l'òpera.[6] El 8 de febrer de 1928 va participar, fent el paper principal, en l'estrena de l'òpera La princesa Margarida, de Jaume Pahissa. La temporada 1931-1932 va actuar al Liceu en una sèrie d'obres molt considerable, interpretant en totes els papers protagonistes. La primera va ser l'òpera Tosca, de Puccini, el 6 de desembre de 1931; el dia 8 del mateix mes va fer La Bohème, del mateix compositor; el dia 26 l'òpera La Dolores, de Bretón; el 6 de gener de 1932 el Faust, de Gounod; el 23 de gener Lohengrin, de Wagner; l'1 de febrer La traviata, de Verdi.[7]

Va desenvolupar una carrera internacional i va actuar en escenaris europeus com Lisboa, Roma, Palerm i Gènova o de l'Amèrica Llatina, com l'Havana i el Teatro Colón de Buenos Aires. Carme Bau tenia una veu potent i un registre molt ampli. Per això podia ficar-se en la pell de personatges molt diversos. Dins dels seu repertori es troben algunes de les òperes de compositors italians més destacades, com ara Madama Butterfly, La traviata, Otello, La bohème i Tosca, però també hi figuren obres de Wagner, com Die Walküre o Lohengrin i repertori francès, com per exemple Manon i Faust.

Quan el 1933 es va programar la reposició de l'òpera d'Enric Granados María del Carmen, ella va ser una de les cantants que hi va participar. Carme Bau va treballar sota la batuta de directors de la talla d'Arturo Toscanini i va compartir cartell amb algunes de les grans figures de l'òpera.

Referències[modifica]

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1889, número de registre 1319.
  2. «Diccionaris de l'associació Cantants - Associació Wagneriana de Barcelona». Associació Wagneriana de Barcelona. [Consulta: 13 desembre 2017].
  3. «Carme Bau i Bonaplata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
  4. Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la música y los músicos, Volum 1. Ediciones AKAL, 1985. ISBN 9788470901409. 
  5. «Gran Teatro del Liceo». La Vanguardia, 29-11-1927, pàg. 7.
  6. «Música y teatros». La Vanguardia, 22-04-1927, pàg. 15.
  7. «Inventari d'artistes i preus : temporades 1930-1954 : llista de preus de les butaques» (PDF). Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 13 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]